Premien la recerca en bacteris resistents i la conversió del CO2

BarcelonaVa jugar durant deu anys d’extrem esquerre al futbol base del Barça, però va acabar estudiant química. De fet, el professor Rubén Martín ja havia tingut inquietud de petit pel diòxid de carboni (CO2), i recorda que preguntava al seu pare on anava “el fum negre que surt del cotxe”. “S’acumula i se’n va”, li responia el pare, encara que a Martín sempre li va quedar el dubte d’on anava a parar realment el CO2. Aquesta preocupació pel medi ambient ha fet que Martín hagi investigat sobre la conversió del CO2 en àcids grassos. El professor, nascut a Barcelona el 1976, ha sigut el guanyador de la segona edició del premi a les ciències i l’enginyeria de la Fundació Banc Sabadell. La Fundació també ha reconegut el doctor Daniel López Serrano, nascut a Múrcia el 1977, amb el tretzè premi a la investigació biomèdica per la seva recerca amb els bacteris resistents als antibiòtics.

Martín, llicenciat i doctor en bioquímica per la Universitat de Barcelona (UB), actualment dirigeix un grup de recerca de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), a Tarragona. El jurat del premi ha destacat la seva investigació centrada en el diòxid de carboni. Martín explica que les emissions de CO2 són demencials: “La situació no és òptima ni gens viable”. Per això subratlla que en la seva investigació captura el diòxid de carboni per transformar-lo en àcids grassos de la indústria cosmètica i agroalimentària. Això és possible amb un catalitzador que “atrapa” el CO2 i els derivats del petroli: “El catalitzador que hem dissenyat és com una via de tren que agafa i deixa el CO2 i els derivats del petroli -que serien els passatgers- en qualsevol moment del recorregut”. Martí assegura que es premia “l’esforç col·lectiu” de l’equip del seu laboratori i en cap cas el seu esforç personal.

35.000 morts l’any a Espanya

Pel que fa al treball de López Serrano, doctor en bioquímica per la Universitat de Múrcia, el jurat ha volgut destacar la seva investigació que permet disminuir el risc de processos infecciosos. “El 35% dels pacients hospitalitzats s’infecten per bacteris resistents als antibiòtics, dels quals un 20% moren per la infecció”, explica López Serrano: “A Espanya suposa unes 35.000 morts l’any, 30 vegades més que per accidents de trànsit”. El seu laboratori estudia el bacteri patogen Staphylococcus aureus multiresistent, que també és conegut com a MRSA. López Serrano el defineix “com una pilota de tenis molt petita” però que resisteix els antibiòtics. És un bacteri que es troba als hospitals de tot el món i que genera infeccions difícils de tractar en pacients que estan ingressats per un altre motiu.

Amb la seva investigació, López Serrano ha descobert una intervenció farmacològica per solucionar aquest problema. Ha detectat l’existència de basses lipídiques en les membranes bacterianes i l’evolució de les poblacions bacterianes en els biofilms de les membranes. Els resultats del seu treball suposen que es pugui reduir el risc d’infeccions en els quadres clínics i en les intervencions quirúrgiques. “L’evolució del bacteri no es pot parar, tot i que es pot frenar que no avanci tan ràpid”, assegura López Serrano, que actualment dirigeix el seu propi laboratori com a científic titular del CSIC al Centre Nacional de Biotecnologia (CNB).

Els premis, dotats amb 50.000 euros cadascun, posen en valor la trajectòria de joves científics en el camp de l’enginyeria, la biomedicina i les ciències de la salut. “Reconeixen els millors científics del país en un moment crucial de la seva vida. Volen contribuir a la difusió de la bona ciència i a fer possibles els projectes”, explica el president de la Fundació Banc Sabadell, Miquel Molins. El jurat ha afegit que els candidats que optaven als dos guardons tenien “un nivell altíssim” i que al final ha decidit reconèixer la feina de Martín i López. El premi a les ciències i l’enginyeria també compta amb la col·laboració del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), presidit pel professor Andreu Mas-Colell.