Què podem esperar del pròxim curs escolar?

Esperem que la versió 'light' que apliquem de la Lomce es dilueixi a poc a poc fins que es derogui

ISMAEL PALACÍN
ISMAEL PALACÍN

S’acaba el curs escolar i és hora de sospesar què hem fet realment per millorar l’educació i què podem esperar del curs que ve. El compromís professional dels mestres mou muntanyes. Però ¿estem acompanyant amb polítiques la creixent aspiració d’un canvi educatiu o només maldem per sostenir un edifici esquerdat per les retallades? Si féssim cas dels titulars podria semblar que estem fent una reforma integral de l’educació, malgrat que la realitat és molt més modesta. Després d’una revisió, crec que hem de felicitar moltes de les iniciatives que s’han anunciat i alhora ser crítics amb la poca coherència amb què després es despleguen.

La gran notícia d’aquest curs és l’aprovació d’una imprescindible llei de formació i qualificació professional, i la notícia del curs vinent hauria de ser que els canvis que proposa es comencin a desplegar amb rigor. És una revolució profunda i em preocupa que no es lideri amb empenta per vèncer la inèrcia que arrosseguem. Fins ara mai hi hem donat prioritat, i això explica moltes de les mancances econòmiques i educatives del nostre país.

Difícilment canviarem l’educació sense potenciar la capacitat de cada escola de conformar equips estables i cohesionats amb un projecte. De moment les normatives d’autonomia de centres, el nou model de direccions i el decret de plantilles que es van promoure ofereixen uns resultats magres. ¿Potser l’administració no es creu aquelles portes que ella mateixa obre? ¿O la prudència davant les mesures polèmiques és tan extrema que no ens permet avançar? Podem dir el mateix de la reforma en la formació inicial i contínua dels mestres, l’altra gran aposta de futur que avança amb una incomprensible timidesa.

S’han creat unes bones bases per tenir un model de currículum basat en competències, però és improbable que aquest model es traslladi a una transformació de la metodologia d’ensenyament sense promoure la innovació docent. Aquest esforç seria més efectiu que la proliferació de plans temporals de geometria, ortografia o lectura. Jo tenia moltes expectatives que l’anunci d’auditories pedagògiques a les escoles anomenades d’“alta complexitat” aniria seguit d’un pla de suport intensiu en els centres que concentren tantes dificultats i reptes. ¿Formarà part de tantes iniciatives passatgeres de les quals mai arribem a saber què ha passat?

Esperem que la versió light que apliquem de la Lomce es dilueixi a poc a poc fins que es derogui. No ha aconseguit esquerdar el consens entorn del model lingüístic i la Generalitat es resisteix a aplicar el carreró sense sortida de la formació professional bàsica. La bèstia encara no ha mort: l’any vinent vindran noves revàlides que provaran d’estrènyer el túnel. Altres aspectes del curs vinent encara són un interrogant. ¿Veurem una iniciativa agosarada per promoure l’aprenentatge de l’anglès? ¿Coneixerem una administració que aposti per la innovació educativa? ¿S’estendrà l’onada de centres que empenyen una transformació des de la base? ¿El decret per atendre les necessitats educatives especials tornarà a posar el nostre país al capdavant del model d’escola inclusiva? ¿Apostarem per una política garantida de beques menjador o ens limitem a endreçar el caòtic model que teníem? ¿Els nous governs municipals donaran prioritat a l’educació malgrat la llei estatal que els limita? ¿Quina rellevància tindrà l’educació en els programes electorals del 27-S? ¿Esdevindrà un eix central dels debats per fundar un nou estat?

En la societat del coneixement, molts reptes educatius que fa uns anys semblaven un mer afany de modernització ja han esdevingut una necessitat urgent.

Més continguts de