Mor un segon espeleòleg espanyol dels tres accidentats al Marroc

BarcelonaJosé Antonio Martínez Jiménez, un altre dels espeleòlegs accidentats a l’Atles marroquí, va morir ahir, segons va comunicar un portaveu del ministeri de l’Interior espanyol. La víctima, que tenia 41 anys, era inspector en cap de la Policia Nacional i estava destinat a Almeria. En un principi, Martínez presentava una fractura a la cama i una contusió al cap, que finalment li va causar la mort. “Descansi en pau”, va escriure al seu compte de Twitter el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que va lamentar que, “desgraciadament”, les notícies que els arribaven de Rabat no eren bones.

L’únic supervivent del grup és un agent de l’escala bàsica del mateix cos policial estatal, Juan Bolívar Bueno, de 27 anys, que està destinat a Madrid, i que ja va ser rescatat i traslladat ahir a Ouarzazate.

Poc abans que es conegués la mort del segon esportista, les autoritats espanyoles havien informat que ja era prop de la zona dels fets el grup de rescat desplaçat des de Madrid, integrat per quatre guàrdies civils de l’equip de muntanya i tres agents del GEO de la policia.

20 anys d’experiència

Ahir a la nit ja es va informar de la mort d’un altre dels integrants del grup, l’advocat Gustavo Virués. Estava casat i tenia dos fills. L’any 2000 va fundar l’associació Bahía Naur, especialitzada en esports d’aventura relacionats amb la natura, com el muntanyisme, el caiac, l’escalada i l’alpinisme. Segons fonts familiars, Virués feia gairebé vint anys que practicava aquest tipus d’activitats, i que fins i tot havia participat en el rescat d’algun company. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, havia donat el condol a la família a través de Twitter i confiava que el retorn dels seus dos companys fos imminent.

Aparentment, els tres excursionistes van caure en un penya-segat de diversos centenars de metres situat a la localitat de Tarmest, que pertany al poblat rural d’Imiulauen. Dissabte a la tarda una unitat de rescat va desplaçar-se a peu a la zona on havien sigut vistos, un terreny de penya-segats on era impossible arribar amb helicòpter. El rescat es va haver de dur a terme a través d’una evacuació terrestre mitjançant una cordada. En concret, l’helicòpter va aterrar a una hora de distància de la zona on se situaven els espeleòlegs espanyols accidentats.

Sense guia

Les autoritats locals de la província d’Ouarzazate van subratllar que els tres espanyols no anaven acompanyats per cap guia professional. Segons fonts familiars, tots tres tenien una gran experiència en muntanyisme.

Els tres espeleòlegs, naturals de Granada i de Cadis, formaven part d’un grup de nou persones de viatge al sud del Marroc -entre Marràqueix i Ouarzazate-, en una zona muntanyosa de moltes coves. El grup es va separar temporalment i, com que no van tornar a trobar-se, el cap de l’expedició va alertar el consolat espanyol i la Gendarmeria marroquina a Casablanca.