PANDÈMIA

Tests ràpids: el nou revulsiu?

Els laboratoris anuncien proves ràpides i fiables però els científics són prudents

Mentre no hi hagi vacunes ni tractaments específics, la detecció d’infectats, el traçat de contactes i les quarantenes, juntament amb les mesures de distanciament, rentat de mans i l’ús de mascareta, són les úniques eines de les quals disposem per contenir la pandèmia de covid-19. Tal com repeteix l’Organització Mundial de la Salut (OMS) des de fa mesos, fer moltes proves és clau per detectar infectats asimptomàtics i aïllar-los per evitar que encomanin el virus. Aquesta estratègia té una limitació que ve donada pel tipus de prova utilitzada.

Ara mateix, la que es fa servir és la famosa PCR, un procediment que habitualment supera els 100 €, retorna els resultats en un termini de 24 a 48 hores, en el millor dels casos, i requereix laboratoris i personal especialitzats. Totes aquestes limitacions es podrien superar aviat gràcies als anomenats tests d’antigen, sempre que es confirmin les precisions que n’estan anunciant els fabricants. En cas que sigui així, aquestes proves poden significar un pas endavant en la contenció de la pandèmia.

A diferència de la prova PCR, aquests tests no es basen en la detecció del material genètic del virus, sinó que detecten algunes de les seves proteïnes característiques. Es tracta de proves que no requereixen instal·lacions ni personal especialitzat per realitzar-les, que es poden fer a qualsevol lloc amb un cost al voltant dels 5 euros i que donen un resultat en un quart d’hora. A més, es fan mitjançant la introducció i el frec d’un bastonet al nas, a diferència de l’aparatosa i molesta extracció per a la PCR, durant la qual s’insereix una sonda pel nas fins a la cavitat nasofaríngia.

Un d’aquests tests, comercialitzat per la farmacèutica Abbott, va rebre la certificació de la Comissió Europea el 7 de setembre i ja es pot comprar i utilitzar a Europa. La Junta d’Andalusia ja n’ha adquirit un milió i la Comunitat de Madrid, dos. Per la seva banda, Roche té previst posar al mercat europeu un test similar a finals de setembre.

Una qüestió de sensibilitat

Quan va començar la pandèmia, es van comercialitzar alguns tests ràpids que no es van arribar a utilitzar mai massivament perquè tenien molt poca sensibilitat i eren poc específics. No detectaven gran part dels positius i també catalogaven com a positives mostres que no ho eren. Segons els fabricants, els nous tests superen amb escreix aquestes limitacions en la precisió. Roche, per exemple, afirma que el seu té una sensibilitat del 96,52% i una especificitat del 99,68%. Això vol dir que de cada 200 positius reals, deixaria de detectar-ne set (els donaria com a falsos negatius), i que de cada 300 positius reals en donaria un que en realitat seria negatiu.

“Les proves d’un laboratori les poso sempre en quarantena”, adverteix Joaquín López-Contreras, cap clínic de la unitat de malalties infeccioses de l’Hospital de Sant Pau. “Fins que no els provem, no en puc dir res”, rebla. La prudència d’aquest metge neix de l’experiència amb els primers tests ràpids que es van comercialitzar. A l’Hospital de Sant Pau es van provar amb mostres anteriors a la pandèmia que no havien estat en contacte amb el coronavirus i es van obtenir molts resultats positius. Ara bé, “si el que diuen els fabricants és veritat i els dispositius són prou clars perquè els pugui llegir tothom sense risc de confusió, seria una meravella”, diu López-Contreras.

“Aquests tests no substitueixen la PCR que es fa a la gent que arriba amb símptomes a l’hospital”, explica Adelaida Sarukhan, immunòloga i experta en malalties zoonòtiques de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per la Fundació La Caixa. Si funcionen bé, però, “es podrien utilitzar per fer cribatges ràpids a grans nombres de persones en llocs on es vulgui evitar la transmissió, com ara a les escoles i els llocs de treball”, afegeix. Segons Sarukhan, “un altre aspecte positiu d’aquests tests és que es poden fer més sovint que la PCR, de manera que si es repeteixen de manera rutinària, al final no s’escapen tants positius”. “A més, en la població adulta -en els nens encara no se sap-, els infectats amb més càrrega viral són els més contagiosos i aquests casos es poden detectar amb aquests tests i aïllar-los ràpidament”, conclou.