Societat 03/05/2015

Xavi Menós: “M’he adonat que estem mancats de bellesa”

Realitzat Es mira la moda amb ulls de fotoperiodista. Xavi Menós ha fotografiat les interioritats de les passarel·les de moda de Nova York i París. El resultat es pot veure fins l’11 de maig a l’església de Sant Martí de Lleida en l’exposició ‘In & Out’, amb la qual compleix un somni

Lara Bonilla
4 min
De les 30.000 fotografies de moda que ha fet Xavi Menós, ara se’n poden veure 160 en una mostra organitzada per l’Ajuntament de Lleida.

S’hi ha deixat la pell, el cor i una part del compte corrent. Però ha valgut la pena. Després de nou anys a Nova York gestionant i alimentant amb fotos i vídeos les xarxes socials de gent com Shakira i Coldplay, Xavi Menós (Sudanell, 1981) es reivindica com a fotògraf amb l’exposició de fotografia de moda In & Out. I ho fa a casa seva, a Lleida.

No podia ser en cap altre lloc.

Amb aquesta exposició volia donar les gràcies a la ciutat, als pares... És un projecte més personal i sentimental que professional. A Barcelona segurament hauria sigut més fàcil però el carinyo que estic rebent a Lleida és impressionant. Quan fas una cosa des del cor la gent ho percep.

A Barcelona hauria sigut més fàcil, dius. Costa vendre Lleida?

Sí, i Lleida és més que peres i préssecs. Pot ser moda i pot ser fotografia. A Lleida hi ha molt de talent però sembla que el Segre sigui una frontera difícil de travessar.

Com sorgeix la faceta de fotògraf?

La foto sempre ha sigut present en mi. Quan anàvem d’excursió i revelàvem els carrets, la meva mare preguntava: «I on són els paisatges?» Perquè jo fotografiava una porta trencada, un gat... Però esclar, visc en una ciutat, Nova York, on aixeques una pedra i hi ha 50.000 fotògrafs! El que en diferencia un d’un altre a vegades no és tant el talent com poder accedir a gent com Oscar de la Renta, Calvin Klein o Michael Kors. I a través de la meva feina de social media he pogut accedir a les passarel·les de moda de Nova York i París dels últims cinc anys.

I quin és el resultat?

Que fossin fotografies per a Instagram o Twitter m’ha donat llibertat per no fer la típica foto frontal que veiem a les revistes de moda i he pogut explicar un vestit a través d’un gest o d’un instant. Aquesta és una exposició que reivindica l’analògic. Faig fotos per a mitjans digitals però que es poden exposar en format d’un metre i mig en un espai del segle XIII.

Sovint es desprestigia la fotografia per a Instagram.

És un arma de doble tall. Els fotògrafs diuen que ara tothom fa fotos per a Instagram però després també hi ha qui se sorprèn que siguis fotògraf perquè publiques a Instagram. Quan vaig treballar a la televisió de Viladecans, la directora, Marga Baró, em va dir: “El fet de fer un producte per a una televisió local no vol dir que no tingui qualitat”. I jo aplico el mateix a la feina que faig per a internet i les xarxes socials. Els vídeos que faig per a Shakira els veuen 150 milions de persones.

I què han de tenir un vestit o una model perquè els fotografiïs?

Hi ha dos moments. Un és el del backstage, quan les models actuen com a persones i amb molta espontaneïtat. En aquestes fotos hi veuràs moltes cares però després, a la passarel·la, les models es transformen gairebé en autòmats i no tenen expressivitat. Llavors, el que m’interessa és el vestit, el brodat, una espatlla, una sabata o un gest. I ho has de caçar en un instant perquè les desfilades duren deu minuts. Però també vas formant l’ull.

Quina relació tens amb la moda?

M’agrada molt la moda però no tot el que l’envolta. Jo no sopo amb dissenyadors. Per això aquesta exposició es diu In & Out, no tan sols perquè mostro el que hi ha dins i fora de la passarel·la sinó també perquè aquesta és la meva actitud davant d’aquest món que és oposat al dels meus pares, que són pagesos. Fa uns anys era collint préssecs i ara sóc en desfilades de Carolina Herrera. En aquesta mostra hi ha moltes contradiccions: el món analògic versus el digital, el món frívol en un espai místic i el glamur que es contraposa a la vida de pagès.

Aquesta distància és autoimposada?

Sí, perquè Nova York et dóna els estímuls per crear un monstre. Et pot pujar al cap. He conegut aquests personatges. Però també estic envoltat de gent que em manté de peus a terra. Sudanell, el meu poble, m’arrela i em dóna distància, també per mirar-me la moda. El món de la moda ha sigut un accident biogràfic. Són aquestes coses màgiques que passen a Nova York però sempre respectant molt els orígens per no convertir-me en un personatge.

Hi ha molt de tu en cada foto.

Darrere de cada foto sempre hi ha una història. Hi ha una foto d’una model d’Oscar de la Renta amb vel i els ulls tancats, que vaig fer el dia que a Sudanell es feia el funeral per la meva padrina. Va ser un moment de dolor que vaig transformar en bellesa. ¿Saps de què m’he adonat? Que estem mancats de bellesa. Hem viscut anys grisos, tristos... Jo també. Però al final, sempre hi ha una porta de sortida i ho he volgut reivindicar amb aquesta exposició.

¿Algun consell per gestionar les nostres xarxes socials?

S’ha de crear una veu. A vegades una marca ha de parlar com una persona i una persona com una marca, i en el punt mitjà hi ha l’èxit. Les xarxes socials devoren continguts i s’ha de barrejar el contingut personal que penja l’artista directament amb el que pengem nosaltres, més informatiu i promocional. I també mirar l’hora en què es publica. Amb un petit text sota la foto es guanyen més likes. En el cas de les celebritie s, un somriure també dóna més likes. I en moda, agraden molt les sabates. I, sobretot, no t’obsessionis amb els seguidors.

I quina relació tens tu amb les xarxes socials?

Estic cremat, fart. Pensa que no apago mai al telèfon. He començat a fer ioga per desconnectar el cervell.

stats