UNIVERSITATS

El campus de la UPC a Igualada va ser investigat per factures dubtoses

Una denúncia anònima va alertar que s’havien cobrat fins a 370.000 € per treballs poc justificats i que s’havia contractat l’empresa del fill del director
El campus universitari d’Igualada, ara dependent de la Universitat de Lleida / CRISTINA CALDERER

Una denúncia anònima va posar en alerta la UPC ara fa quatre anys: s’hi adjuntaven unes 300 factures a nom de diversos dirigents i professors amb posicions de responsabilitat del campus universitari d’Igualada que ascendien a 370.000 euros. Eren factures mensuals emeses els anys 2012, 2013, 2014 i 2015 per valor d’entre 700 i 2.500 euros, la majoria de les quals justificades tan sols amb el concepte genèric de “col·laboració tècnica” i guardades amb noms com “extra juny”. La gestió del campus es feia aleshores a través del Consorci de l’Escola Tècnica d’Igualada (CETI), format per la UPC, l’Ajuntament d’Igualada i la Generalitat. Aquesta figura jurídica no és estranya al sector universitari, perquè ha sigut la manera d’incloure escoles que actuaven fa anys al marge de les universitats, com és el cas.

Segons la documentació aportada, les dues persones que haurien rebut més diners de manera poc justificada eren el director del CETI i professor de la UPC, Lluís Ollé (67.000 euros), i la directora de l’Escola d’Enginyeria d’Igualada i llavors regidora d’Ensenyament i Universitats de l’Ajuntament, Anna Bacardit (71.000 euros). Quatre anys després continuen formant part del campus: Ollé és professor agregat i Bacardit és ajudant de direcció.

La denúncia va fer que s’obrissin dues investigacions el novembre del 2015: la primera, impulsada per la secretaria d’Universitats, va concloure que no hi havia irregularitats, però la UPC va insistir en el cas i va engegar la seva pròpia inspecció. Aquesta segona revisió va ser la base per suspendre un mes de sou i feina el director del CETI, Lluís Ollé. El motiu que va donar la UPC era que hi havia una incompatibilitat entre la seva feina al campus i el fet de ser accionista d’una empresa amb contractes amb la universitat. De fet, entre les 300 factures presentades en la denúncia anònima, a les quals ha tingut accés l’ARA, n’hi ha 17 de l’any 2012 que van a nom del fill d’Ollé. Ascendeixen en total a 17.000 euros. Totes estan justificades amb el concepte “col·laboració tècnica”.

Els microxips que mesuraran el vent de Mart estan dissenyats a la UPC

17.000 euros per al fill

Segons consta al Registre Mercantil, el fill és apoderat de l’empresa adobera Curtits Aqualata, mentre que el seu pare n’és l’administrador solidari. L’empresa és una de les 165 companyies que formen part de la càtedra A3 Leather Innovation Center, creada el 2012. Aquest centre de recerca, vinculat al campus i dirigit per Anna Bacardit, treballa amb empreses del sector del cuir, entre les quals l’adoberia que en part és propietat del director del CETI.

El cas és força semblant a la investigació que fa només unes setmanes ha obert la UAB a la catedràtica de dret constitucional Teresa Freixas per haver fet contractes a una empresa de la seva família des del centre de recerca que dirigeix. Ollé va portar als tribunals el fet que el suspenguessin de sou i feina, argumentant que només cobrava de la UPC i que no autoritzava directament els contractes i projectes que la càtedra té amb les 165 empreses que li fan de proveïdores. El cas es jutjarà la primavera de l’any que ve.

Les quatre grans universitats catalanes, als ‘supercampus’ d’Europa

Així es va tancar la que era la segona investigació que es feia al campus igualadí. La primera s’havia encarregat des de la secretaria d’Universitats, després que la UPC els fes saber que havia rebut els documents anònims. Es va designar un instructor que investigués el cas i la persona escollida va ser un professor de l’Escola Universitària d’Enginyeria Industrial de Barcelona, un altre organisme vinculat a la UPC. Per fer la investigació interna, aquest instructor es va entrevistar només amb dos dels denunciats: l’administrativa i el director del CETI, Lluís Ollé. No va considerar necessari contactar amb més professors que sortien com a presumptes cobradors de les factures, ni tampoc amb Anna Bacardit, malgrat que era la persona que suposadament havia rebut més diners.

