Illa anuncia que s'ha autoritzat la fabricació de cinc respiradors

El ministre assegura que es repartiran cinc milions de tests ràpids com a "complement" dels PCR

Continua la recerca per a la fabricació de respiradors mecànics destinats als casos més greus de coronavirus. Salvador Illa ha anunciat aquest dimecres en la tercera compareixença a la comissió de sanitat del Congrés l’autorització d’una nova investigació clínica, també impulsada a Catalunya, la del dispositiu DAR. En total l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris ha avalat fins ara l’ús de quatre prototips de respiradors de campanya: Leitat 1, Oxygen, Respira i el DAR. Els tres últims estan impulsats per l’aliança entre els Hospitals Clínic i Can Ruti i la Universitat de Barcelona, que han aconseguit l’autorització per als tres projectes que havien presentat i que van poder desenvolupar gràcies a les donacions de particulars, empreses, entitats i administracions.

Aquests respiradors s’utilitzaran en el marc d’una investigació clínica als centres hospitalaris que han impulsat els prototips, i l’ampliaran a altres hospitals de Catalunya i l’Estat quan disposin de dades dels primers pacients. Des de l'inici de la crisi del coronavirus, l'Agència de Medicaments ha rebut més de quaranta propostes de prototips de respiradors de campanya, però fins ara només ha autoritzat l'ús d'aquests quatre, tots catalans. Paral·lelament, el ministeri de Sanitat ha encarregat la producció de 5.000 respiradors en dos mesos a l’empresa madrilenya Hersill, que fabrica uns aparells que ja estaven homologats abans de l’arribada de la covid-19.

Paral·lelament, Illa, que també ha comparegut en roda de premsa aquesta tarda, ha anunciat que avui ha aterrat a Madrid un avió procedent de Turquia amb 150 equips de respiració mecànica, comprats pels governs autonòmics de Catalunya, Castella-La Manxa i Navarra. Illa, que no ha detallat de quin tipus d'equips es tracta, ha explicat que el govern central ha "desbloquejat la seva entrega" per part del país otomà, tot lloant la feina "magnífica" del ministeri d'Exteriors. 

L'Estat avala dos nous respiradors de campanya: el Respira i el Leitat 1, tots dos catalans

Illa, davant dels diputats del Congrés, també ha posat l'accent en la capacitat diagnòstica i ha assegurat que Espanya té prou capacitat productiva de PCR. Ara se'n fan 20.000 al dia, ha reiterat Illa, i ha comunicat que es treballa perquè se'n facin 50.000 diaris. A més, ha afirmat que s'han adquirit cinc milions més de proves ràpides, que es repartiran aviat a les comunitats autònomes. El ministre de Sanitat ha subratllat que tenen una fiabilitat del 100% en els casos positius, però que quan el resultat és negatiu es fa un PCR per confirmar el diagnòstic.

Així, ha afirmat que aquests tests ràpids són un "complement" per als PCR, més eficaços, i es dirigiran especialment "als col·lectius vulnerables i a les residències de gent gran". Illa ha explicat que contribuirà a conèixer l'estat epidemiològic de la població i fer cribatge, juntament amb l'enquesta de seroprevalènça que s'està treballant. "Es farà una enquesta a 62.400 persones amb l'objectiu d'aconseguir dades representatives a nivell estatal, autonòmic i provincial", ha assegurat.

Els pròxims dies també es posarà en marxa un altre assaig, en aquest cas per buscar alternatives en la protecció dels professionals sanitaris que combaten el coronavirus a primera línia. "Es tracta de testar possibles medicaments i teràpies que evitin el contagi dels professionals sanitaris", ha afirmat Illa, que no ha donat detalls del procediment. El ministre ha afirmat que l'assaig anomenat Epicos serà "massiu": hi participaran 62 hospitals de 13 comunitats autònomes amb 4.000 sanitaris. 

82.000 professionals sanitaris

El ministre de Sanitat també ha informat que prop de 82.000 professionals sanitaris, la majoria residents en formació o jubilats, podran ser contractats per les comunitats autònomes. Aquesta xifra inclou metges i també persones que hagin finalitzat els seus estudis en tècnic de cures auxiliars d'infermeria, que serien 17.560. En aquest còmput de sanitaris també s'hi compten metges forenses adscrits a l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses.

A l'inici de la seva intervenció, Illa ha assegurat que "no hi ha dades bones mentre hi hagi morts", però ha celebrat que amb el pas de les setmanes l'increment de contagis i víctimes mortals vagi disminuint a poc a poc. El percentatge d'augment de nous casos és ara del 4% i de morts del 6%, ha informat Illa, alhora que ha destacat que ja s'hagin curat més de 48.000 persones. "Hem d'aconseguir que el nombre d'altes superi el de malalts", s'ha posat com a objectiu el ministre, que ha afirmat que s'ha confirmat la fase d'estabilització i alentiment de la corba.

El nombre de morts per coronavirus augmenta per segon dia consecutiu: Espanya registra 757 víctimes en 24 hores

Part de l'oposició ha criticat al ministre que el govern espanyol prorrogui l'estat d'alarma sense allargar les mesures dures relatives a l'activitat no essencial, però Illa ha volgut deixar clar que "no s'aixeca cap confinament". "Venç una mesura que persegueix un objectiu que s'està complint, d'acord amb les dades: rebaixar la pressió hospitalària. No s'ha de fer cap crida a la relaxació, ens equivocaríem", ha afirmat. Una de les reivindicacions d'alguns grups és que es pugui permetre fer esport al carrer o deixar sortir els nens a passejar, i Illa ha assenyalat que aquestes qüestions s'estan "estudiant i considerant", però no ha volgut anticipar escenaris.

En la progressiva desescalada també es debat l'ús de les mascaretes de manera generalitzada per part de tota la població. Illa ha informat que al llarg del dia es pronunciaria al respecte d'aquesta tema el Centre de Prevenció i Control de Malalties Europeu i així ha sigut. L'organisme ha recomanat l'ús de les mascaretes també per a les persones asímptomàtiques, contràriament al criteri que havia emès mesos enrere, però també ha puntualitzat que és prioritari que els professionals sanitaris vagin equipats. "Estem aprenent del virus i Espanya actuarà en consonància amb el que diguin els organismes internacionals", ha assenyalat Illa, que ha recordat que l'Organització Mundial de la Salut no "obliga" la població a portar-ne, ni tampoc la resta de països europeus ho han establert.