Salut

Troben una fórmula per curar el VIH: despertar les cèl·lules on s'amaga el virus

Un estudi de la Vall d'Hebron conclou que un fàrmac destinat al càncer pot eliminar el 60% dels reservoris cel·lulars que tenen el virus latent

Els pacients infectats pel virus de la immunodeficiència humana (VIH) disposen d'un tractament antiretroviral que bloqueja la replicació del virus però que no els cura, i, quan deixen els fàrmacs, la infecció s'estén novament. El motiu: els reservoris virals, les cèl·lules que tenen el virus latent –són a l'organisme però estan en estat de repòs i no es multipliquen–, són difícils de detectar i els antiretrovirals no hi tenen cap efecte. "Mantenen a ratlla el virus, però quan se suspèn el tractament aquest té via lliure per expandir-se", resumeix la responsable del laboratori d’investigació translacional del VIH en el Grup de Recerca en Malalties Infeccioses del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), María José Buzón. 

Atacar aquests reservoris, principalment cèl·lules limfòcits T CD4+, molt difícils de distingir de les cèl·lules sanes, es postula de fa temps com l'única via per curar els malalts de VIH. L'equip de recerca de Buzón, en col·laboració amb investigadors de l'Hospital Clínic de Barcelona, ha fet un pas més en aquesta direcció: ha aconseguit identificar una nova diana cel·lular que permetria eliminar les cèl·lules reservori del virus amb un anticòs monoclonal, el rituximab, que ja es comercialitza per tractar altres tumors limfàtics. Els resultats de l'estudi es publicaran a la prestigiosa revista internacional 'Nature Communications'.

La diana és la proteïna CD20, una molècula que es troba a les cèl·lules B (un tipus de glòbul blanc) i que quan interacciona amb el fàrmac –que actua com a reactivador de la latència– s'expressa en el 60% de les cèl·lules reservori. A través de la seva presència, doncs, es podria atacar les cèl·lules amb el virus en suspensió i destruir-les, ja sigui perquè el sistema immunitari els reconeix i els elimina o perquè la mateixa cèl·lula programa la seva mort quan veu que està infectada. Fins ara no s'havia identificat cap diana cel·lular per atacar exclusivament les cèl·lules reactivades ni cap estratègia que permetés atacar i eliminar el reservori del VIH.

Segon cas de curació de sida

Ara bé, en essència, suprimir els reservoris és el que s'ha fet en l'últim –i segon– cas de curació total del virus al món: es va destruir el sistema immunitari complet del pacient (tant les cèl·lules sanes com les malignes) i se li van trasplantar cèl·lules mare adultes –progenitors hematopoètics–. Si es tingués reconeguda la proteïna CD20, segons explica Buzón a l’ARA, es podria reduir la càrrega vírica de l'organisme sense haver de recórrer al trasplantament, ja que en la majoria dels casos (el 80%) la teràpia fracassa. De fet, per poder sotmetre's a aquest tractament els malalts han de tenir una malaltia hematològica greu i que el trasplantament sigui la única alternativa possible.

Identificar l'amagatall del virus

El problema és que els fàrmacs reactivadors també ataquen les cèl·lules sanes com els limfòcits, ja que les latents no són distingibles de les que no ho són i resulten imperceptibles a les analítiques. Avaluats en assajos clínics per a diversos càncers, els fàrmacs reactivadors de la latència permeten identificar l'amagatall del virus i destruir-lo. Amb tot, aquests encara no s'administren clínicament als pacients.

La troballa és producte de l'atzar. "Analitzàvem mostres de danys limfàtics i algunes, a més de presentar la infecció del VIH, presentaven també les CD20, i sabíem que ja existien fàrmacs anticossos contra ells", assegura Buzón. Ara, l'equip intentarà comprovar en un model animal –probablement ratolins amb material biològic de pacients– com funciona la combinació entre la latència i l'anticòs, ja que "pot tenir una alta toxicitat associada".

L'estudi, tot i ser 'in vitro', és molt exhaustiu i ha comptat amb més d'una vuitantena de pacients del Vall d'Hebron, segons explica la investigadora. En cas que funcionés, seria aplicable a qualsevol pacient. Per aconseguir-ho, però, Buzón recorda que aquesta és només una peça d'un engranatge que implica més investigacions i en què entren en joc més i millors fàrmacs. "Podria ser una gran solució per reduir la càrrega viral del VIH, però hem d'assegurar que podem reactivar el virus. Ens cal aquest pas previ, perquè els fàrmacs actuals no els reactiven del tot”, conclou.

Més continguts de