Més de la meitat dels barcelonins han nascut fora de la ciutat

BarcelonaPer primer cop en la història recent de Barcelona, o més ben dit, des que se'n tenen dades precises sobre la demografia, més de la meitat dels barcelonins han nascut fora de la ciutat. El 49,3% dels veïns han nascut a Barcelona, el 27,8% han nascut a l'estranger, el 15,7% a la resta d'Espanya i el 7,2% a la resta de Catalunya. Entre els que han nascut a l'estranger, els més nombrosos venen de l'Argentina, el Perú, Colòmbia, Veneçuela i el Pakistan. Dels que han nascut a la resta de l'estat espanyol, la majoria procedeixen de Madrid i Saragossa, i dels nascuts a la resta de Catalunya la majoria venen de l'Hospitalet, Badalona i Esplugues de Llobregat. A la dècada dels 90 eren poc més del 40% els barcelonins que havien nascut fora de la ciutat i a la dècada dels 2000 el percentatge es va anar acostant a la meitat. En els últims cinc anys la tendència s'ha mantingut fins que aquest any els que han nascut fora de Barcelona han sumat el 50,7%.

Són les dades del padró municipal d'habitants a l'1 de gener, que demostren que la població de la capital catalana ha tornat a créixer, per cinquè any seguit, gràcies a les persones estrangeres. La ciutat ha arribat a 1.666.530 persones –gairebé un 1% més que fa un any–, la xifra més alta des del 1990 però no un rècord històric, perquè encara continua per sota del 1980. "La població es manté estable", explica el regidor de Presidència de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, que afegeix que la ciutat té un saldo natural negatiu: més morts que naixements i la taxa de natalitat més baixa dels últims 20 anys. Això es compensa amb el moviment migratori, que aporta nous veïns a tots els districtes i gairebé tots els barris. "La multiculturalitat, igual que a moltes capitals europees i internacionals, s'imposa. Un dels reptes és que convisquin en un mateix espai persones d'orígens diferents", defensa Martí.

Rècord de persones centenàries

Com que ha tornat a augmentar la població de nacionalitat estrangera, ara ja suposa el 21,6% dels barcelonins: són 360.970 persones, un màxim històric. La ciutat acull persones de 180 nacionalitats diferents. Al marge de l'espanyola, les principals són la italiana, la pakistanesa i la xinesa. Tot i això, les principals arribades dels últims anys per part del moviment migratori han sigut dels refugiats que venen de països de Llatinoamèrica, cosa que coincideix amb les peticions d'asil que rep Barcelona. Són persones que es consideren adults joves, de manera que la mitjana d'edat dels barcelonins continua al voltant dels 44 anys. Malgrat tot, Martí admet que es manté la tendència a l'envelliment. Un exemple és el rècord d'aquest any: la capital catalana arriba a les 863 persones centenàries, el 85% de les quals són dones.

Una altra dinàmica que continua és que la població és solitària a casa. "Es manté la contradicció de viure sols en una ciutat atapeïda", defineix Martí, perquè les llars unipersonals són el 30,9% dels domicilis de Barcelona. Pel que fa al nivell formatiu, el 33,4% dels habitants de més de 16 anys tenen una titulació universitària o un cicle formatiu de grau superior, amb més dones que homes. Fa una dècada el percentatge se situava gairebé 10 punts per sota, en el 23,9%. Les dades del padró són fins a l'1 de gener d'aquest any i encara no recullen l'impacte que ha tingut la pandèmia del covid-19 en la mortalitat de la ciutat.