Catalunya serà pionera al món en estudiar l'impacte del covid en la gent gran

L’Observatori de la Dependència d’ACRA i la Vall d'Hebron engeguen una investigació per entendre com ha afectat el virus els avis i àvies

Tot i que la gent gran és el col·lectiu més afectat per la pandèmia, encara hi ha pocs estudis científics sobre com es comporta el virus específicament en els avis i àvies, perquè fins ara s’han analitzat sobretot els pacients hospitalitzats arreu del món de manera genèrica. Com passa amb moltes altres malalties, s’ha observat que el virus es presenta en les persones d’edat avançada amb trets i característiques diferents de les de la resta de la població, de la mateixa manera que el virus no funciona igual amb les criatures. Per això l’Observatori de la Dependència d’ACRA, la patronal de les residències catalanes, ha impulsat amb l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron un macroestudi pioner al món en què vol implicar la majoria de les 1.073 residències de gent gran de Catalunya, on viuen unes 57.000 persones. Les conclusions, que els investigadors esperen poder tenir d'aquí un parell de mesos, serviran per desenvolupar protocols més eficaços per estar més preparats per a futurs rebrots.

“Es tracta de conèixer l’enemic. Serà un estudi fonamental per entendre com es comporta la malaltia en la gent gran. Perquè hem observat que, com passa amb altres malalties, el covid-19 es presenta d’una manera diferent en els avis i àvies. La tríada de símptomes típics (febre, tos i ofec) no sempre s’ha observat, i en canvi veiem altres símptomes com diarrees o síndromes confusionals. També tenim molts casos asimptomàtics: avis que s’infecten i que, a diferència del que s'esperava, no presenten símptomes. A les residències podem recollir dades de manera ràpida i sistemàtica que tindran un gran valor com a evidència científica en mans dels experts de la Vall d’Hebron. No hi ha cap altre estudi en marxa al món amb un volum de dades tan potent per extreure conclusions útils”, apunta el doctor Toni Andreu, director de l’observatori. “Aquesta informació serà clau, per exemple, per prendre decisions de cara a futurs brots, perquè ens permetrà una detecció precoç. Hem de compartir l’experiència de les residències per responsabilitat i per coordinar-nos per estar més ben armats per planificar el futur”, afegeix

Valor científic i pràctic

El doctor Benito Almirante, cap de malalties infeccioses de la Vall d’Hebron, destaca que l’estudi “donarà una fotografia excel·lent sobre el que ha passat a les residències catalanes, i això té un gran valor científic i a més serà molt important de cara a la reaparició de la malaltia: sabem que en els propers tres o sis mesos és molt difícil que el virus reaparegui amb la dimensió que ha tingut ara i hem d’aprofitar aquest temps per fer protocols més eficaços”. Una de les claus són els avis que han superat la infecció sense cap símptoma: "Pel que hem vist fins ara un 20% han donat positiu a les proves PCR i no havien estat mai malalts. Ara sabem que aquesta malaltia també és molt variable en la gent gran, com passa amb la població més jove: no tots els avis pateixen la malaltia de forma severa i no tots moren”, apunta Almirante. “Podrem entendre en quines residències s’ha pogut contenir millor el virus i per què, quin és el perfil de residents més vulnerables i dissenyar protocols més eficaços de cara a un rebrot", afegeix. Un altre tema a investigar és per què els cuidadors de residències, que tenen un percentatge d’infecció semblant al del personal sanitari, no han patit la forma més severa de la malaltia: “No tenim notícies de cap mort de covid entre els treballadors de residències”, afegeix l’infectòleg.

Una de les grans preguntes és què passarà quan a la tardor el covid-19 i la grip convisquin. “Aquest és escenari és el més probable, tindrem les dues epidèmies alhora, però això no vol dir que se sumin. Els virus respiratoris tenen un cert grau de competència i no és habitual que dues malalties que tenen el mateix mecanisme de contagi coincideixin, perquè normalment una ocupa l’espai de l’altra. De fet aquest any la grip ha sigut molt benigna”, apunta. L’expert també espera que, com passa amb les altres malalties, quan estigui disponible la vacuna del covid-19, protegeixi menys la gent gran: “Perquè el seu sistema immunitari està més afeblit, i totes les vacunes funcionen millor amb gent és jove”.

Una gran base de dades

L’estudi consistirà en una recollida de dades per part de les residències catalanes que han patit més de prop l’impacte de la primera onada, que es posaran a l’abast dels investigadors de la Vall d’Hebron. "Els equips d'atenció primària ja han fet les proves PCR a totes les residències i ara el que pretenem és unificar totes aquestes dades en una sola base i incloure-hi també altres variables: sobre l'estructura de cada residència (nombre de llits, si les habitacions i els lavabos són compartits, com són les zones comunes, o la ràtio de residents per cuidador) i sobre els residents (edat, sexe, grau de dependència, patologies, grau de demència, quina medicació prenen)", explica Magda Campins, cap de medicina preventiva de la Vall d'Hebron. "Amb aquestes dades farem una anàlisi descriptiva de cada cas i farem també un cas control per comparar amb els residents que no han tingut la malaltia. Podem obtenir unes dades molt bones, perquè fins ara només coneixem dos estudis publicats dels Estats Units, que són sobre una sola residència".