Societat 27/02/2021

Adeu, Barcelona: el covid treu població de la ciutat

La capital perd uns 13.000 habitants i trenca la tendència al creixement dels últims anys

3 min
Imatge aèria de la capital catalana, on el preu del lloguer està estabilitzat.
Disponible en:

BarcelonaLa crisi del covid ha portat alguns veïns de grans ciutats com Barcelona a buscar una forma de vida diferent, en entorns menys densos, amb més natura. Feia cinc anys que Barcelona guanyava habitants de manera moderada però constant, sobretot per l'arribada de població estrangera –més de la meitat dels barcelonins han nascut fora de la ciutat–, però la pandèmia ha marcat un punt d'inflexió també en aquesta tendència i ara la corba és descendent. Una baixada, al voltant del 0,8% –amb dades tancades el mes d'octubre–, que no es veia des de feia una dècada. S'hi suma l'excés de mortalitat a causa de la pandèmia, el fre a la immigració –en marxa més gent de la que hi arriba– i el fet que molts barcelonins, ara teletreballadors, han buscat llocs més còmodes per passar els mesos de restriccions. Alguns s'han instal·lat en segones residències de petits municipis de platja o de zones de muntanya, i d'altres s'han traslladat a poblacions residencials però de dimensions més reduïdes.

Ho recull l'anàlisi del moviment migratori en temps de covid-19 que ha elaborat l'Oficina Municipal de Dades basant-se en la informació del padró entre els mesos de gener i octubre del 2020 i amb l'avís d'interpretar amb "prudència" les xifres, que recullen un període curt de temps. La fotografia fixa del moment mostra que la ciutat ha perdut, en aquests mesos, 13.094 habitants.

Entrant ja en el terreny de les possibles explicacions del fenomen, hi ha unes 3.600 baixes que es poden atribuir a la sobremortalitat causada pel covid fins a l'octubre, i l'Ajuntament calcula que entre 3.000 i 5.000 barcelonins s'han empadronat en altres municipis catalans, on probablement tenien la segona residència. Per això augmenta de manera significativa el flux de població entre Barcelona i municipis com l'Escala (Alt Empordà), Sant Pol (Maresme) i Roda de Berà (Tarragonès). Un creixement "atípic", segons l'anàlisi de l'Ajuntament.

Treure conclusions sobre si aquests moviments són anecdòtics i es capgiraran quan tot vagi tornant a l'esperada normalitat és precipitat, segons els responsables de l'estudi, per la dificultat d'analitzar dades del padró en períodes tan curts de temps i per l'afegitó que el covid ara ho ha sacsejat tot. "Podria ser només un accident", defensa el regidor de Presidència, Jordi Martí, pel que fa a la tendència de la ciutat a enviar veïns cap a altres municipis catalans. Fins ara Barcelona no centrifugava, sinó que rebia població, tant a escala de Catalunya com d'altres països. Amb el covid el saldo migratori de la ciutat ha passat a ser negatiu.

La immigració es desploma

Des del mes de juny, que és quan els registres de la ciutat van tornar a funcionar amb normalitat després de l'aturada general pel confinament, fins a l'octubre, que són les últimes dades consolidades, l'emigració ha augmentat un 8% en relació amb el mateix període de l'any anterior, però, en canvi, el nombre de persones que arriben de fora s'ha desplomat un 43,7%. És a dir: si 28.152 persones han marxat de Barcelona, només n'han arribat 23.469. I la natalitat també ha anat gradualment a la baixa i ha quedat per sota dels mil naixements mensuals: ara oscil·la entre 900 i 950.

Si es miren els moviments interns dels barcelonins cap a altres poblacions catalanes, destaca que ara s'escullen més municipis petits, de menys de 5.000 habitants, i que reben població localitats amb un marcat perfil turístic com Bellver de Cerdanya i Calafell (Baix Penedès), on s'han detectat alteracions en el saldo migratori. Però també de més residencials, com Sant Cugat del Vallès. L'estudi determina que els barcelonins i barcelonines que van fer aquest pas vivien, majoritàriament, en barris de renda més alta que la mitjana de la ciutat. Les taxes d'emigració més elevades es donen en zones com Pedralbes, les Tres Torres i la Vila Olímpica del Poblenou i Diagonal Mar. Els moviments es podrien associar a un perfil de població amb un nivell de renda mitjà-alt o alt, que té la possibilitat de treballar a distància i que busca llocs per passar millor la pandèmia.

La fotografia, avisen des de l'Ajuntament, és encara massa tendra per treure'n conclusions i caldrà fer-ne el seguiment els pròxims mesos, i sobretot a mesura que es relaxin les restriccions amb l'avenç de la vacunació, per poder determinar si la tendència a fugir de la gran ciutat ha vingut de bracet amb el covid per quedar-se o si és només una anècdota del moment.

stats