Societat 25/03/2019

Tres nous batxillerats per seduir els alumnes que volen fer FP

S'impulsa un batxillerat de 3 anys, obtenir alhora un grau de FP i fer matèries de cicles formatius

Laia Vicens
2 min
Batxillerat internacional: més exigència i excel·lència

BarcelonaEl batxillerat és una etapa formativa decisiva per als alumnes a l'hora d'escollir el seu futur professional. Però aquests dos anys estan només enfocats a superar un escull acadèmic, les temudes proves d'accés a la universitat. Ara bé, tres de cada deu estudiants de batxillerat no s'acaben presentant a la selectivitat, perquè no volen anar a la universitat i prefereixen altres opcions, com la formació professional. Per a aquests alumnes, el departament d'Educació ha dissenyat tres noves opcions de batxillerat, que flexibilitzen aquesta etapa per evitar que sigui merament un curs preparatori de la selectivitat, adaptar-se als seus interessos i, al final, evitar que deixin els estudis.

Són tres plans pilot que es posaran en marxa el curs que ve. El primer ja el va anunciar el Consorci d'Educació de Barcelona, i consisteix que quatre instituts de Barcelona imparteixin un batxillerat de tres anys, de manera que les assignatures i matèries es repartiran en tres cursos i no en els dos actuals, amb l'objectiu de carregar menys els estudiants que ho necessiten pel seu ritme d'aprenentatge. Els centres on es començarà a aplicar aquest pla pilot són els instituts Infanta Isabel, Ferran Tallada, Balmes i Juan Manuel Zafra.

La segona nova modalitat és una doble titulació que permet treure's el batxillerat i un cicle formatiu de grau mitjà en tres anys. Es podrà fer en dos itineraris: o bé fent qualsevol batxillerat i després un cicle d'esports (futbol i salvament i socorrisme) o bé fent el batxillerat artístic i després un cicle en arts plàstiques i disseny. Aquesta nova modalitat s'impartirà en sis instituts de Catalunya (el Ferran Tallada de Barcelona, l'Institut de Vic, el Jaume I de Salou i les escoles d'Arts d'Olot, Tàrrega i Móra la Nova).

La tercera modalitat és un batxillerat professionalitzador, que vol flexibilitzar el currículum actual per fer-lo més competencial. En 12 instituts de Barcelona es podrà cursar el batxillerat tecnològic o el social i afegir-hi unitats formatives de diferents cicles formatius que ja es poden cursar al mateix centre. Aquesta opció està pensada per a aquells estudiants que volen fer el batxillerat però no anar a la universitat.

L'objectiu, al capdavall, és evitar l'abandonament escolar, que a Catalunya va ser del 17% l'any passat. Des del departament són conscients que aquests plans pilot comportaran canvis importants en l'organització dels centres implicats, però juguen amb l'avantatge que en la majoria de casos són els mateixos instituts que han demanat poder adaptar el batxillerat i crear-ne noves modalitats. "Preferim dificultats d'organització que no pas perdre alumnes", ha dit el conseller, Josep Bargalló, en roda de premsa.

Aquestes noves modalitats de batxillerat implicaran també un canvi important en la formació professional, una opció injustament desprestigiada que ara es vol impulsar. La conselleria va anunciar la setmana passada un nou model de formació dual, que inclou un augment de les beques per a les pràctiques (es cobrarà almenys el salari mínim interprofessional) i un increment d’hores de pràctiques en empreses. A més, s'obriran 105 grups de FP al territori. Quedarà per veure si amb aquests programes es compleix l'objectiu que la formació professional es consideri una sortida de primera categoria i es desfaci per fi de la fama immerescuda de titulació inferior i dirigida a adolescents que no volen continuar estudiant.

Els mateixos grups de P3 i 35 nous grups a 1r d'ESO per al curs que ve

De cara el curs que ve, les escoles públiques i concertades de Catalunya oferiran els mateixos grups de P3, 2.116 a l'escola pública (en guanya un respecte a l'any passat) i 986 a la concertada (en perd un). Mantenir els mateixos grups és, segons el conseller, una manera d'augmentar l'oferta, perquè ha dit que les xifres de natalitat indiquen menys entrada de nens i nenes al sistema escolar.

A l'ESO, en canvi, sí que es preveu obrir més grups que l'any passat, ja que és on es concentra ara la pressió demogràfica en les etapes escolars. Hi haurà en total 35 grups nous, ja que l'escola pública en guanya 39 (n'hi haurà 1.963) i la concertada en perd 4 (en tindrà 965).

A més, Bargalló ha assegurat que no es derivarà cap alumne a les escoles concertades si en la preinscripció, que comença aquest divendres, només es demana plaça en escoles públiques. Si fes falta, el departament obriria grups addicionals, coneguts popularment com a 'bolets'.

stats