03/03/2013

Pessebre vivent

3 min
Els veïns de Bàscara tallen cada dia la N-II al seu pas pel municipi. Les protestes per denunciar la perillositat de la carretera es repeteixen des de fa un mes.

Divendres al matí, malgrat la pluja, malgrat el vent i el fred, els veïns de Bàscara, a l'Alt Empordà, van tornar a tallar la carretera Nacional II a les deu del matí. Al vespre, els talls es van repetir durant una hora alentint la circulació a base de creuar el pas de zebra. Aquestes accions de protesta ja fa un mes que duren d'una manera ininterrompuda. El dia que van començar, l'alcalde de Bàscara, Lluís Lloret, es mostrava contundent. "Continuarem així encara que la carretera hagi d'estar una setmana tancada", afirmava Lloret. Ja ha passat un mes. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, i la ministra de Foment, Ana Pastor, havien apuntat aleshores que s'havia arribat a un acord per aconseguir que abans del dia 28 de febrer els camions passessin per l'autopista en lloc que per la N-II.

Però divendres era el dia 28 i els camions continuaven passant per Bàscara, talment una processionària d'erugues de gran tonatge, sorolloses i metàl·liques, amenaçadores, portadores del mal presagi que significa provocar nou de cada deu accidents que hi ha a la carretera. Del conseller i de la ministra no se'n tenia notícia. El carrer principal de la vila continua complint les funcions de N-II, la principal carretera de França, per on diàriament passen 30.000 vehicles. I els veïns de Bàscara, que ja fa un mes que protesten, que ja fa anys que senten "això està a punt d'arreglar-se", no poden entendre que una petició tan justificada costi tant d'atendre. Ho explicava divendres el rector, Florentí Luís, de 82 anys, protegint-se de la pluja amb un paraigua, els peus sobre l'asfalt per tallar el trànsit, que no comprenia que una petició "tan humana" no s'encamini pensant en el bé de tothom, en la memòria dels que hi han perdut la vida i dels que, si se segueix d'aquesta manera, la continuaran perdent.

El rector Florentí fa 17 anys que dirigeix la parròquia de Bàscara i explica que ja ha enterrat cinc persones del poble mortes a la carretera per culpa d'un accident de trànsit. L'últim enterrament va ser el de la Pilar Quer, una veïna de 60 anys, "una gran amiga, una bona feligresa", que va quedar atrapada en un xoc frontal entre dos camions el 31 de gener passat. Durant el funeral -recorda el rector-, l'església es va omplir enmig d'un gran silenci, un gran respecte. No se sentia ni una veu. "I jo, com a capellà, em pregunto què es pot dir davant d'una mort tan absurda i, sobretot, evitable", raona el rector. "Només a uns centenars de metres del poble hi passa una autopista de sis carrils. Sis carrils que mai van plens. Doncs els camions prefereixen passar pel carrer principal del poble, el carrer major. I nosaltres ho hem de pagar amb el soroll, la por i la mort", argumenta l'alcalde.

Una cosa que sorprèn d'aquestes protestes és que no passi res. És com si els que les han d'atendre se n'enfotessin. Com si els veïns pixessin de cara al vent. Un poble sencer, els nens, els joves, els vells, el rector, l'alcalde, el president dels pessebristes, els pixapins residents, els amos dels bars, els mateixos camioners que hi transiten, tothom coincideix -incloent-hi l'administració, segons diuen- en el fet que això s'ha de resoldre. Però la cosa no avança. Més aviat va endarrere, perquè ara ja només es tracta d'una solució de mínims. Ningú confia que s'arregli la carretera, però, almenys, que en treguin els camions.

Protesta indefinida

Costa pensar, diuen els veïns, que un fet d'aquesta importància i perill estigui bloquejat per un problema burocràtic. O que estigui bloquejat per una discussió sobre compensacions econòmiques als camioners i regateigs entre les administracions i l'empresa de l'autopista. ¿No hauria de ser, primer, la seguretat, la cura i salvaguarda de les vides humanes i del benestar? Com és que no s'obliga preventivament, exercint l'autoritat que ha de tenir un govern, a fer servir l'autopista fins que es resolgui el problema dels beneficis econòmics d'una empresa privada que fa un servei públic que els poders públics no poden oferir pel seu compte perquè la carretera pública i gratuïta és un camp de patates? Els veïns de Bàscara continuaran tallant la carretera fins que els camions deixin de passar pel carrer major. Es pregunten què li passa al país, quina malaltia té el nostre sistema polític, quan un poble sencer, el primer esglaó de la democràcia, un poble que protesta amb la mà oberta, que vol diàleg, que no fa ús de la coerció o la violència, que espera solucions raonables i enraonades, se l'escolta com s'escolta caure la pluja. Estan pensant a fer el pessebre vivent a la carretera.

stats