Meritxell Ruiz: "No és més fàcil innovar a l'escola concertada que a la pública"

BarcelonaReformadora suau amb un perfil més discret que el de la seva predecessora, la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, té sobre la taula la transformació del sistema educatiu i la millora de la formació dels mestres. Tot i que molts donin per enterrada la llei, Ruiz segueix pendent de com evoluciona la Lomce.

¿Realment la Lomce està neutralitzada o segueix sent una amenaça latent?

La Lomce s’ha aturat en el que era més greu. És evident que com que el PP no té majoria a Madrid, ha de moure peça. Però el que ens preocupa és si seran capaços de fer un bon debat per fer una bona llei de consens. Veient l’última conferència sectorial d’educació, dubto de si estem fora d’aquesta zona d’amenaça. El debat educatiu de Madrid és molt antiquat. Es com si allà pensessin en termes del segle XIX, i nosaltres estem en el segle XXI.

¿Pot garantir que els alumnes catalans no faran les revàlides i que podran anar a estudiar a qualsevol altra comunitat?

Sí. Les revàlides les han hagut d’aturar perquè no els quedava més remei. Estem convençuts que no es podien fer.

Quin rol vol tenir la conselleria en aquesta suposada operació diàleg de l’Estat amb Catalunya?

En el diàleg ens hi trobaran. Tenim un bon sistema educatiu i el que farem és explicar com creiem que s’ha d’orientar el debat: des de l’àmbit pedagògic, no ideològic. Per exemple, amb debats com els d’ Ara és demà. Esperem ser un estat i per això estem fent aquest debat. Ara bé, no ens sap greu compartir-lo amb països que seran veïns. El que volem és que progressi tothom, sigui d’on sigui.

¿Els alumnes que vulguin estudiar en castellà a Catalunya seguiran rebent els 6.000 euros?

Amb l’ operació diàleg començada, quan vam demanar que suspenguessin els 6.000 euros per estudiar en castellà, la resposta va ser no. Però com s’ha vist amb la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, ho tenim ben argumentat: no existeix el dret de triar la llengua. Ara, més que els 6.000 euros, el que em preocupa més és l’ambient que s’ha creat de carregar-se l’escola de Catalunya.

Parlava del debat d’ Ara és demà. Entre altres coses, diu que l’educació comenci als 2 anys i sigui obligatòria fins als 18. S’aplicarà?

El que és important és que ens ho estiguem plantejant. No havíem sortit mai del marc normatiu espanyol, i ara ho estem fent.

Catalunya va superar per primera vegada la mitjana europea i de l’OCDE en l’informe PISA. Creu que això marca una tendència?

PISA ens ha de servir per veure si en línies generals i en relació al món avancem. I sí, creiem que anem per bon camí.

¿Els professors estan prou preparats? Com seran els nous estudis de magisteri que preveu el MIF?

La feina que s’està fent amb el programa de Millora i Innovació en la Formació de Mestres (MIF) forma part de la transformació que hem començat a fer. Si estàs transformant el sistema necessites docents més preparats.

¿Es pot allargar el grau universitari a cinc anys?

Hem de veure com s’articula. L’important és que ens hem posat d’acord que les pràctiques han de tenir un gran paper. Però no serà com el MIR dels metges, no serà una especialització posterior al grau.

Quin calendari tindrà?

Començarem l’any que ve amb la prova d’aptitud pedagògica. Els alumnes que acabin batxillerat no en tindran prou amb la selectivitat, sinó que també hauran de fer una prova específica per accedir al grau per ser futurs mestres. A partir d’aquí, anirem treballant amb les universitats.

També volen avaluar els mestres. Com es farà, això?

És una part de la nova perspectiva de la LEC. Si dónes autonomia als centres, cosa molt important, i els avalues, també has d’avaluar els docents. Però no per posar-los nota, sinó per millorar. Estem articulant el decret d’avaluació.

I parlant de notes, per què es deixarà d’avaluar del 0 al 10 a primària?

Estem fent un canvi a les aules. Si es modifica la manera d’aprendre, cal canviar també la manera d’avaluar.

Tothom parla d’innovació. ¿Les nombroses iniciatives estant creant un problema al departament?

No, no. Però la innovació no és el fi, sinó un instrument. La finalitat del sistema educatiu és proporcionar un bon aprenentatge als alumnes.

Sembla que la innovació l’abanderi Escola Nova 21.

No és qüestió de penjar-se medalles. El que hem de fer és que sigui significativa per al sistema educatiu i que en aquest vaixell hi sigui tothom, que la innovació no sigui elitista.

El Síndic de Greuges ha alertat precisament del risc que hi hagi una doble xarxa d’escoles públiques.

Si ho fem bé, no crec que passi. Si la innovació fos la finalitat, sí que podria passar. Tenim clar que el que hem de fer és posar en valor el projecte educatiu de cada centre, des de la seva autonomia, innovi o no.

¿És més fàcil innovar a l’escola concertada que a la pública?

No. Tenim centres públics que estan duent a terme experiències molt bones. I si han fet aquestes transformacions és perquè ara hi ha un marc normatiu que els ho permet.

El Congrés vol regular els deures. Què n’opina?

Em sembla fora de lloc. ¿Ara els polítics hem de decidir quanta estona de deures fan els alumnes? No es tracta de dir si s’ha de fer una hora de deures o dues, sinó de la conciliació laboral, i aquí el problema són els horaris no de l’escola, sinó de les feines. En tot cas, on s’ha de situar el debat sobre els deures és a la comunitat educativa.

L’educació ha sigut una de les principals reivindicacions de la CUP en els pressupostos. S’ha sentit còmoda?

Hem pogut arribar a un acord satisfactori. Catalunya no disposa dels recursos que genera. Hem de tenir present que discutim com repartir una bossa de diners molt petita.

S’aprovaran?

Tinc la confiança que sí. Sobretot perquè hem prioritzat l’atenció educativa a l’alumnat, als centres amb més necessitats, a l’escola inclusiva, a la millora de les substitucions de llarga durada, a les beques menjador... No crec que ningú pugui dir que no.