Els Mossos donen per acabats els narcopisos

La policia ha tancat 170 pisos on es consumia droga, el 60% al Raval, tot i que admet que persisteixen punts de venda

L’estiu del 2017 els veïns del Raval van alertar que els pisos que quedaven buits s’havien convertit en un negoci: els traficants de droga els ocupaven per transformar-los en punts de venda i també de consum de droga. El fet que els toxicòmans consumissin la droga dins els domicilis va suposar tota una novetat. Els locals van rebre el nom de narcopisos i els Mossos d’Esquadra han tingut moltes dificultats per combatre’ls. Però un any i mig després de l’aparició del fenomen, els Mossos el donen per acabat: diuen que en queden menys de cinc a tot el districte de Ciutat Vella. L’estiu de l’any passat hi va haver fins a 60 narcopisos actius al mateix moment. Amb la desarticulació del fenomen, la policia admet que el tràfic de droga en aquesta zona de Barcelona s’ha tornat a traslladar als punts de venda habituals: a locals i pisos on se'n compra però no se'n consumeix.

Per frenar els narcopisos, els Mossos, amb el suport de la Guàrdia Urbana, han hagut d’innovar, reconeix el cap de la comissaria de Ciutat Vella, l’intendent Antoni Sánchez. Entre el 2017 i el 2019 la policia ha tancat 170 narcopisos a Ciutat Vella, 104 dels quals al Raval, i ha fet 225 detencions, 112 al Raval. Els prop de 400 pisos buits que hi ha al Raval –l’Ajuntament en va detectar 360 a mitjans de l’any passat– van propiciar que els traficants els aprofitessin per muntar els narcopisos. Hi havia els facilitadors, els que localitzaven els pisos buits i els ocupaven durant uns dies per evitar que després la policia els pogués desallotjar, i els subministradors, els que posteriorment es feien càrrec dels narcopisos.

Els Mossos, per poder-hi entrar, necessiten una autorització judicial i per rebre l’ordre del jutge han d’aportar unes proves difícils d’obtenir, perquè tenen poques evidències del consum de droga als narcopisos. Com que els traficants obliguen els clients a consumir dins els domicilis, els agents no localitzen droga als toxicòmans quan surten dels habitatges. Tampoc hi poden accedir de paisà, perquè cometrien un delicte. Tot i això, els Mossos subratllen que, quan tenen el permís per entrar als narcopisos, es troben domicilis no habilitats per viure-hi i sense la cuina funcionant, descriu el subcap de la comissaria de Ciutat Vella, l’inspector Miquel Hernández. Però els traficants també han sofisticat els seus mètodes, posant càmeres exteriors per controlar la presència policial i llançant la droga a unes galledes d’aigua o pel balcó quan els escorcollen.

Un dels problemes que han afrontat els Mossos és que els traficants tornaven a ocupar els domicilis on havien accedit, cosa que han intentat combatre posant un precinte judicial. També han contactat amb la propietat dels domicilis escorcollats per garantir que quedessin tancats o directament tapiats. Dels 102 narcopisos tancats el 2018, en el 74% dels casos la propietat ha assegurat els habitatges per evitar-ne una nova ocupació i en el 26% restant no s’ha pogut fer perquè hi havia persones que hi vivien o amb un contracte de lloguer. En pocs casos no ha sigut possible contactar amb la propietat, segons els Mossos. A més, revisant els desnonaments previstos a Barcelona, els últims mesos els Mossos han pogut tancar vuit narcopisos.

Més pisos buits al Raval: l'Ajuntament ja n'ha detectat 360

Consumidors estrangers

Als narcopisos la policia sempre hi ha trobat poca quantitat de droga. Això s’explica perquè, segons els Mossos, els traficants subministren poca quantitat als clients –que paguen entre 5 i 10 euros per microdosi–, cosa que provoca que els toxicòmans tinguin una necessitat més constant de consumir-ne. Això s’ha traduït en inseguretat al carrer, perquè molts d’ells cometen robatoris per obtenir diners. Més de la meitat dels clients són estrangers, sobretot de països de l’est, Itàlia, França i Holanda.

El cap de la unitat d’investigació de Ciutat Vella, el subinspector Josep Lluís Miquel, remarca que des que es va fer l’operació Bacar, la macrobatuda de finals d’octubre en què es van detenir 58 persones i es van tancar 24 narcopisos, la màfia dominicana –que tenia el control de la cocaïna– ha quedat desarticulada. Tot i això, hi continua la màfia pakistanesa –que subministra l’heroïna–. Després de Bacar, els Mossos han desplegat el dispositiu Ubiq, que en dos mesos del 2019 ha permès tancar 39 narcopisos, 24 dels quals han quedat buits només per la pressió policial. Ara, després de donar per acabats els narcopisos, la policia posa el focus en els locals substituts: els punts de venda de droga.

Macrobatuda contra la distribució de droga als narcopisos del Raval

Els veïns del Raval coincideixen, en bona mesura, amb els Mossos. Àngel Cordero, membre d’Acció Raval, la primera entitat que va denunciar l’existència dels narcopisos, explica que és cert que “el fenomen s'ha acabat”, tot i que adverteix que l’ocupació d’habitatges per traficar amb droga ha crescut. Cordero diu que “ara es veuen més consumidors pel carrer”, perquè els toxicòmans acostumaven a dormir als narcopisos. I insisteix que “el que cal al barri no és omplir el carrer de policia sinó d’educadors”.

Més continguts de