Què havia passat? Què eren aquelles factures? Hi ha dues versions: els suposats beneficiaris admeten que l’empresa d’Ollé ha rebut encàrrecs com a proveïdor de la càtedra del campus, però afirmen que en concret les factures incorporades a la denúncia eren “falsificades i que algú se les havia inventat”. En canvi, l’instructor del cas assegura que l’administrativa i el director del CETI “van mostrar els documents i els treballs” que donaven constància que s’havien fet les “col·laboracions tècniques” cobrades per justificar les factures emeses.

La primera inspecció, tancada

Sigui perquè van ser “inventades” o perquè les factures estaven “justificades”, l’instructor va donar per bones les explicacions del dirigent del campus i va tancar la investigació amb la conclusió que no hi havia cap delicte. L’estudi final es va presentar als dirigents de la UPC que, segons recorda l’instructor, li van “suggerir fer un informe més contundent”. “Crec que els vaig decebre”, lamenta. Va decidir no fer-hi cap modificació i va donar el tema per tancat. Les conclusions també es van anunciar als professors i a les administracions que formaven part del CETI (Generalitat, UPC i Ajuntament d’Igualada, on la regidora d’Universitats era, des del maig del 2015, l’actual consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón). L’ARA ha intentat accedir a aquest informe a través de diverses peticions a la Generalitat emparant-se en la llei de transparència, però les sol·licituds s’han denegat apel·lant a l’excepció perquè són dades “especialment protegides”.

Així, l’única manera de saber si les factures es van cobrar és accedir als comptes corrents dels implicats o bé que la Generalitat especifiqui si va girar els pagaments a què es fa referència. En tot cas, la llei d’universitats espanyola, a l’article 83, especifica que els grups d’investigació de les universitats i els seus professors poden fer “contractes amb persones, universitats o entitats públiques i privades” per fer feines de “caràcter científic, tècnic o artístic” i també per fer activitats de formació. Així ho assegura també la UPC que, consultada per l’ARA, diu que els acords que les universitats signen amb empreses donen “capacitat i responsabilitat als mateixos professors per executar la despesa” que, “segons el seu criteri”, els permeti aconseguir els objectius fixats. La mateixa universitat diu que les factures pagades a través d’aquests convenis al campus d’Igualada s’han fet “complint amb els criteris d’eficàcia, eficiència i bona gestió, i d’acord amb el compliment de la normativa pública de contractació, tenint en compte a més els processos interns de control del CETI i externs mitjançant auditories”.

Estudiants de la UPC dissenyen un dron per ajudar l''Open Arms' a localitzar pasteres

Ara bé: tot i ser factures legals, en l’informe de l’instructor de la UPC s’avisava que el procediment per cobrar els treballs que es feien al marge de la docència “no era el correcte”. Segons el professor que va investigar el cas, el problema era l’anomenat impost revolucionari, el percentatge (al voltant d’un 12% o un 14%) que tant la UPC com la resta d’universitats es queden de les factures emeses pels seus investigadors i que, en el cas d’Igualada, no s’estava pagant. Els investigats argumenten que hi havia professors contractats per la UPC i d’altres contractats pel CETI. Com que no és pròpiament una universitat, sinó un consorci, defensen que no es podia aplicar l’article 83 i que, en aquests casos, les col·laboracions es cobraven al marge de la nòmina. En tot cas, asseguren que les factures que constaven a la denúncia anònima “no eren reals ni oficials”, perquè no tenien el segell que així ho certifica, i afirmen que, un cop l’instructor va tancar l’informe, el cas es va denunciar als Mossos per falsificació documental.

