Valls tempteja l’unionisme per encapçalar una candidatura conjunta

BarcelonaL’ex primer ministre francès Manuel Valls és un terratrèmol per a la política barcelonina. La setmana passada ja va anunciar per sorpresa que valorava una oferta de Ciutadans per ser el candidat de la formació a les eleccions municipals de l’any que ve. I ahir va descol·locar fins i tot els d’Inés Arrimadas proposant-se per encapçalar una candidatura unionista conjunta. En l’avançament d’una entrevista amb el periodista Ricard Ustrell -que TV3 emetrà completa els pròxims dies-, Valls es va postular per dirigir una “plataforma oberta” que sumi “altres partits” i actors de la societat civil. “No he sortit d’un partit francès per entrar en un altre partit”, va dir.

Valls va fer un oferiment implícit a Cs, el PSC i el PP per fer un front comú i dur el conflicte entre els blocs espanyolista i independentista a la batalla per l’Ajuntament de Barcelona. Si això acaba passant, la primera gran perjudicada serà la formació de l’actual alcaldessa, Ada Colau. Els seus equilibris equidistants serien cada vegada més incòmodes. Abans de la irrupció de Valls, els comuns només veien amenaçat el lideratge a la ciutat si els independentistes s’unien en una candidatura conjunta.

Primera resposta

La reacció més entusiasta, com a mínim ara per ara, no ha sigut de Ciutadans, sinó del PP. El cap del grup municipal popular, Alberto Fernández Díaz, va piular ahir mateix la notícia sobre l’oferiment de Valls: “Barcelona uneix el que la independència separa, i el populisme extrem d’Ada Colau enfronta i llasta la nostra ciutat. Barcelona ha d’estar sempre per damunt dels interessos d’una força política o d’un particular”. Cs, oficialment, no en va dir res, però fonts del partit a Catalunya asseguren que la iniciativa no ha sortit de la seva formació. El PSC tampoc va reaccionar, tot i que el líder socialista, Miquel Iceta, havia alertat hores abans a La Vanguardia que una candidatura de l’ex primer ministre pot afavorir la creació d’un bloc independentista únic: “Seria contraproduent”, sentenciava.

Ara com ara sembla difícil que els tres partits es posin d’acord per fer una candidatura conjunta, segonsdiu el politòleg Oriol Bartomeus. Veu el PP com el partit que hi pot estar més interessat -com va demostrar ahir- perquè “és al límit de quedar-se fora de l’Ajuntament”. Però alhora els populars saben que el seu principal enemic a les pròximes eleccions estatals és precisament Cs. Per al politòleg, al PSC no li interessa integrar-se al bloc que proposa Valls perquè implicaria “desaparèixer” en una candidatura conjunta en una ciutat “que han governat trenta anys”. També els impediria marcar perfil dins el sector unionista.

Cs, per la seva banda, fins ara semblava que havia guanyat la batalla dels partits unionistes per captar Valls, un dels antiindependentistes més internacionals. La pugna s’havia fet evident durant la campanya del 21-D, en què el polític francès va participar en actes dels tres partits. Una candidatura conjunta aigualiria aquesta victòria i impediria a Cs, en cas que ho aconseguís, presentar-se com la llista més votada a Barcelona i Catalunya.

Per a Cs, que disposava fins ara d’un equip municipal dèbil i amb conflictes interns, la candidatura de Valls representaria una oportunitat de superar l’etapa anterior i presentar un lideratge fort que reflectís el seu creixement exponencial a les eleccions del 21-D. Les bases de la formació, segons ha pogut saber l’ARA, estan eufòriques amb la notícia, a diferència d’alguns càrrecs intermedis, que veuen amb recel un candidat sense història dins el partit.

Bartomeus creu que Valls ha llançat aquesta proposta sobretot per utilitzar-la d’arma llancívola contra els altres partits unionistes durant la campanya, si es presenta amb Cs, o per deixar una porta oberta a una retirada digna quan els partits la rebutgin. En tot cas, insisteix que Valls només entrarà a la cursa electoral “si veu que realment té possibilitats de ser alcalde”.

L’independentisme espera

El gir en el compte enrere cap a les eleccions municipals manté l’independentisme a l’expectativa. La iniciativa de Ciutadans ha posat el focus en ERC i el PDECat, immersos en el debat sobre si han de concórrer a les eleccions separadament o bé fer una candidatura conjunta. Que els unionistes finalment s’unissin empenyeria els independentistes a fer el mateix, segons Bartomeus.

El periodista i filòsof Jordi Graupera, que opta per unes primàries obertes a l’independentisme, ahir va desafiar en una piulada l’ex primer ministre francès a presentar-se a les eleccions, i el va acusar de representar “el pitjor autoritarisme d’estat”. “És un adversari digne de vèncer”, va dir a Catalunya Ràdio. Per la seva banda, el president del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch -l’únic que fins ara ja ha sigut nomenat oficialment candidat a les eleccions- va assegurar que “res” li semblava més fàcil que enfrontar-se a “candidats que no coneixen Barcelona ni l’estimen”.