Societat 10/02/2015

Rosa Cendón: “No existeix una coordinació policial per acabar amb les xarxes”

Elisabet Escriche
3 min
Rosa Cendón: “No existeix una coordinació policial per acabar amb les xarxes”

BarcelonaFa dotze anys que Rosa Cendón, treballadora social i pedagoga, va promoure el projecte SICARcat, que ajuda a víctimes d’esclavitud sexual. La seva feina és retornar la dignitat a aquestes dones.

El ministeri de l’Interior ha anunciat una campanya de pressió “insuportable” contra els clients de la prostitució. ¿Creu que la mesura serà efectiva per acabar amb les xarxes d’explotació sexual?

Em genera dubtes de si el que farà és eradicar la lluita contra la tràfic de dones o, en canvi, la desplaçarà. El que cal és una posició a nivell global per evitar que les xarxes criminals vagin movent-se.

Com capten les víctimes?

Varia molt en funció de la xarxa criminal i del país d’on les capten. En el cas de les xineses utilitzen elements culturals com el valor a l’honor, sobretot, de cara a la família. De fet, qui contreu el deute amb la xarxa criminal acostuma a ser la mateixa família, que ho fa per buscar a la seva filla un futur millor. Les noies que es capten de l’est d’Europa solen viure en entorns molt pobres, on tenen molt poques oportunitats per estudiar i aconseguir una feina digna. Els seus captors són persones que coneixen i això fa que no siguin conscients de la situació que estan vivint.

Un cop captades, en quines condicions malviuen?

N’hi ha que han de fer un mínim d’hores i clients al dia. A d’altres, a part de prostituir-se, també les obliguen a delinquir per aconseguir diners i tornar el deute que tenen. El lloc d’explotar-les també varia: algunes estan tancades en pisos particulars o clubs, i d’altres són obligades a exercir la prostitució a peu de carretera.

A quant pugen els deutes?

És difícil determinar una xifra. Són desproporcionats i abusius i en molts casos les xarxes els augmenten cobrant a les noies el preu de l’habitació, els llençols o obligant-les a comprar la roba al mateix lloc on són explotades. Acaba sent un deute que mai s’acaba.

La majoria són maltractades?

Totes pateixen violència psíquica i, una part, física, al marge de la mateixa explotació sexual. Gairebé totes estan amenaçades -o elles o algú de la seva família-. És una manera de tenir-les coaccionades.

Com se’n surten?

Un gruix important gràcies a les intervencions policials. El problema és que moltes després de l’operació de la policia es queden al carrer i aquí és on intervenim nosaltres. Hi ha un altre grup que ho aconsegueixen establint un vincle de confiança amb algun dels seus clients, que acaba denunciant la situació de la noia. Un tercer grup se’n surten per elles mateixes i, un quart, per la tasca que fan entitats que treballen en l’entorn de la prostitució per prevenir; per exemple, malalties de prevenció sexual o per serveis mèdics on hagin sigut ateses per alguna malaltia o perquè hagi patit algun tipus de violència física.

¿Les xarxes acostumen a tenir el mateix nucli o constantment se’n van creant de noves?

Moltes són internacionals. Per tant, que es dugui a terme una actuació policial a Catalunya no vol dir que estigui desmantellada. Per fer-ho, cal una coordinació policial que ara per ara no existeix. Cal recordar que parlem del segon negoci més lucratiu del món i que paral·lelament hi ha una situació de corrupció d’una part del funcionariat públic que facilita l’existència d’aquestes xarxes criminals. Per tant, la coordinació internacional ha d’estar sotmesa a un grau de seguretat molt important per part de les autoritats.

Quins són els principals entrebancs que es troben les noies un cop han sortit de la xarxa?

Costa molt regularitzar la seva situació. De mica en mica, però, l’Estat ha generat un marc que ha permès a les víctimes recuperar els seus drets. Tot i així, però, les xifres són irrisòries: només s’ha regularitzat la situació de 52 dones.

I a nivell psíquic o físic?

Moltes pateixen estrès posttraumàtic. Algunes es recuperen i en altres casos s’acaba derivant en una esquizofrènia. La recuperació està molt condicionada pel temps que hagi estat explotada sexualment i si el seu captor ha sigut una persona coneguda. En els casos de víctimes que pateixen algun tipus de discapacitat o arrosseguen alguna patologia mental la recuperació encara és molt més lenta.

stats