Societat 15/05/2019

Carreres de noi, carreres de noia: les universitats reprodueixen els rols de gènere de l'àmbit domèstic

Un estudi alerta que les dones s'infravaloren i tenen una pitjor percepció de les seves capacitats

Laia Vicens
3 min
Incentivar les vocacions científiques Robots, un simulador de vol i realitat virtual per viatjar a l’interior de l’ull, algunes de les activitats de la UPC a l’Espai Ciència

BarcelonaTeresa Feu és una de les deu noies d'un dels grups de tercer de matemàtiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), on hi ha apuntades 60 persones. No són ni el 17% de la classe, quan, en realitat, les dones són majoria a les universitats (62%). També en aquest àmbit les "asimetries" entre homes i dones encara són "molt grans", segons va dir Ernest Pons, un dels autors de l'estudi 'Via universitària (2017-2019)', elaborat per la Xarxa Vives d'Universitats, que ha conclòs que les carreres universitàries reprodueixen les tasques de l'àmbit domèstic marcades pel gènere. No només perquè hi ha la percepció social que existeixen carreres de noi i de noia, sinó perquè elles, ja en l'etapa universitària, inverteixen més temps que ells en anar a classe, estudiar, tenir cura d'altres i fer feines de casa.

L'estudi reflecteix que les dones tendeixen a orientar-se cap a les àrees de salut i de cura –infermeria, educació...–, mentre que els homes opten pels graus que tenen a veure amb "l'espai exterior de poder i de presa de decisions", que, a més, són les professions que "tenen més oportunitats laborals, reconeixement i prestigi social". A tall d'exemple: en graus d'intervenció social, educació, psicologia o medicina les dones representen més del 70% dels estudiants, mentre que en TIC o tecnologies industrials la presència femenina amb prou feines supera el 20%.

Per si no fos prou, a les carreres més masculinitzades les dones tenen una pitjor percepció de les capacitats pròpies. És el que es coneix com el síndrome de la impostora, que també es produeix en àmbits com la política o la comunicació, i que significa que les dones tendeixen a menysvalorar-se més que els homes i a pensar que no estan capacitades per fer una feina. "De petites ens diuen que no és un món per a nosaltres, però no és veritat. Amb ganes i amb estudi també podem", diu la Teresa. Ella, que fa classes particulars a estudiants més joves, ja ha vist que des de ben petits nois i noies creixen molt marcats per aquests prejudicis socials. "En matemàtiques se'n surten igual de bé tant ells com elles, però sí que veig que a elles els falta més confiança. Als nois els explico una cosa i em diuen «D'acord, d'acord», i elles necessiten que els hi digui que ho estan fent bé per assegurar-se que ho saben", exemplifica.

La síndrome de la impostora, a la 'uni'

La Teresa també ha notat en primera persona aquesta síndrome. "Les noies repetim més assignatures perquè crec que no confiem tant en nosaltres mateixes com ells", diu. L'estudi de la Xarxa Vives diu, però, que no hi ha diferències en els resultats acadèmics entre homes i dones en aquestes carreres més masculinitzades. Ho corrobora la vicerectora de docència i estudiantat de la UPC, Núria Garrido. "No són ni millors ni pitjors", assegura, i explica que les noies que opten per aquests graus "ja han superat els estereotips i són alumnes que tiren moltíssim".

Si, òbviament, el problema no rau en les capacitats, per què hi ha poques dones que vulguin fer carreres tecnològiques? Garrido ho atribueix al "bombardeig continu" durant la infància. "No en som conscients però el nostre subconscient va guardant aquests estereotips i la manca de referents femenins en aquests sectors", assegura. Per això, la UPC vol anar a l'arrel del problema i anar a captar talent femení en edats primerenques perquè el 25% actual de dones en aquesta universitat passi a un 30% en cinc anys. "A batxillerat ja anem tard perquè ja han hagut de seleccionar l'itinerari", diu. Així, impulsen el programa Aquí STEAM –les sigles en anglès de les àrees de ciències, tecnologia, enginyeria, arts i matemàtiques–, que desenvoluparà una plataforma online que aglutini i creï comunitat entre tots els actors que s'estan movent per promoure les vocacions tecnològiques entre les noies, i també el segell Escoles STEAM Aquí, per reconèixer els centres que fan iniciatives en aquest sentit. També es distribuirà una agenda escolar en què es facin visibles els referents femenins actuals d'aquests sectors.

En aquesta línia, l'estudi de la Xarxa Vives proposa "transversalitzar la perspectiva de gènere en la docència de totes les àrees de coneixement" per incorporar-hi l'impacte de gènere i més bibliografia equilibrada per sexe, així com donar més visibilitat als models masculins i femenins que trenquin estereotips de gènere.

stats