TERRITORI

Renéixer mig segle després

Solanell torna a viure gràcies a un grup d’entusiastes que reconstrueix aquest poble de l’Alt Urgell

La Flora, després de viure a Sant Vicenç dels Horts des dels sis anys, està a punt de tornar a Solanell, el petit poble de la comarca de l’Alt Urgell que la va veure néixer. Juntament amb 30 persones més, forma part d’un projecte que ha tornat la vida a aquest poble abandonat des del 1972 i que havia arribat a tenir fins a 200 habitants. “Sempre m’he sentit vinculada a Solanell tot i estar-ne allunyada. Em va interessar molt el projecte de fer-lo reviure i per a mi és una manera de no perdre les arrels”, afirma la Flora, de 68 anys.

Malgrat això, la seva intenció no és tornar a viure plenament al poble. Després de tants anys, ha establert un fort lligam a la ciutat, però reconeix que tant ella com el seu marit hi pujaran sovint. “Si necessito coses bàsiques no les podré obtenir, però sí que hi pujarem quan vulguem per desconnectar”, assegura, i és que casa seva estarà plenament reformada d’aquí dos mesos.

El projecte de fer reviure Solanell, un poble abandonat del municipi de Montferrer i Castellbò, va començar a agafar forma fa uns deu anys quan l’arquitecte tarragoní i impulsor del projecte, Saül Garreta, va anar comprant cases amb la intenció de tornar la vida al poble. No tenia cap relació amb Solanell i, encara que inicialment al projecte s’hi havien d’involucrar més arquitectes, la iniciativa la va tirar endavant ell sol. En aquests anys, Garreta ha aconseguit retornar a Solanell la llum i l’aigua i també l’ha dotat de connexió a internet. Entre tots també han adequat mínimament el camí d’accés al poble des de Castellbò perquè hi tornin a circular els cotxes. Al poble ja hi viuen tres persones i des de fa tres anys tornen a celebrar la festa major, que s’havia deixat de celebrar durant més de 50 anys.

Tant Garreta com la resta d’involucrats en el projecte creuen que per repoblar Solanell cal un model econòmic diferent del que han seguit els pobles de muntanya fins ara. “Si volem fer reviure els pobles de muntanya no ho hem de fer a través del model econòmic anterior, basat en l’agricultura i la ramaderia”, explica Garreta. L’objectiu de Solanell és tenir uns habitants permanents que s’encarreguin de dinamitzar l’economia del poble en sectors com la ramaderia i l’agricultura ecològiques, el turisme rural i els esports de muntanya. També està previst construir-hi un campament d’escoltes i un centre de pupil·latge de cavalls.

Un model diferent

Per absorbir l’arribada de turistes, compten amb un refugi amb capacitat per albergar fins a 40 persones que s’inaugurarà a finals de març. Alhora, la transició entre el poble i la ciutat és la idea amb què es pretén fer reviure Solanell. És per això que els impulsors del projecte volen atreure professionals liberals com artistes, empresaris o gent amb molta flexibilitat per triar el seu lloc de residència i amb un tipus d’ocupació que els permeti treballar a distància. Diana Moret, que també forma part del projecte, és l’encarregada de dinamitzar i trobar una segona via econòmica per al poble mirant d’atreure emprenedors que vulguin compaginar la seva feina d’oficina amb la natura.

“Molta gent que treballa davant l’ordinador en una oficina es pregunta què hi fa tancat allà tota la setmana. Aquí pot venir a treballar uns quants dies a la setmana, no han de ser necessàriament tots, amb l’avantatge que és en una zona rural que aporta un valor afegit com és l’entorn natural i que et permet conciliar la teva vida personal i laboral d’una altra manera”, diu la Diana, que creu que treballar a distància en un entorn com Solanell té més avantatges que inconvenients. “Treballar en un lloc així possibilita incorporar activitats d’oci com els esports d’aventura a la teva vida diària, una cosa que a les ciutats costa més de trobar. Això, de retruc, t’ajuda a ser més productiu a la feina”, afegeix. A més, a Solanell també s’hi organitzen trobades i cursos d’emprenedors i d’experts atrets pel potencial d’activitats que els pot aportar reunir-se en un poble de muntanya més enllà de la seva feina. Reconeixen que alguns dels participants s’han mostrat interessats per aquest model.

Habitatge sostenible

Si el model econòmic ha de ser diferent del tradicional, l’accés a l’habitatge també. L’objectiu de Garreta i de la resta és reconstruir fins a un màxim de 30 cases on puguin viure unes 150 persones. “Volem crear un model eficient i no començar a construir més habitatges dels que hi havia inicialment, per no generar especulació”, argumenta Garreta. Es pretén que el model d’habitatge, que està sent desenvolupat per la càtedra d’habitatge de la Universitat Rovira i Virgili, es basi en un model de cohousing en què els habitants comparteixin habitatge i paguin una quota variable en funció dels dies que passin al poble, sense la necessitat de pagar cap lloguer ni cap hipoteca.

“En aquest model flexible hem de trobar una fórmula d’ús racional perquè la gent pagui l’allotjament pel temps que l’utilitzi. La qüestió és que els pisos no estiguin buits, perquè si no seria una pèrdua per a tot l’entorn”, afegeix Garreta, que confia en l’èxit d’aquest model. Si se’n surt, creu que en el futur el sistema es podria exportar a altres pobles de muntanya.

Més continguts de