EDUCACIÓ

El TSJC limita la capacitat dels directors per escollir bona part del professorat dels seus centres

El tribunal estima parcialment el recurs d'ASPEPC-SPS al decret de plantilles docents de Rigau

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estimat parcialment el recurs que va presentar l'Associació Sindical de Professors de Secundària (ASPEPC-SPS) i ha anul·lat, per segona vegada, l'article del decret de plantilles docents que planteja com a eliminatòria l'entrevista personal per a l'adjudicació de places amb un perfil docent concret en els centres públics –que es coneix com a provisió de places perfilades.

A més, el tribunal deroga els articles que donen potestat als directors de centre per modificar el currículum de l'ESO i de la FP i que, a parer del sindicat, permetia crear places ad hoc amb perfils determinats, segons declaracions recollides per l'agència ACN. La sentència conclou que els perfils s'han d'ajustar a les especialitats docents establertes al Decret d'Especialitats. El secretari general de l'ASPEPC-SPS, Xavier Massó, ha celebrat la sentència: "No pot ser que els llocs de treball públics s'adjudiquin pels mecanismes de la gestió privada". 

Tal com ja feia la sentència en el recurs presentat per la UGT, la resolució del TSJC tomba també l'article que regulava la "remoció" dels professors, és a dir, l'acomiadament, a través d'una avaluació negativa. L'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic –assenyalen fonts de la UGT– ja estableix quin procediment cal seguir per cessar un funcionari del seu lloc de treball, i aquesta normativa era "innecessària i injusta".

L'ASPEPC-SPS ha defensat aquest dimarts que la resolució del TSJC posa fre a una "voluntat de privatitzar la gestió pública" de l'ensenyament català, perquè limita l'assumpció de mecanismes de provisió de "la privada" per accedir a places públiques. Segons Massó, el tribunal diu "clar i català" que s'ha de mantenir la distinció entre l'educació primària i la secundària: "[La sentència]  s'oposa a la privatització de la secundària a través de la limitació de pràctiques que sí que es poden dur a terme a les escoles".

La Generalitat estudia recórrer

En total, el TSJC ha invalidat nou articles del decret de plantilles aprovat el 2014, quan Irene Rigau era consellera d'Educació. Fonts del departament d'Educació, però, han explicat a l'ARA que les dues sentències només afecten "temes menors del decret" i no "la línia de flotació". Els serveis jurídics de la conselleria estan valorant si recorren la sentència que anul·la la possibilitat d'apartar d'un càrrec els professors que tinguin un rendiment insuficient. Des del departament han puntualitzat que aquesta mesura encara no s'havia aplicat, ja que primer calia desplegar-la a través d'una normativa, i insisteixen que estava previst executar-la "amb garanties". L'objectiu –han insistit– era crear una comissió que estudiés cada cas.

Pel que fa als altres articles del decret que ha tombat el TSJC, Educació no preveu presentar-hi cap recurs en contra. El decret establia que els professors que volguessin accedir a alguna plaça específica, per exemple un mestre de matemàtiques en anglès, havien de passar dues proves: a la primera es tenien en compte els seus mèrits i la seva experiència (l'antiguitat i una avaluació positiva de l'exercici de la docència, per exemple) com ja passa actualment per accedir a qualsevol plaça.

A la segona fase, però, se'ls demanava també que presentessin un projecte pedagògic adaptat al centre davant d'una comissió formada per representants d'inspecció, la direcció del centre i dos professors del claustre. Després el director els feia una entrevista. Els candidats havien d'aconseguir una puntuació mínima per optar a la plaça i és precisament aquest requisit el que el TSJC ha tombat. Fonts del departament han explicat que a partir d'ara es tindrà en compte el projecte i també l'entrevista, però que ja no s'exigirà que obtinguin una puntuació mínima.