La soledat que la va envoltar quan, amb 32 anys, va decidir explicar que havia patit abusos sexuals durant la infància i l'adolescència la va portar a crear la Fundació Vicki Bernadet. Des d'aquesta entitat treballen per prevenir els abusos sexuals a la infància i per donar una atenció integral a les persones que n'han patit.
L'estudi més recent sobre abusos sexuals a la infància diu que entre un 23% i un 25% de les nenes i entre un 10% i 15% dels nens en pateixen. Són unes xifres molt altes.
Sí. És un percentatge que si fos de qualsevol altra problemàtica seria una pandèmia, un escàndol. Però encara es tendeix a minimitzar i estereotipar l'abús sexual. Aquestes estadístiques, o no es coneixen o es qüestionen o s'ignoren.
Per què?
Perquè és un tema tabú, no hi ha prou preparació per afrontar-lo. S'ha de saber que ens pot passar a tots i ens hi hem d'implicar tots.
El 60% dels casos no reben cap tipus d'ajuda. Per què passa això?
Perquè la majoria no ho expliquen. Un nen o nena no explica que pateix abusos, s'ha de detectar des de fora i no és fàcil. Les persones comencen a parlar-ne de grans, potser a partir dels 18 anys, però també dels 20, dels 30 o dels 40. O encara més grans. L'ajuda cadascú la rep quan ho verbalitza i, desgraciadament, es verbalitza molt tard.
¿En quin entorn es produeixen, majoritàriament, els abusos?
El percentatge més elevat d'abusos, més d'un 80%, es produeixen dins de l'entorn familiar o de confiança. Això vol dir que la relació entre el menor i la persona és de quotidianitat, de lligam i fins i tot de poder, i això fa que aquesta criatura no tingui la possibilitat de defensar-se.
Com es construeix la relació entre l'abusador i l'abusat?
En els abusos intrafamilars l'abusador du a terme tot un procés de seducció i d'utilització del seu rol de poder sobre el nen, i també li transmet el missatge -explícit o subliminar- que això no ho ha d'explicar perquè ell també n'és culpable. Tot això crea una complicitat entre abusador i abusat i provoca que l'abusador quedi impune i que l'abusat se senti còmplice d'una cosa mal feta. Així, la capacitat de poder verbalitzar el problema es complica.
¿Tu també vas patir abusos durant la infància?
Sí. Jo vaig patir abusos des dels 9 fins als 17 anys, per part d'una persona del meu entorn de confiança. Jo, com la majoria, no ho vaig explicar fins que vaig ser gran, quan ja tenia 32 anys. Quan ho vaig verbalitzar em vaig adonar que és molt difícil, tant a nivell personal com familiar. La societat no està ni informada ni preparada per reaccionar de manera adequada. Gairebé mai et trobes les reaccions adequades.
Vas demanar ajuda?
Jo vaig intentar buscar ajuda i em vaig trobar que no hi havia res especialitzat, només algunes entitats d'infància. Ningú entenia el que jo estava buscant i aquest desconeixement em va fer adonar que calia que les persones que hem passat per això poguéssim tenir suport o ajuda. Em va sorgir la idea de fer una associació. Volia crear un espai de comunicació per a adults perquè ens poguéssim ajudar mútuament i per entendre el que ens passava.
El procés entre l'abús i la verbalització ha de ser molt dur.
Sí. I com més temps passa, pitjor és, més atrapat estàs i menys arguments tens. Cada persona té un detonant determinat que et provoca que ho diguis. Pot ser quan l'abusador mor, quan tens un fill, quan coneixes algú...
Què hauríem de fer per afrontar millor aquest tema?
S'haurien de fer polítiques de prevenció valentes, que s'haurien d'impartir a les escoles. Però, a més, les institucions i la societat haurien d'acceptar que necessitem informació, això vol dir intentar fer tallers a escoles de pares, als barris... per donar eines als pares.
Quina feina feu des de la fundació?
Intentem donar un servei integral. El centre terapèutic i jurídic ofereix la part d'intervenció i pal·liativa. Ho oferim a les persones que han sigut directament víctimes d'un abús sexual, però també a persones de l'entorn, els pares, la parella, els germans... i també als abusadors, i les famílies dels abusadors. Després hi ha una àrea de formació, i després tenim tota una àrea de sensibilització.
És a dir, també vénen abusadors?
Sí, tot i que en vénen molt pocs. Però creiem que val la pena aprofitar aquestes oportunitats. No tanquem la porta als abusadors perquè són l'arrel del problema.
Què vénen a buscar?
Depèn de cada cas. Alguns vénen intentant trobar una justificació als seus actes. És molt complex treballar amb ells en l'àmbit terapèutic.
Quins problemes es pot trobar, de gran, un nen que ha patit abusos?
Depèn, cada cas és únic. Cada nen té uns factors de protecció i uns factors de risc, i això pot ser un gran condicionant. Hi ha conseqüències molt diverses, l'abús pot afectar la part sexual, la part de relacions personals, la part de confiança o la part intel·lectual.
