SALUT

Teràpia amb gossos contra la síndrome d’alcoholisme fetal

La Vall d’Hebron és el primer hospital del món que aplica la tècnica, en fase d’estudi

L’estret vincle entre els humans i els gossos ha motivat una prova pilot a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona per als nens afectats per la síndrome de l’alcoholisme fetal (SAF), provocada pel consum d’alcohol de les mares durant l’embaràs. “Som el primer hospital públic del món que fa teràpia assistida amb gossos per tractar aquesta síndrome”, explica la psiquiatra responsable del programa de la SAF a la Vall d’Hebron, Núria Gómez. Hi ha estudis sobre l’eficiència de la teràpia amb animals en l’autisme, la depressió, els trastorns d’ansietat i el TDAH, tot i que encara no s’ha fet cap publicació científica en el cas de la SAF. Però el cap del servei de psiquiatria de la Vall d’Hebron, Josep Antoni Ramos-Quiroga, subratlla que tenen “sospites i la hipòtesi clínica” que aquest tractament “serà positiu” per als infants amb SAF.

De fet, la prova pilot -que ha començat fa un mes i durarà un any- servirà per fer el primer estudi científic mundial per avaluar l’eficàcia de la teràpia amb gossos en la SAF. Ramos-Quiroga destaca la importància d’aquest assaig clínic, ja que precisament és un trastorn amb falta de recursos assistencials per millorar el tractament per la falta d’indicis. Gómez afegeix que la teràpia complementària dels gossos “ajuda molt” els nens afectats per la SAF. A la Vall d’Hebron s’han diagnosticat més de 300 persones amb la síndrome, moltes de les quals encara estan en tractament actiu. Malgrat que els casos acostumen a predominar entre els nens adoptats a Rússia i en altres països de l’Europa de l’Est, Gómez assegura que també afecta els autòctons i alerta que és una patologia que costa de detectar: a vegades la gravetat no es veu fins a l’adolescència.

Canalitzar les emocions

Les sessions que es fan a l’hospital barceloní duren uns tres quarts d’hora i són individuals, per a pacients que tenen entre 6 i 16 anys. El gos és “una eina més”, segons Gómez, que els psicòlegs i els psiquiatres utilitzen per introduir els objectius de la teràpia, que es fa amb els tècnics del Centre de Teràpies Assistides amb Cans (CTAC). El director del CTAC, Francesc Ristol, explica que els gossos serveixen per canalitzar les emocions: “Capten l’atenció dels nens, que mantenen la concentració i tenen ganes de fer la intervenció”. Fins i tot s’ha comprovat que els pacients assisteixen sempre a la teràpia. Ho confirma la Inés, que porta els seus fills Denis i Aleksei -de 15 i 8 anys- a la teràpia amb gossos. Els dos nois, adoptats a Rússia i que no són germans biològics, pateixen la SAF.

La seva mare assegura que els nois “tenen ganes” d’anar la teràpia. Des que hi assisteixen -porten tres sessions- estan més calmats i són més responsables; per exemple, ara es preocupen pels dos gossos que tenen a casa seva. Gómez afegeix que la teràpia permet fer un control de les emocions i les habilitats socials dels nens. Recorda que el dany cerebral que els causa la SAF, que no s’atura mentre es desenvolupen, els provoca dificultats per entendre les normes de convivència i fa que acostumin a ser molt influenciables. De moment el servei atén 20 nens, tot i que la idea és arribar a les 120 persones quan la teràpia es faci en grup. També es vol que el tractament sigui per a nens amb autisme, paràlisi cerebral o que estan al final de la seva vida. La prova pilot està finançada per la Fundació Probitas, que ha aportat 20.000 euros.

Més continguts de