MEDI AMBIENT

Ramats de Foc: una solució als incendis

Bombers, ramaders i carnissers s’alien per netejar zones clau del bosc que poden frenar les flames

La lluita per prevenir els incendis pot tenir, de retruc, un benefici econòmic i social per als que la impulsen. És el que demostra la iniciativa Ramats de Foc, que, amb la unió de bombers, ramaders i carnisseries, aconsegueix potenciar la ramaderia extensiva, evitar els focs i oferir un producte de qualitat i amb alt valor social als clients. La clau és la unitat: els bombers marquen les zones estratègiques on els ramaders han de pasturar i els carnissers venen la carn i els làctics que n’obtenen i, alhora, difonen la campanya als consumidors.

Els impulsors, la Fundació Pau Costa, buscaven una manera diferent d’abordar la prevenció d’incendis forestals, explica Emma Soy, tècnica de Ramats de Foc de la Fundació. També hi col·laboren el Gremi de Carnissers i Xarcuters Artesans de les Comarques Gironines i el departament d’Agricultura. De moment és una prova pilot amb tres ramaders que han pasturat ovelles i cabres en quatre zones estratègiques del Baix Empordà i que han venut xai, cabrit, iogurts, recuit i formatge a cinc carnisseries i un restaurant de la comarca.

“Tothom n’està molt content: els ramaders tenen accés a boscos per pasturar, els propietaris forestals tenen el sotabosc net i els bombers tenen localitzades zones clau que poden canviar el comportament del foc o que poden funcionar com a espais operatius per aparcar camions o maniobrar”, assegura Soy. Avisa que ja estan movent fils per ampliar la iniciativa a una vintena de participants de l’Alt Empordà, la Garrotxa, el Pla de l’Estany i el Ripollès. I, a més, també incorporaran ramats de vaques per oferir llet i carn de vedells.

Un dels primers en participar-hi ha sigut el ramader Eugeni Darnaculleta, que neteja una pineda de Verges amb el seu ramat de 500 ovelles. “Per a mi, econòmicament no ha canviat gaire, però hi col·laboro per posar un granet de sorra en la lluita contra el foc, perquè cada any acabem patint algun incendi”, explica. També defensa que és una manera d’ajudar un sector que gairebé no rep ajudes ni reconeixement.

El valor del sector primari

“El 1981 venia els xais al mateix preu que ara, però els costos han augmentat moltíssim: abans un litre de gasoil costava 15 pessetes i ara més d’un euro”, lamenta el ramader. La seva filla, Maria Eugènia Darnaculleta, afegeix: “Ens estem quedant sense pastors perquè són moltes hores, molta feina i molt poc benefici, i això és una manera de valorar la feina dels pagesos, que tota la vida, amb la seva activitat, han contribuït a la prevenció dels incendis tenint cura dels boscos i les terres”. És la propietària de l’únic restaurant que de moment hi participa, el Mas Pi de Verges, conegut precisament per la qualitat de la seva carn de xai. “Tota l’alimentació dels animals és natural, prové de les pastures dels boscos i dels conreus de casa. Els clients sempre l’han apreciat, però des que formem part dels Ramats de Foc hem augmentat les vendes i la gent valora la iniciativa”.

Totes les pastures dels ramaders es fan en zones identificades prèviament pels bombers. “Està estudiat que hi ha catorze patrons en la propagació dels incendis. Això significa que el foc sempre segueix uns camins determinats en el territori, i si aquests punts estan nets de càrrega de combustible el foc no pot avançar”, subratlla Marc Castellnou, cap inspector del cos de Bombers i cap dels GRAF.

Un cop assenyalats aquest punts, la Fundació busca ramaders que hi puguin pasturar. “S’ha de mirar que siguin a prop d’on tenen el ramat, però també oferim la possibilitat de fer tancats o d’instal·lar un GPS perquè puguin tenir localitzats els animals”. Un dels principals esculls, amb tot, són alguns propietaris forestals que s’han negat a participar-hi. “Són una minoria, però de vegades et trobes que una superfície de tres hectàrees té dotze propietaris i, si un dels propietaris no vol, no podem netejar aquesta zona i no hi ha cap llei que els obligui a mantenir-la neta”.

L’assignatura pendent

Eugeni Darnaculleta assenyala que el projecte seria del tot rodó si també es trobés la manera de fer rendible la neteja de branques. “Les ovelles i cabres netegen la vegetació, però no les branques o els arbres caiguts, i no és rendible netejar-los”. La venda de biomassa, sosté, no cobreix les despeses de l’extracció.

Tots els implicats en la iniciativa defensen estendre-la a tot el territori. “És una activitat sostenible, contribueixes al manteniment del paisatge i a la biodiversitat, a la lluita contra els incendis, generes ocupació al sector primari i obtens productes de qualitat perquè són animals que han pasturat i s’han alimentat de manera natural”, reivindiquen els participants.