Treballadors equipats amb mascaretes en hora punta a Tòquio

EPIDÈMIA GLOBAL

Què se sap i què no se sap del nou coronavirus?

La saliva és la principal via de contagi, el risc de recaure no és generalitzat i no és agressiu per als nens

Treballadors equipats amb mascaretes en hora punta a Tòquio / CHARLY TRIBALLEAU / AFP

El coronavirus que s’està propagant per tot el món és tan nou que encara té molts aspectes desconeguts per a la comunitat científica. Aquestes són les respostes que en tenim fins ara.

Com s’encomana el virus que provoca la malaltia?

El contagi entre persones es produeix principalment a través d’excrecions i secrecions de les vies respiratòries. No es descarta, però, que també es pugui produir per contacte amb altres fluids corporals. La via de contagi més habitual són les gotes que s’emeten a l’esternudar o tossir. El contacte directe de mucoses respiratòries amb les gotes procedents de la tos o esternuts produeix el contagi, però també el contacte amb superfícies on hagin anat a parar aquestes gotes, en les quals el virus pot viure fins a uns quants dies en condicions de baixa temperatura i fins a un dia si la temperatura augmenta. També hi ha la hipòtesi que la transmissió es pugui produir a través del contacte de mucoses respiratòries amb les microgotes que s’exhalen amb l’alè i que poden quedar suspeses en l’ambient unes quantes hores, però tot indica que aquesta via és poc rellevant. El SARS-CoV-2 es pot encomanar quan la persona infectada no presenta símptomes.

Noves vacunes i antivirals, el doble repte als laboratoris

¿Una persona curada es pot tornar a contagiar?

La majoria de coronavirus coneguts produeixen una reacció immunitària que, un cop superada la malaltia, protegeix durant un període de temps que pot anar des d’uns quants mesos fins a uns quants anys. Es preveu que en el cas del SARS-CoV-2 també sigui així, tot i que encara no es pot assegurar. En els casos de reinfecció que s’han anunciat a la Xina i al Japó, podria ser que hi hagués hagut algun error en el procés de diagnòstic, o bé que les persones infectades no haguessin desenvolupat la immunitat correctament. Cal tenir en compte que la resposta immunitària depèn de cada persona però, en tot cas, la probabilitat de no desenvolupar-la correctament és baixa i no és una condició generalitzable a la majoria de persones infectades.

¿Hi ha persones que el transmeten més que d’altres?

Sí, tal com passa en totes les infeccions víriques o bacterianes. Cada individu genera una resposta immunitària específica. Hi ha persones que poden tolerar grans càrregues de virus sense presentar símptomes, cosa que les converteix en els anomenats supertransmissors. N’hi ha d’altres que tenen un sistema immunitari que triga més temps a controlar la malaltia, i aleshores poden ser contagiosos durant més temps. També hi ha qui, amb la mateixa càrrega viral, estossega o esternuda més i, per tant, té més capacitat d’encomanar el virus. Cap d’aquestes condicions es pot saber amb antelació sense les anàlisis i observacions corresponents.

Quina és la taxa de contagi?

L’OMS estima que una persona infectada pot contagiar, de mitjana, entre 1,4 i 2,5 persones, tot i que alguns estudis situen la taxa entre 2 i 3, i fins i tot n’hi ha algun que l’eleva per sobre de 6. La taxa de contagi de la grip és entre 2 i 3, i la del xarampió, entre 12 i 18.

La Covid-19 és com una grip?

¿En quanta gent es desenvolupa la malaltia fins a ser greu?

Amb les dades actuals, el 81% dels casos es consideren lleus (no presenten símptomes de pneumònia o en presenten de lleus), el 14% es caracteritzen com a moderats (nivells baixos d’oxigen en sang i freqüència respiratòria elevada), i el 5% es consideren casos greus (fallada respiratòria, xoc per infecció generalitzada i fallada d’òrgans com els ronyons o el cor). De tota manera, s’estima que a la Xina hi ha molts casos no diagnosticats, cosa que faria baixar la proporció de casos moderats i greus.

Quina letalitat ha tingut fins ara el coronavirus?

Si es consideren el total de persones que han mort respecte a totes les infectades, a la Xina la letalitat se situa en un 2,3%. Arriba al 8% en pacients d’entre 70 i 79 anys i fins al 14,8% en pacients de més de 80 anys. Alguns epidemiòlegs consideren que la letalitat s’hauria de calcular només amb les persones recuperades i no amb tots els malalts, amb la qual cosa aquests percentatges augmentarien. Per contra, els casos no diagnosticats els reduirien.

Com ens podem protegir del coronavirus?

¿A quin grup de població pot afectar més?

A les persones grans i a les que tenen una malaltia prèvia com ara diabetis (7,3% de mortalitat), càncer (5,6%), malaltia cardiovascular (10,5%), malaltia crònica respiratòria (6,3%) o hipertensió (6%).

Quins efectes té sobre els infants?

Les dades actuals indiquen que el SARS-CoV-2 no provoca situacions perilloses en els infants. Les cèl·lules infantils són diferents i per això hi ha malalties que afecten més els infants i malalties que afecten més els adults. La Covid-19 és de les segones. A més, els infants acostumen a tenir menys malalties prèvies, amb la qual cosa la probabilitat de complicacions és molt més baixa.

Què he de fer si sospito que tinc símptomes de coronavirus?

¿Hi ha una vacuna contra el nou virus?

N’hi ha prototips, però encara no s’han assajat en humans. El procés d’assaig, que inclou proves de toxicitat i efectivitat, i d’aprovació per a ús en humans, es pot allargar més d’un any.

¿Hi ha tractament per a la malaltia?

Hi ha productes antivirals que estan aprovats per a la utilització en persones i s’estan administrant a alguns malalts. A més hi ha altres productes, com el remdesivir, que ha mostrat eficàcia contra el virus de la MERS en primats no humans i també s’està administrant a malalts de Covid-19, fins ara amb èxit, tot i que en molt pocs casos perquè l’eficàcia es consideri provada. A la Xina està previst fer un assaig clínic amb centenars de pacients als quals es tractarà amb aquest fàrmac durant el mes de març.