El CETI es dissol a l’entrar-hi la UdL

Quatre anys després ja no hi ha rastre del Consorci Escola Tècnica d’Igualada (CETI). El 28 d’agost del 2018 se’n va fer oficial la dissolució mitjançant la cessió global dels seus actius i passius a la Universitat de Lleida (UdL). La publicació al DOGC era la culminació d’un llarg procés de reestructuració de la UPC que l’any 2013, en plena crisi econòmica, va fer un pla estratègic per eixugar una part del seu dèficit, d’uns 100 milions d’euros. Davant la possibilitat que la UPC traslladés els estudis d’Igualada a una altra ciutat, es van fer moviments per assegurar el manteniment del campus igualadí. El 2015, la UdL hi va obrir un grau d’infermeria i, l’any següent -dos mesos després de la investigació interna-, l’Ajuntament d’Igualada va explicar que la UPC deixaria els òrgans de govern del CETI perquè “no s’hi sentien còmodes”. La UPC ha explicat a l’ARA que va marxar d’Igualada perquè l’Ajuntament volia “ampliar l’oferta educativa amb àmbits de coneixement que són aliens a l’activitat acadèmica de la UPC”.

Ara a Igualada s’hi poden estudiar cinc graus (enginyeria en organització industrial i logística, enginyeria química, tècniques d’interacció digital i computació, infermeria i un doble grau en nutrició humana i dietètica i en fisioteràpia) i un màster en enginyeria del cuir. Actualment hi ha 376 estudiants matriculats al campus d’Igualada, una xifra que el govern municipal confia que augmenti fins al miler “en pocs anys”. Tant els alumnes com els professors -entre ells, els que van ser investigats com Ollé i Bacardit- van mantenir la plaça tot i el canvi de titularitat.

Les universitats catalanes són les líders de l'Estat en rendiment

La cronologia dels fets

1958 - La primera llavor: Un grup d’industrials impulsen una escola tècnica per donar serveis a les diverses empreses adoberes de la ciutat. Es construeix un edifici en un solar cèntric cedit per l’Ajuntament. El 1970, el ministeri hi implanta l’enginyeria tècnica en química industrial.

1979 - L'Escola s'adscriu a la UPC: L’Escola d’Enginyeria d’Igualada (EEI) s’adscriu a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). El 2001 l’EEI es converteix en el CETI, el Consorci Escola Tècnica d’Igualada. És un ens 100% públic format per l’Ajuntament d’Igualada, la Generalitat i la UPC.

2013 - La UPC es reestructura: Amb un dèficit de 100 milions d’euros, la UPC elabora un document per reestructurar-se. Per evitar duplicitats, opta per “adaptar els estudis d’Igualada a l’oferta de l’ensenyament del campus de Manresa”, on ja hi havia estudis d’enginyeria química.

2014 - S'inaugura el nou campus: S’inaugura el nou campus, als afores d’Igualada, amb una inversió de 5 milions d’euros a parts iguals: l’Ajuntament compra els terrenys per 1,3 milions i n’aporta 1,2 més, i la Generalitat n’hi posa 2,5. S’hi impartien dos graus, dos màsters i alguns postgraus.

2015 - La UdL treu el cap a Igualada: La UdL comença a impartir el grau d’infermeria a les instal·lacions del CETI, i el 2016 comença el doble grau en nutrició i dietètica i fisioteràpia. S’elabora un pla estratègic per transformar el CETI i crear el Campus UdL a quatre anys vista, però s’acaba accelerant.

Carreres de noi, carreres de noia: les universitats reprodueixen els rols de gènere de l'àmbit domèstic

2016-2017 - Es prepara el trasllat i la dissolució del CETI: A finals del 2015, una denúncia anònima obre dues investigacions al campus d’Igualada, formalment encara a la UPC. A principis del 2016, l’Ajuntament anuncia que la UPC deixa Igualada i es prepara la dissolució del CETI i l’entrada de la UdL, que absorbeix els estudis, els professors (14 del CETI i 7 de la UPC) i una bona part dels alumnes (86 passen de la UPC a la UdL, 33 es queden, però amb títol de la UPC, i 6 se’n van).

2018 - El campus, en mans de la UdL: El curs 2018-19 és el primer en què la UdL gestiona el campus igualadí. S’hi imparteixen cinc graus (tres d’enginyeria i dos de salut) i un màster en enginyeria del cuir. Hi ha 376 alumnes matriculats. El curs 2020-21 hi haurà un nou grau d’ADE en anglès.

Més continguts de