Pérez Andújar defuig la polèmica: el pregó de la Mercè, en 10 frases

L'escriptor reivindica el dret a ser de Barcelona "cadascú a la seva manera" i la cultura popular, en el discurs d'inauguració de les festes

Tret de sortida a la Mercè 2016. Si bé l'any passat la reina de la polèmica va ser la guerra de banderes al balcó de l'Ajuntament, aquest any ho ha estat el duel entre el pregó oficial i l'extraoficial. No obstant això, l’escriptor Javier Pérez Andújar ha defugit la polèmica en el seu pregó, dedicant-lo als herois i als oblidats de la cultura popular barcelonina, entre d'altres.

1) Bones festes de la Mercè a la gent de Barcelona que vol ser-ho però no l'hi deixen i la segreguen i l'amunteguen en un Centre d'Internament d'Estrangers, i als que en comptes de catifa a casa tenen manta al carrer. [...] Barcelonins del món, uniu-vos! Visca la festa major! 

2) Per més que ara volen desmantellar aquests paisatges de la memòria obrera, la gent de Barcelona no es deixarà desposseir del dret a ser de Barcelona cadascú a la seva manera. [...] Treballadores i treballadors, la gent de Barcelona que després d'esgotar-se en les cadenes de muntatge, en el rugit de les fàbriques... treia forces de la seva pròpia pobresa per convertir la vida en democràcia. No els oblidem.

3) A la Barcelona sense sort, sense dret a la sort. La gent tancada a la garjola de Can Brians, de Quatre Camins, de Wad-Ras, de la Model, als que quan van començar les retallades d'aquesta maleïda crisi el primer que els van retallar va ser el berenar que els donaven i a sobre els
van apujar els preus de l'economat.

4) Bones festes de la Mercè a les noies i els nois que es van deixar la pell perquè Barcelona fos també una ciutat punk, i ara el punk és un reclam per a exposicions, i ells viuen (els que encara queden) a l'ombra d'una història, la seva pròpia, de la qual se'ls ha expulsat. Ja no els deixen ni tocar al carrer.

5) Barcelona és la ciutat dels quioscos i la ciutat de les revistes. Els pocs quioscos que han sobreviscut al canvi climàtic (l'únic canvi real que s'ha produït en els últims temps) van caient un per un. Ara, els quioscos de les Rambles només venen revistes, ni diaris, ni de bon tros llibres; no mostren el que diu la ciutat, sinó que ensenyen una imatge tronada de la ciutat dins d'un clauer, o decorant un cendrer. Els anomenen records, però són el primer que s'oblida a les papereres dels hotels.

6) Els blocs, els túnels, les places. La gent dels barris construint l'estat de benestar amb les seves pròpies mans perquè per alguna cosa eren mà d'obra. Bones festes de la Mercè a tots ells. Obreres i obrers, modestos comerciants, mestres d'escola... Dones i homes que van convertir un descampat en un ambulatori amb la força de la lluita veïnal, que es van enfrontar a les excavadores, que van tallar els carrers amb la mateixa decisió amb què a l'estiu es talla una barra de gelat...

7) Després van venir els del 'Víbora'. Ningú com ells va dibuixar i va explicar la duresa de la Barcelona dels anys vuitanta. Al final, van acabar fent de cartellistes per tota la ciutat. Compte! Que no he dit carteristes. Em refereixo al fet que van acabar dibuixant els cartells de les festes de la Mercè. El cartellisme és un els més bells oficis del món.

8) Llegir a Barcelona és de pobres. Els salons de lectura a les nits de Barcelona, la tele encesa mentre els 'compañeros del metal' afinaven el seu 'heavy metal' als barris, i els companys de la 'madera' ens contemplaven des de l'altra vorera de Via Laietana.

9) Bones festes a la veus del carrer i als altaveus dels cinemes retronant en la foscor. A la veu immortal de Constantino Romero vibrant-nos al pit, fent-nos sentir com un Clint Eastwood, o com un replicant a la pluja o com un Darth Vader que va a tornar amb metro a la seva galàxia.

10) A la gent de Barcelona que es busca la vida i es fica en embolics, perquè a la ciutat s'hi va per a això i no a estar-s'hi quiet. Podrem estar parats, però mai quiets.