Mor Stephen Hawking, l'home que volia comprendre tot l'Univers

El cientític, autor de 'Breu història del temps' i icona global, tenia 76 anys

Commoció al Regne Unit per la mort, la matinada d'aquest dimecres, del científic mundialment famós Stephen Hawking, als 76 anys, segons ha anunciat la seva família. El decés ha tingut lloc a la seva residència de Cambridge. Considerat el gran deixeble d'Einstein, el físic va aconseguir rellevància global no només pels seus treballs sobre els forats negres i la relativitat, sinó per llibres de divulgació com 'Breu història del temps', que des que es va publicar el 1988 es va convertir en un 'bestseller' absolut. El seu exemple, i el seu sentit de l'humor, així com la postració en una cadira de rodes van definir una personalitat que plora tothom a les illes Britàniques a hores d'ara, i que es va convertir en exemple de superació davant l'adversitat.

L'admiració i l'enorme respecte que com a estudiant ja tenia Hawking es va incrementar fins a esdevenir una llegenda progressivament tant per la qualitat dels seus treballs com per la seva condició física. El 1963, als 21 anys, li va ser diagnosticada una rara malaltia degenerativa (ELA) que amb el pas dels anys el va acabar postrant en una cadira de rodes. A més, des que va sofrir una traqueotomia, a principis dels anys vuitanta, quan en tenia 40, es va quedar sense parla. Es comunicava amb el món a través d'un sofisticat ordinador que feia que la seva veu tingués un característic to de sintetitzador.

L'enorme popularitat de Hawking el va dur a tenir una presència prou rellevant en icones de la cultura popular, com ara la sèrie 'Els Simpson'. Part de la seva vida va quedar reflectida l'any 2014 en el film 'The theory of everything', en què es narraven els seus primers anys a Cambridge com a estudiant de cosmologia i la seva relació amb qui acabaria sent també la seva primera dona, la companya d'universitat i escriptora Jane Wilde. Se'n va separar el 1990, després d'un quart de segle de matrimoni. El 2013, el professor Hawking va publicar la seva autobiografia, 'La meva breu història'.

En un comunicat, els seus fills Lucy, Robert i Tim han assegurat: "Estem profundament tristos per la mort avui del nostre estimat pare. Va ser un gran científic i un home extraordinari, el treball i el llegat del qual perviuran durant molts anys". Així mateix, han elogiat el seu "coratge i persistència" i han destacat que la seva "brillantor i humor" han inspirat persones de tot el món. Des que s'ha conegut la notícia, les reaccions a la mort de Hawking, especialment entre els membres de la comunitat científica, han inundat les xarxes socials, .

Després que li fos diagnosticada l'ELA, els metges esperaven que visqués només un parell d'anys. Però en el cas de Hawking la malaltia progressava més lentament de l'habitual. Durant molts anys es va resistir a fer servir cadira de rodes i anava amb crosses. Quan finalment no va tenir més remei que fer-la servir, als carrers de Cambridge es va fer famós per la seva conducció temerària, per la seva afició a aixafar els peus dels passavolants i pels balls de les festes universitàries.

Els que viuen a l'ombra de la mort són sovint els que viuen més. A Hawking, el diagnòstic precoç de la seva malaltia terminal i el testimoni de la mort per leucèmia d'un nen que va conèixer a l'hospital li van encendre un nou propòsit. "Encara que el meu futur estava ennuvolat, em vaig trobar, per sorpresa, que gaudia del present més que abans. Vaig començar a fer progressos en la investigació", va dir una vegada. Immers de debò en la seva carrera, va declarar: "El meu objectiu és simple. És una comprensió completa de l'Univers: per què és com és i per què existeix".

El primer gran avenç de Hawking va ser el 1970, quan ell i Roger Penrose van aplicar les matemàtiques dels forats negres a tot l'Univers i van demostrar que una singularitat, una regió de curvatura infinita en l'espai-temps, era en un passat llunyà: el punt on es va originar el Big Bang. Penrose va admirar molt la determinació del científic: "Va veure que no tindria gaire temps per viure, i realment va voler fer tot el que va fer en aquell moment."

El 1974 va aprofundir en la teoria quàntica i va declarar que els forats negres emetien calor i, finalment, van sortir de l'existència. Per als forats negres de grandària normal, el procés és extremadament lent, però els forats negres molt petits desprenen calor en una quantitat descomunal i finalment esclaten amb una energia equivalent a un milió de bombes d'hidrogen d'una megatona. Els forats negres en miniatura van començar l'Univers, va dir Hawking. Cada un pesa un milió de tones però no és més gran que un protó.

Etiquetes

Més continguts de