L'ambigüitat legal dels clubs cannàbics arriba a judici a Barcelona

La fiscal demana cinc anys de presó per tràfic de drogues per a tres persones i la defensa al·lega que la seva única motivació era aconseguir marihuana "fora del mercat negre"

L'ambigüitat legal i administrativa que permet l'activitat de les associacions cannàbiques ha arribat davant un tribunal, per primera vegada a Barcelona, en el judici contra tres membres de la junta directiva del club Three Monkeys per als quals la Fiscalia demana cinc anys de presó per tràfic de drogues. En la secció 22 de l'Audiència de Barcelona s'ha celebrat aquest dijous el judici contra el president, el secretari i el tresorer de l'associació, un club de consum compartit de cànnabis situat al carrer Nou de la Rambla de Barcelona, ciutat en què els últims anys han proliferat aquest tipus d'associacions l'activitat de les quals està regulada administrativament.

Els tres membres de la junta directiva de l'associació, que segueix en funcionament, van ser detinguts en el marc d'una inspecció administrativa que la Guàrdia Urbana va dur a terme a l'establiment, al novembre del 2012, per comprovar si el local disposava de la corresponent llicència d'activitat. En entrar al local, els agents de la Guàrdia Urbana -que ara ja disposa d'un protocol d'inspecció de clubs cannàbics del qual en aquella data no existia- van trobar diverses persones fumant porros, una pissarra en la qual s'exposava la llista de preus de cada tipus de marihuana en venda dins del local i més de 1.000 euros a la caixa registradora. Per això van detenir als responsables del local acusats d'un delicte contra la salut pública.

La fiscal ha portat avui a judici als tres responsables del club, acusats de delictes contra la salut pública i també d'associació il·lícita, convençuda que no existeix "cap alegalitat encoberta" que empari l'existència d'aquest tipus de clubs, alhora que ha criticat la permissivitat de l'Ajuntament de Barcelona amb aquestes activitats.

El judici ha posat sobre la taula el debat sobre si la regulació de les associacions cannàbiques està emparada per la llei i si la legislació actual conté suficients buits com per assegurar la impunitat dels clubs, que per funcionar invoquen la jurisprudència del Tribunal Suprem sobre "consum compartit". "Estem parlant de si aquests clubs que la norma administrativa tolera han de ser o no reprimits", ha resumit el president del tribunal, Joan Francesc Uría, en una de les ocasions en què ha impedit a la fiscal preguntar als processats pels motius que els van portar a crear el club.

En la seva declaració en el judici, els processats han exposat les normes de funcionament amb que, segons el seu parer, controlen que el cànnabis que ells mateixos cultiven no surti de mans dels seus socis i han defensat que no obtenen cap lucre del club, sinó que el seu únic objectiu al crear-lo era garantir-se el consum d'aquesta substància "fora del mercat negre". "Garantim el consum en el local, no posem en risc a ningú que no tingui a veure amb aquesta substància, ens assegurem que no estigui adulterada i, sobretot, ni comprem a traficants ni financem màfies", ha defensat el president, Lorenzo C.

El Three Monkeys, que l'any 2012 tenia més de 700 socis, disposa de llicència d'activitats des de 2013 -quan es va inspeccionar encara no l'havia formalitzat-, paga impostos i exigeix als seus socis una quota anual de 20 euros, a més de l'aval d'un altre membre de l'associació, han explicat els processats. El club té fixat un límit màxim de cent grams mensuals de cànnabis -marihuana o haixix que ells mateixos elaboren- per als seus socis, que estan obligats a consumir a l'interior del local la droga que adquireixen en el mateix establiment, a un preu d'entre tres i set euros depenent de la qualitat de la substància, afegeixen els processats.

Les explicacions dels responsables del club no han convençut a la fiscal, que ha criticat que l'associació no tingui "cap tipus de control" sobre el destí de la droga que comercialitzen, pel que estan "posant en perill la salut pública". "No hi ha llei que empari l'activitat de les associacions cannàbiques, s'intenta sol encobrir el cultiu i la venda de droga", ha afegit la fiscal en els seus informes finals, en els quals ha advertit que, a diferència de la marihuana, "a ningú no se li ocorreria permetre associacions per al consum compartit d'heroïna".

La defensa dels processats, de la seva banda, s'ha mostrat convençuda que "la legalitat, amb els seus buits, i complementada amb la jurisprudència del Tribunal Suprem, obre la porta a la impunitat" de les associacions cannàbiques, una activitat que, ha vaticinat, molt aviat tindrà regulació expressa.

Més continguts de