Premi a la recerca sobre el genoma humà

BarcelonaEl Teatre Nacional de Catalunya va acollir ahir la cerimònia d’entrega dels Premis Nacionals de recerca 2017, convocats per la Generalitat i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi). Els guanyadors, anunciats ja el desembre passat, van rebre els premis de mans del president de la Generalitat, Quim Torra, la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, i el president de la FCRi, Antoni Esteve.

El guardó principal, el Premi Nacional de recerca, que està dotat amb 40.000 euros, va ser lliurat al bioinformàtic Roderic Guigó. El premi reconeix la seva tasca com a coordinador del programa de bioinformàtica i genòmica del Centre de Regulació Genòmica (CRG), en el qual lidera el grup de recerca de biologia computacional del processament de l’RNA.

Guigó, nascut a Barcelona el 1959, ha dedicat la seva vida professional a desxifrar el codi genètic humà, a més del d’algunes espècies com el linx ibèric o el meló. Va formar part del Projecte Genoma Humà (PGH), una xarxa científica internacional per cartografiar la seqüència del nostre ADN culminat el 2003.

El seu grup treballa actualment en el projecte Encode, continuació del PGH, amb l’objectiu d’especificar tots els elements funcionals codificats en el genoma humà fent servir tècniques estadístiques i computacionals. “L’obtenció de la seqüència del genoma humà és un dels projectes científics més importants de la història i no s’hauria pogut aconseguir sense la potència de càlcul dels ordinadors”, va declarar Guigó en una entrevista a l’ARA el gener passat.

D’altra banda, l’astrofísica italiana Nanda Rea, de 40 anys, va recollir el Premi Nacional de recerca al talent jove, dotat amb 10.000 euros. La investigadora del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a l’Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC) ha centrat la seva recerca en les estrelles de neutrons, els densos residus d’estrelles massives que han explotat. Concretament, s’especialitza en els magnetars, cossos envoltats dels camps magnètics més intensos de l’univers. El seu estudi, va explicar Rea, resulta molt útil de cara a tecnologies molt diverses, com ara les ressonàncies magnètiques o els microones.

La científica va aprofitar el seu discurs d’ahir per reivindicar que “en un futur, quan als infants se’ls demani dibuixar un científic, no sempre sigui un home blanc, sinó que també s’imaginin una dona”.

A més, la Fundació de La Marató de TV3, que ha recaptat més de 170 milions d’euros en les seves 25 edicions, va rebre el Premi Nacional de mecenatge científic. Finalment, la publicació digital de la Universitat Autònoma de Barcelona UABDivulga va ser guardonada amb el Premi Nacional de comunicació científica i la plataforma d’investigació automobilística Cooperative Automotive Research Network va recollir el Premi Nacional al partenariat publicoprivat en recerca i investigació.