MEDI AMBIENT

L’espoli de les oliveres mil·lenàries

Alguns vivers han venut arbres per 20.000 euros i les entitats demanen una llei de protecció arbòria
Oliveres centenàries preparades per ser arrencades i venudes a Ulldecona. / TJERK VAN DER MEULEN

Entre el sud de la comarca del Montsià i el nord del Baix Maestrat s’estén un mar d’oliveres que constitueix un paisatge agrari únic al món, amb una superfície semblant a la del delta de l’Ebre. És la concentració més gran d’oliveres mil·lenàries del planeta, gairebé 5.000, segons un inventari elaborat per la Mancomunitat de la Taula del Sénia.

Aquest paisatge configurat també per marges i construccions de pedra en sec, alguns d’ells centenaris, s’ha mantingut pràcticament inalterat des del segle XVIII, però les últimes dècades està patint una progressiva transformació a causa de la substitució de l’olivera per cultius més productius i l’abandonament de finques, per la falta de relleu generacional. Això ha propiciat un espoli continuat d’oliveres monumentals. Ni la posada en valor d’aquests arbres ni el llançament d’un oli d’oliveres mil·lenàries d’alta qualitat han aconseguit frenar del tot aquest fenomen.

L’alarma ha tornat a saltar fa poques setmanes, quan la plataforma veïnal Salvem lo Montsià ha denunciat que en una finca situada al costat de la carretera entre Ulldecona i Alcanar s’han podat més d’una trentena d’oliveres, algunes de monumentals, per ser arrencades i venudes. “La nostra percepció és que aquest espoli no s’ha aturat mai i que últimament s’ha intensificat”, apunten Manel Mas i Guadalupe Espinosa, de Salvem lo Montsià. La plataforma i l’entitat conservacionista Gepec han iniciat els contactes amb els grups parlamentaris per demanar que s’aprovi una llei de protecció arbòria catalana que ajudi a acabar amb l’espoli d’aquests arbres monumentals. “Al País Valencià es va aprovar el 2006, per això ara tota la pressió sobre aquests arbres la tenim aquí”, diu Mas.

Oliveres mil·lenàries al laboratori

Un negoci creixent

Una olivera és mil·lenària o monumental si té un tronc amb un perímetre superior a 5 metres, mesurat a 1,3 metres de terra. L’inventari fet per la Taula del Sénia inclou totes les de 3,5 metres, unes dimensions que permeten considerar-les monumentals. Però, quant poden costar aquests arbres al mercat?

L’ARA ha consultat alguns vivers i assenyalen que, com a molt, n’han arribat a vendre alguna de molt espectacular per 20.000 euros. Segons expliquen els venedors, ara el mercat està molt aturat i els preus més habituals són de 1.000 o 2.000 euros per arbres més petits. D’oliveres grans, en venen unes deu a l’any com a molt. Els vivers sostenen que hi ha moltes finques abandonades amb oliveres mil·lenàries i que és el pagès qui els contacta perquè vol transformar o vendre la terra. Se’ls paga una mitjana d’entre 100 i 200 euros per arbre en funció de la finca. “No fa tants anys aquests arbres es venien per a llenya”, subratllen.

La Mancomunitat de la Taula del Sénia treballa des de fa més d’una dècada des d’un doble vessant per salvar aquestes oliveres: la projecció turística nacional i internacional i l’elaboració d’oli d’arbres monumentals a les dues bandes del riu Sénia (Catalunya i el País Valencià). “La millor manera de protegir aquest patrimoni és crear un valor afegit i que el pagès s’hi pugui guanyar la vida”, apunta Jaume Antich, un dels impulsors de la Taula del Sénia. Ell mateix ha recuperat una finca abandonada amb oliveres mil·lenàries. A la zona es produeixen entre 3.000 i 6.000 litres anuals d’oli amb l’etiqueta de mil·lenari, i hi ha 10 productors entre cooperatives i particulars. Les ampolles de mig litre es venen a 15 euros. “Creiem que val la pena donar suport a aquest tipus de projectes”, diu Ferran Tarradellas, representant a Barcelona de la Comissió Europea, que atorga ajudes al projecte i que va reconèixer les oliveres centenàries i el seu oli com a patrimoni cultural amb el premi Europa Nostra 2014.

“Ens preocupa no només que s’arrenquin oliveres, sinó el canvi i la transformació del paisatge, però és molt complicat regular-ho; cal fer molta pedagogia”, apunta Núria Ventura, l’alcaldessa d’Ulldecona, que és el municipi amb més concentració d’oliveres mil·lenàries -1.335 arbres monumentals- i on s’han impulsat més accions per salvaguardar-les. Un exemple és el museu a l’aire lliure de la finca de l’Arion, on hi ha l’olivera més antiga d’Espanya, de 1.700 anys.

Tots coincideixen que un marc legislatiu que protegís aquests arbres seria positiu però és un tema complex perquè afectaria desenes de petits propietaris que cada vegada tenen més dificultats per viure de la terra. A més, temen que durant la tramitació de la llei s’intensifiqui l’espoli com va passar al País Valencià, on, des del 2003 fins al 2006 -quan es va aprovar la llei-, es van arrencar uns 3.000 arbres, segons dades de la Unió de Llauradors.

El País Valencià té una llei des del 2006

La llei de protecció d’oliveres monumentals ja existeix al País Valencià des del 2006 i això ha traslladat la pressió de l’espoli a Catalunya, on les entitats reclamen una legislació que també les protegeixi. El problema valencià, però, és que encara no s’ha desplegat el reglament de la llei i els pagesos no han rebut cap tipus d’ajut econòmic per conservar les oliveres. Són arbres menys productius i més costosos de treballar.

Concretament, la normativa valenciana protegeix tots els arbres i arbustos amb un tronc de sis metres de perímetre o que tinguin més de 350 anys. “Una llei tan genèrica trigaria molt; el que demanem per a Catalunya és un projecte de llei que protegeixi les oliveres monumentals i el paisatge agrari amb ajudes per al pagès”, sosté Manel Mas, de Salvem lo Montsià.

Més continguts de