SETGE AL ‘TOP MANTA’

Resposta policial als manters: una solució incompleta

La llei d’estrangeria espanyola bloqueja les alternatives laborals dels venedors ambulants

Un manter ensenya els seus productes a un grup de turistes mentre un agent de la Guàrdia Urbana patrulla. / FRANCESC MELCION

“Saturar” l’espai amb agents, “repressió”, “abordatge” des del punt de vista policial o “inseguretat”. Són només algunes de les expressions que han copat els titulars d’aquesta setmana referits al top manta. “És una activitat il·legal a la via pública que genera inseguretat i perjudica el petit comerç”, ha repetit incansablement el tinent d’alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, per justificar un dispositiu sense precedents contra els manters. Ells han respost desplegant la manta de nit o en altres llocs. Fins divendres, quan centenars de persones -entre manters i veïns- van manifestar-se a Barcelona per reclamar una sortida social (i no policial) al conflicte.

Tot plegat, només al cap de dos mesos i mig de les eleccions municipals i després d’una campanya en què la líder dels comuns a Barcelona, Ada Colau, va intentar mantenir el discurs social, mentre que el PSC, en canvi, va liderar el posicionament més inflexible contra els manters. Arran de la necessitat de Colau de pactar amb els socialistes per mantenir-se a l’alcaldia, sembla que el discurs securitari s’ha imposat al social en el nou mandat, si més no per ara. “Ara ens trobem un suposat govern municipal d’esquerres que es dedica a complir les fantasies més racistes de la dreta”, lamenta Ulises Flores, portaveu de l’Espai de l’Immigrant i pròxim al sindicat manter.

Així, mentre el consistori ha optat per endurir la via policial, els acadèmics adverteixen que, per resoldre un conflicte social, cal obrir més fronts. “És bàsic organitzar una taula on estiguin representades totes les parts implicades, des dels manters fins als turistes, passant pels responsables de seguretat. Cal parlar de les il·legalitats per evitar-les però també buscar sortides per a aquestes persones”, explica Xavier Pastor, professor de conflictologia de la UdG i la UOC. “Potser aquest mètode és més lent, però la solució serà unànime i forta”, apunta. Pastor considera que, a banda de “voluntat de totes les parts”, cal un abordatge més complex i pactar un “pla de treball” conegut per totes les parts. També creu que la negociació “hauria d’incloure altres ajuntaments”.

De fet, diversos municipis de la costa catalana han demanat els últims mesos una resposta conjunta al top manta. Fins ara, però, cadascun ha aplicat les seves receptes particulars, que van des de pintar carrils bici o posar paradetes (per dificultar el desplegament de la manta) fins a augmentar la pressió policial. Sense cap regulació conjunta.

Els consistoris no són els únics que busquen solucions. “Ningú vol dedicar-se a la manta, però d’alguna manera han d’ingressar diners!”, exclama Flores, vinculat al sindicat de manters, que assegura que aquest col·lectiu ja ha presentat “moltes propostes” a les administracions. “Abans, però, caldria que l’administració els reconegui a ells i les seves propostes com a representants d’un col·lectiu, cosa que no passa”, es queixa aquest portaveu de l’Espai de l’Immigrant.

Els arguments de la il·legalitat

Els acadèmics, l’administració i els mateixos immigrants coincideixen que, com passa en altres qüestions migratòries, el fenomen del top manta xoca frontalment amb la llei d’estrangeria. Així, admeten que la llei espanyola (que obliga a tenir tres anys de permís de residència abans d’obtenir el permís de treball o aconseguir un contracte d’un any a jornada completa) escapça les opcions d’obtenir ingressos per una altra via. L’altre gran argument és el de l’ocupació de la via pública i la venda ambulant, que només es pot practicar en zones regulades. “Hem demanat moltes vegades un espai regulat on puguin vendre, pagant impostos, i no hi ha manera”, defensa Flores. Més enllà de la venda ambulant i la competència deslleial que pot generar al petit comerç (la patronal Pimec va xifrar-ho aquesta setmana en 65 milions, en un informe propi), les autoritats policials també han recorregut a l’argument que el negoci de la manta és il·legal perquè s’hi venen productes falsificats que perjudiquen els negocis legals (el mateix informe de Pimec parlava de pèrdues de 69 milions). Sobre això, els manters responen que els productes falsificats s’acabarien a les mantes si es combatés l’entrada de la mercaderia al país. “Vendríem una altra cosa”, explica un manter que prefereix preservar l’anonimat. Flores deixa en l’aire una altra reflexió: “¿I les manteres que fan trenes? I els que venen artesania o pareos? De què els acusen a ells?”

