“To bird or not to bird”, aquesta és la qüestió

AmpostaAixí que poses un peu al delta de l’Ebre et colpeixen dos estímuls. El primer, una barreja d’olors: la salabror mineral del mar i l’aroma dolçassa de l’aigua estancada. Aquesta combinació fa possible el segon estímul: txecs, txics, xirivits i tot el reguitzell de xiscles i refilets que profereixen les més de 200 espècies d’ocell que poblen aquest paisatge. Com tots els aiguamolls, el delta de l’Ebre és un espai privilegiat per als amants dels ocells. Per això s’hi celebra el Delta Birding Festival, que enguany té lloc aquest cap de setmana a l’entorn del centre Món Natura Delta, de la Fundació Catalunya-La Pedrera, entitat coorganitzadora del festival juntament amb la botiga de natura Oryx i l’Institut Català d’Ornitologia.

Comença el dia i, vora les carreteres bonyegudes que solquen els camps d’arròs, els martinets blancs busquen alguna granota per esmorzar. Un estol d’ànecs aixeca el vol nerviós i una família de flamencs, com sagetes de foc alades - flamenc ve de flama -, travessa el cel cap al recer de la llacuna. En un marge de la carretera hi ha un cotxe buit amb el maleter obert de bat a bat. Entre les herbes, una forma fosca s’arrossega cap a una clapa d’aigua. És Egotitz Izaka, un jove de 20 anys d’Erandio, Biscaia, que és finalista del concurs de fotografia del festival. Mentre conduïa amb el seu pare, l’Iñaki, ha vist un poll de flamenc i s’ha tirat literalment als aiguamolls. Sostenint tres quilos de càmera, s’acosta a l’ocell, s’atura, espera, enfoca i dispara, en una seqüència que s’allarga una hora i acaba amb centenars d’imatges meravelloses. “Anem?”, pregunta l’Iñaki. “Un moment”, xiuxiueja l’Egoitz, en una escena que resumeix a la perfecció l’esperit del festival.

Més de dues mil persones gaudeixen aquest cap de setmana d’un festival que combina conferències, projeccions, concursos, sortides d’observació i venda de tota mena de material relacionat amb el món de les aus. Entre els assistents hi ha Luca García, un noi de 15 anys de Zafra, Badajoz, que col·labora com a provador de les noves càmeres micro quatre terços d’Olympus. Com que els ocells són lluny de les carpes, aquests dies el Luca es dedica a fotografiar espiadimonis. A la carpa de Canon, Marc Albiac, de 18 anys, explica com va fer la fotografia que li va valer, en la categoria juvenil, el segon premi del concurs fotogràfic de natura més important del món, el Wildlife Photographer of the Year. Es va passar quatre mesos alimentant una geneta amb sardines de llauna per aconseguir fotografiar-la en un salt contra el cel estrellat. I és que l’any anterior ja havia guanyat el primer premi. Al migdia s’anuncien els guanyadors del concurs de fotografia. L’Egoitz ha guanyat el tercer premi en la categoria de retrat. Somriu satisfet.

Mentre el sol es pon i els aficionats més competitius participen en un concurs d’identificació d’ocells, a les aigües rosades de la llacuna un grup de flamencs furguen en el fang. Busquen algues i petits invertebrats rics en els carotenoides que els tenyeixen les plomes de rosa. Des del damunt d’una cabana, un bernat pescaire observa l’escena i, com si fos conscient que amb la falta de llum s’acaba el temps perquè l’observin, aixeca el vol amb la mateixa parsimònia amb què s’esllangueix el dia.