Societat 21/06/2018

La Manada podran sortir de la presó si paguen una fiança de 6.000 euros

Un dels magistrats ha votat en contra de la decisió

Ara
4 min
Cinc dels nois de la Manada, un dels quals és guàrdia civil i un altre militar de l’exèrcit espanyol, durant la seva estada a Pamplona el 2016 pels Sanfermines, quan es van produir els fets.

BarcelonaEls cinc homes acusats de violar en grup una jove durant els Sanfermines del 2016 podran esperar la sentència ferma en llibertat si paguen una fiança de 6.000 euros. La mateixa secció de l'Audiència de Navarra que va condemnar-los per abusos sexuals a nou anys de presó ha acordat prorrogar la mesura de presó provisional en què estaven, que s'esgotava el 7 de juliol, però els ha fixat una fiança perquè puguin eludir-la. El tribunal ha pres la decisió amb el vot en contra del president de la sala, que era partidari de prorrogar la presó de manera incondicional.

Els condemnats havien demanat fins a cinc vegades ser posats en llibertat però l'Audiència els ho havia denegat fins ara. Els dos anys que com a màxim es pot allargar la situació de presó provisional –amb l'excepció de si es decreta una pròrroga excepcional– s'esgotaven el 7 de juliol, perquè els van arrestar hores després de l'atac, el 7 de juliol del 2016. Després de la sentència que els exonerava d'haver violat la jove però els condemnava per abusos sexuals, els membres de la Manada van decidir recórrer novament la mesura per poder tramitar en llibertat els recursos contra la sentència, que ja s'han presentat.

Els condemnats demanen ser absolts, mentre que la fiscalia, l'acusació particular i les populars que exerceixen el govern foral i l'Ajuntament de Pamplona volen que els incrementin la pena fins als 23 o 25 anys per agressió sexual.

Prohibit anar a Madrid o acostar-se a la víctima

En cas que els condemnats paguin la fiança de 6.000 euros per sortir de la presó, el tribunal els imposa una sèrie de restriccions: hauran de comparèixer els dilluns, dimecres i divendres davant del jutjat de guàrdia de la seva localitat, tindran prohibit entrat a la Comunitat de Madrid o comunicar-se amb la víctima, els retiraran el passaport i no podran sortir d'Espanya sense una autorització judicial.

La providència de l'Audiència, que compta amb el pronunciament en contra del president del tribunal –partidari de prorrogar la presó provisional de manera incondicional–, no és ferma i també es pot recórrer, però si es presentés una apel·lació no paralitzaria la sortida de la presó dels condemnats, dos dels quals són a la presó d'Alcalá-Meco de Madrid i els altres tres a la de Pamplona. El contingut de la providència no se sabrà previsiblement fins a aquest divendres, que és quan es notificarà als condemnats perquè puguin dipositar els diners.

Onada d'indignació

La decisió de l'Audiència de Navarra ha despertat una onada d'indignació arreu de l'Estat. Milers de persones han condemnat a través de les xarxes socials la llibertat dels membres de la Manada i des de les organitzacions feministes han advertit que si els cinc integrants de la Manada surten al carrer les dones també sortiran en massa a manifestar-se. Amb les etiquetes #LasCallesTambienSonNuestras i #YoTeCreo, les activistes Teresa Lozano i Zua Méndez, conegudes com a Towanda Rebels i autores del vídeo 'Yo te creo' en defensa de la víctima de la Manada, han fet una crida a totes les dones a sortir al carrer.

S'hi han afegit també les integrants de la Plataforma 8M, que el Dia Internacional de les Dones d'aquest any van congregar centenars de milers de persones arreu de l'Estat. A Barcelona i a Madrid s'ha convocat una protesta a les set de la tarda. En el cas de la capital catalana s'ha convocat a la plaça Sant Jaume. A Madrid, davant del ministeri de Justícia. A altres ciutats, com ara a Pamplona també s'han convocat mobilitzacions a la mateixa hora.

La portaveu del Govern i consellera de la Presidència, Elsa Artadi, lamenta la decisió judicial. “La sentencia ja va causar estupor al Govern i a la societat catalana, que es va manifestar contra un sistema que no protegeix, que posa en perill a les dones. Condemnem absolutament des del Govern un sistema i unes decisions que posen en perill la vida de les dones”, ha sentenciat en una breu declaració, tot manifestant la “tolerància zero amb la violència masclista” de l’executiu. La consellera de Justícia, Ester Capella, ha assegurat a través del seu compte de Twitter que la decisió de l'Audiència de Navarra demostra que "el masclisme perdura" i que la seguretat de les dones "és inexistent". "Quina vergonya! Indignació total i suport a la víctima d’aquesta VIOLACIÓ i totes les víctimes de violència masclista. Recolzem-nos nosaltres per fer-nos cada vegada més fortes davant la INjustícia!", ha tuitejat la consellera de Salut, Alba Vergés.

La consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, ha contraposat la decisió del tribunal navarrès amb d'altres sentències com la d'Altsasua o amb la situació dels presos polítics i ha assegurat que a Espanya "no es pot parlar" de Justícia.

El govern espanyol per la seva part assegura que respecta la decisió del tribunal però recorda que "els fets pels que han sigut condemnats els membres de la Manada son gravíssims" i espera que l'aixecament de la mesura cautelar no entri en el fons de la qüestió.

L'advocada penalista especialitzada en violències Carla Vall també ha condemnat la decisió de l'Audiència de Navarra. "La Manada és el sistema", ha afirmat en declaracions a l'ARA, perquè demostra que hi ha un "sistema d'impunitat" institucionalitzat en què es vulneren drets de les dones. "Els delictes de caràcter sexual són vistos com un mal menor", assegura. I es posa en la pell de les víctimes d'agressions sexuals, que després d'haver de reviure un fet traumàtic com aquest en un judici pot ser que es trobin que tot acaba en paper mullat. "Com els dius a les víctimes que denunciïn? Com els dius que el sistema les protegirà, si això és mentida?", es pregunta.

Per això, Vall reclama un "compromís de caràcter social" en què es posi en relleu la "gravetat" d'aquests delictes. "Hem de veure-ho com el que és: una època de terror sexual", assegura. I fa una crida a "canalitzar i construir un nou sistema que tingui en compte aquests tipus de delictes i els principis fonamentals del dret".

La regidora d'igualtat de l'Ajuntament de Pamplona -que exerceix d'acusació popular en el cas- considera "gravíssima" l'excarceració dels condemnats. En declaracions a EFE Laura Berro ha assegurat que la Justícia dona "un tracte diferent" a determinades víctimes. També ha demanat al Consell General del Poder Judicial que investigui la filtració del pronunciament de l'Audiència de Navarra, que s'ha conegut abans que les parts en tinguin notificació.

stats