De posar el focus en el pla social a demanar més mossos

2015

La gestió del top manta va ser un dels primers punts calents que va afrontar el govern dels comuns. Aviat van sorgir acusacions de permissivitat per les imatges de manters en llocs cèntrics. “No hem donat la instrucció de rebaixar la pressió”, defensava Ada Colau, que assegurava que el que havia fet el seu equip era “afegir més resposta social”. Al setembre, i després d’un estiu amb tensions entre policia i manters -una dona va ser ferida per un cop de pedra-, l’oposició acordava el primer revés a Colau pel top manta. I al novembre s’impulsava una taula per buscar solucions no només policials.

2016

Veïns i comerciants van arribar a xifrar en un miler els venedors del top manta al passeig de Joan de Borbó. Per evitar que s’hi posessin, a mitjans de juliol s’hi va desplegar un dispositiu policial per saturació com el que es fa aquests dies i, com a prova pilot, s’hi va instal·lar un skate park per ocupar l’espai. El govern va anunciar l’impuls de plans d’ocupació dissenyats per a manters i va dir que intensificaria les multes als compradors. Dies després, Colau viuria en pròpia pell un escrache per la detenció d’un manter que va acabar tancat al CIE de la Zona Franca i salvaria per la mínima la reprovació política.

2017

El 2017 és l’any que evidencia la caiguda del nombre de sancions a la venda ambulant a Barcelona: van passar, en un any, de 79.255 a 63.971. L’equip de Colau assegurava que l’actuació policial s’havia modificat després de comprovar que les denúncies “no funcionaven” per reduir la presència de venedors i que “dificulten els processos d’inserció sociolaboral”. Defensava, en canvi, que es mantenien els decomisos de material falsificat. El 2017 va prendre forma una de les alternatives laborals pensades per a manters: la cooperativa Diomcoop, amb 15 socis, que va crear una línia de roba.

2018

La plataforma d’afectats pel top manta, creada el 2016, va buscar la complicitat dels grups de l’oposició per demanar mesures urgents a Colau. Després de reunir-se amb els comerciants, l’alcaldessa va assegurar que el top manta “és il·legal i no està permès en cap espai de Barcelona”. Colau ja havia demanat augmentar el desplegament de mossos a la ciutat i va reiterar la petició per poder intensificar els dispositius conjunts. Al novembre se’n va fer un al Portal de la Pau i, ja el gener del 2019, un altre al vestíbul de l’estació de Plaça Catalunya. L’agost del 2018, l’agressió d’un grup de manters a un turista va comportar la reprovació política de l’alcaldessa.

2019

Els manters van ser un dels eixos centrals de la campanya de partits com el de Valls o el PP. Cap de les dues formacions va participar en el debat amb venedors ambulants. Colau va insistir en la necessitat de reformar la llei d’estrangeria i, en campanya, va defensar que la policia no podia ser la solució a tot. Un cop segellat el pacte amb el PSC, Albert Batlle va assumir Seguretat i la seva primera intervenció, amb Mossos i Policia Portuària, va ser el dispositiu fix contra el top manta. Interior va considerar que l’Ajuntament corregia i Colau va acusar la conselleria de no haver atès abans les necessitats de la ciutat.

Les set propostes dels manters

Aquestes són les propostes dels manters “per acabar amb el top manta” :

Espais regulats

El col·lectiu vol un lloc on pugui vendre, amb els horaris o els impostos necessaris.

Agricultura i pesca

Proposen llogar un terreny a l’administració per conrear i vendre els seus productes o ser contractats al sector pesquer

Costura

Molts dels manters estan disposats a llogar una nau conjuntament per teixir i vendre els seus productes

Serigrafia

Una altra part proposa un acord amb l’Ajuntament per treballar en aquest sector

Gestió cultural

S’ofereixen com a “veu” en temes africans

Perruqueria

Hi veuen negoci per atendre la població africana

Restauració

Ja hi treballen a petita escala i buscaran un acord per potenciar aquest sector

Més continguts de