Lluitar contra el coronavirus enmig de la frontera

L'Hospital de Cerdanya va derivar per primera vegada un pacient català a França

El coronavirus va provocar que, el 17 de març, es tornés a aixecar un mur entre França i Espanya que només permet la circulació de persones per casos de necessitat. Però l'únic punt on la frontera continua esborrada és a l'Hospital de Cerdanya, el primer centre de Salut transfronterer d'Europa i que dona servei indistintament a catalans i francesos. Una doble titularitat entre estats que ha aportat avantatges per fer front a una crisi sense precedents com la del coronavirus: no els ha faltat material gràcies al fet que França tenia estoc i fa dues setmanes l'hospital de Vallées de l'Ariège (CHIVA) va atendre per primera vegada un pacient català, una dona a qui el SEM havia posat en llista d'espera perquè no tenia UCIs disponibles.

El 2014 va entrar en funcionament l'Hospital de Cerdanya, situat a Puigcerdà i que dona servei a 32.000 habitants de la Baixa i l'Alta Cerdanya, i del Capcir. El centre està especialitzat en medicina d'esports de muntanya, però, amb la crisi del coronavirus, i tal com ha passat a la resta d'hospitals, han hagut d'adaptar la seva activitat per fer front a la pandèmia.

El sistema es col·lapsa el primer dia de venda de mascaretes i les farmàcies es queden sense poder-ne dispensar

"Com que l'edifici és de nova construcció, va ser relativament fàcil partir les urgències en dues parts: una per als pacients de covid-19 i l'altra per als que no ho són. I hem dividit tot el personal sanitari en dos grups de manera que mai es creuen físicament, per assegurar-nos que sempre tindrem un especialista de cada disciplina disponible", indica el director del centre, Francesc Bonet, que cada dia, a les 8 del matí, es reuneix per videoconferència amb tot el gabinet de crisi per analitzar la situació diària. Fins ara han atès 46 pacients positius, 33 dels quals hospitalitzats, i no han patit saturació en cap moment. 

A la Cerdanya no tenen UCIs, però sí que disposen de quatre llits per a malalts crítics per poder atendre els pacients de més gravetat el temps que ho necessitin fins que els puguin derivar a un altre centre. "Com que estem geogràficament aïllats, tenim una cartera de serveis més àmplia de la que ens pertocaria perquè hem d'estar preparats per rebre qualsevol pacient, sigui de la gravetat que sigui", continua Bonet. I, en funció de la nacionalitat del pacient, si està molt greu es deriva a França o a Catalunya.

Bonaventura Clotet: "Les primeres vacunes es començaran a testar amb ratolins el mes vinent"

En el cas de l'estat francès, el seu centre de referència acostuma ser el de Perpinyà, però, a causa de la saturació que ha patit pel coronavirus, fa setmanes que deriven els malalts al centre de Vallées de l'Ariège, al costat de Foix. De fet, per primera vegada a la història de l'hospital, aquest centre francès va rebre un pacient català. "Vam trucar al SEM, però, a causa de la saturació de les UCI, no tenien llits disponibles i ens van posar en llista d'espera. Vam trucar al SAMUR i ens va oferir una plaça a Foix, que anava bé de llits", ressalta el cap d'infermeria, Xavier Caralt, que només recorda un cas a la inversa previ al covid-19: un pacient francès que, de manera excepcional i per la seva patologia, van derivar a la Vall d'Hebron de Barcelona. 

Material i testos més ràpids

Però, segons Caralt, el fet de ser transfronterers els ha aportat una avantatge determinant en aquesta crisi: l'hospital de Perpinyà té uns estocs de material molt grans i els han pogut subministrar equips complets d'EPIs, quan a Catalunya no arribaven perquè hi havia molta demanda. Així mateix, els testos de coronavirus són més ràpids a la banda francesa: triguen entre sis i vuit hores, mentre que a Catalunya en necessiten 24. "I ara ha millorat molt el circuit català i els enviem a l'Hospital Arnau Vilanova de Lleida. Al principi, els enviàvem al Clínic i després a Girona. Anaven canviant a mesura que s'anaven col·lapsant els laboratoris", afegeix Caralt.

Pel que fa als protocols, el director de l'hospital assegura que, "òbviament, mai es contradiuen", i solen fusionar "el millor de cada banda de la frontera amb un protocol propi". I, en el cas del covid-19, només hi hagut una diferència: França va desaconsellar l'us d'ibuprofèn i ells no el recepten: "Però, excepte matisos, els dos protocols són molt semblants". A més, Bonet certifica que els controls policials fronterers "no han causat cap dificultat: deixen passar treballadors i pacients sense problemes". "El que demostra el caràcter transfronterer de l'hospital", ressalta el director.

El pla de desconfinament del Govern: sortida per col·lectius, tests i "passaport d'immunitat"