Desallotgen un bloc ocupat a Gràcia que Colau va voler comprar

Dues persones acaben detingudes i dues denunciades de les nou que hi havia al bloc quan han entrat els Mossos 

L’Ajuntament de Barcelona va intentar comprar dues finques ocupades a la Travessera de Gràcia de Barcelona l’any 2017 per protegir les famílies en risc d’exclusió que hi viuen des del desembre del 2016, quan van ocupar els dos blocs dels números 154 i 156 del carrer juntament amb estudiants i activistes de moviments socials contra l’especulació i la gentrificació del barri. Aquest matí els Mossos d’Esquadra han desallotjat una d’aquestes finques -la que està ubicada al número 156-. El desallotjament ha acabat amb dues persones detingudes -que han quedat en llibertat amb càrrecs- i dues de denunciades de les nou que hi havia al bloc quan han entrat els agents. S’havien encadenat a bidons plens de ciment per evitar l’expulsió.

Al vespre, més de 200 persones han recorregut els carrers del barri de Gràcia per protestar contra el desallotjament de la casa ocupada, coneguda com Ca la Trava, i han provocat algunes destrosses i aldarulls.

Un detingut i dos denunciats pels aldarulls a Gràcia pel desallotjament d'un immoble ocupat

Des del consistori expliquen que el motiu perquè van desistir de l’operació de compra pública era que les dues finques estan fora del planejament urbà actual del barri, i en aquests casos les administracions públiques perden el dret de compra. El col·lectiu vinculat a Ca la Trava assegura que l’objectiu de la propietària dels blocs -la immobiliària Mar SL, propietària també de la promotora i constructora La Llave de Oro- és construir-hi pisos de luxe.

En una publicació al seu mur de Facebook, el regidor del barri, Eloi Badia, explicava, però, que el consistori havia obtingut “el compromís” de la immobiliària “que no s’hi construirà habitatge de luxe”, que el 30% dels pisos nous seran protegits i que una de les famílies vulnerables que hi viu serà reallotjada “amb un lloguer social”, mentre que el consistori “donarà resposta” a la resta de famílies. La finca situada al número 154 no s’ha desallotjat i depèn d’un procediment civil diferent del penal del bloc veí.

El 12 de desembre del 2016, pocs dies després que s’ocupessin les dues finques, la propietària dels immobles va denunciar l’ocupació per un delicte d’usurpació. El cas va recaure en el jutjat d’instrucció número 24 de la ciutat. Segons fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la primera vegada que la jutge va dictar el desallotjament forçós va ser l’abril del 2017. Els ocupants dels immobles van presentar un recurs i van demanar que s’obrís el programa de mediació. A partir d’aquí la propietària ha demanat diversos cops la suspensió del desallotjament, en una de les ocasions coincidint amb les converses amb l’Ajuntament per adquirir les finques.

Aquest maig, però, quan el jutjat va tenir constància que les negociacions havien acabat sense acord, va tornar a reactivar l’ordre de desallotjament. El detonant de l’última ordre d’expulsió -que és la que aquest matí s'ha fet efectiva- va ser el recurs de la defensa dels ocupants. L’1 d’octubre van al·legar al jutjat que el delicte d’usurpació havia prescrit, però la jutge ho va desestimar i l’endemà va donar l’ordre als Mossos de fer efectiu el desallotjament, que finalment s'ha complert avui.

Les protestes contra aquest desallotjament s'han allargat fins a la nit i han acabat amb un detingut per crema de contenidors i dues persones denunciades per desordres públics.

Més continguts de