Societat 21/07/2017

Càstigs més durs contra l’apologia de l’anorèxia a la xarxa

Catalunya pot ser la primera comunitat que canviï lleis per eliminar continguts nocius i multar qui els pengi

Marta Valls Ribas
3 min
Un dels continguts que es poden trobar en les webs que fan apologia de l'anorèxia a internet

Barcelona“És terrible, m’odio, no m’agrada el meu cos. ¿Com puc fer-ho, per vomitar tot el menjar i controlar la gana a l’escola?” És la pregunta d’una adolescent a la xarxa, en una de les moltes pàgines que fomenten els trastorns alimentaris. Mitja desena de respostes li donen consells i suport: “Endavant, princesa”, diu una d’elles. Aquest tipus de consells omplen blogs, pàgines web i xarxes socials on usuaris, la majoria adolescents, els comparteixen sense cap control. La setmana passada, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) va demanar la retirada de 16 continguts d’internet que fomentaven l’anorèxia i la bulímia.

L’Agència Catalana del Consum de la Generalitat ha elaborat una proposta legislativa per prohibir continguts i pàgines web que facin apologia dels trastorns de conducta alimentària. A més, proposa sancionar els autors dels continguts i les empreses on s’allotgen les pàgines -com Facebook i Google- si no les eliminen quan se’ls ho demana. Si el Parlament ho aprova, permetrà regular per primera vegada a Espanya els continguts d’internet nocius relacionats amb aquests trastorns.

La xarxa agreuja el problema

La nova regulació és necessària si es té en compte que aquestes malalties, en comptes de reduir-se, afecten més segments de la població: “Si bé el col·lectiu més afectat són les noies adolescents, en els últims anys han augmentat el nombre de dones adultes, nenes molt joves i homes”, sosté la directora de l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia, Marta Voltas. “Creiem que és necessari regular internet perquè hem demostrat una correlació directa entre les malalties i les xarxes socials”, continua. La directora de promoció de la salut de l’entitat, Sara Bujalanci, afegeix que encara que el percentatge d’afectats es manté, els casos dels últims temps són més greus.

L’anorèxia i la bulímia són dues malalties mentals que afecten especialment la població femenina adolescent dels països occidentals desenvolupats. “El problema és que, a més de les persones que tenen comportaments de risc amb el menjar, a la nostra societat hi ha una enorme insatisfacció amb l’aspecte físic”, insisteix Voltas.

El doctor Josep Toro, especialista en salut mental de nens i adolescents, escriu: “La noia anorèxica, si no hagués nascut i viscut en aquesta societat nostra, probablement no seria anorèxica. Perquè és aquesta societat que, des de la segona part del segle XX, ha anat elaborant i estenent un model corporal femení molt prim, fora de la normalitat”. Al pròleg del llibre 'La meva anorèxia', de Maria Cuesta, Toro culpa aquest model de la insatisfacció de les noies amb el seu cos: “Un 80% de les adolescents viuen insatisfetes amb el seu cos i un 20% segueixen ara dietes baixes en calories”, escriu.

Amb internet, el fet que sigui tan fàcil accedir als continguts de risc augmenta la possibilitat de desenvolupar aquestes malalties: “Hi ha estudis que demostren que fins i tot les persones sanes fan restriccions alimentàries després de visitar pàgines pro anorèxia i bulímia”, exposa Bujalanci. Això demostra com afecten les xarxes i també la resta d’estímuls socials en els trastorns alimentaris. “A les illes Fiji no hi havia cap persona diagnosticada amb trastorns alimentaris. Va ser amb l’arribada de la televisió, als anys 80, quan se’n van diagnosticar els primers casos”, ho exemplifica la psicòloga. Tot i això, recalca que encara que l’entorn social té un pes molt important en aquestes malalties, hi ha altres causes, com les psicològiques i les genètiques.

El model d’Alemanya

Les propostes legals que va presentar ahir l’Agència Catalana del Consum preveuen que es puguin posar en marxa d’aquí mig any. De moment, només França i Alemanya tenen una regulació específica per actuar contra la difusió a internet de continguts incitadors dels trastorns alimentaris, va exposar ahir la directora de l’Agència Catalana del Consum, Montserrat Ribera, en la presentació de les mesures.

Així, la nova modificació que ha preparat l’agència s’emmiralla en la normativa alemanya. L’agència recomana modificar la llei de salut pública perquè pugui prevenir, controlar i vigilar els particulars o les companyies creadores dels continguts, així com prendre mesures quan siguin necessàries. La proposta també preveu canviar el Codi de Consum de Catalunya per protegir la població de risc i actuar contra les empreses que allotgen els continguts i no fan res per eliminar-los. “Ara les empreses s’emparen en la llibertat d’expressió. Amb els canvis farem que la salut pública estigui per sobre”, va assegurar Ribera.

Encara que tant el Consell de l’Audiovisual de Catalunya com l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia feia anys que demanaven canvis legislatius, continua sent difícil controlar les xarxes. Al CAC es mostren preocupats per la proliferació de grups de WhatsApp tancats, impossibles de detectar.

Maria Cuesta
“No t’agrades i creus que sense menjar seràs perfecta”

Maria Cuesta sempre ha sigut molt perfeccionista. D’adolescent va creure que, si deixava de menjar, aconseguiria el cos que somiava tenir. Quan es va començar a aprimar, tots els comentaris eren positius: “Que guapa que estàs més prima”, li deien. Buscava aquesta aprovació i se sentia bé cada vegada que aconseguia perdre pes o reduir la ració de menjar. A partir d’aquí, l’anorèxia va apoderar-se de la seva voluntat. Els comentaris externs van deixar de ser importants i tenia com a únic objectiu menjar com menys millor. “La malaltia et fa creure que arribarà un dia que ja en tindràs prou i diràs: «Ara ja m’agrado». Però és una trampa, perquè el cos perfecte no existeix i no t’acceptes tal com ets”, relata Cuesta. Després d’entrades i sortides de l’hospital va tocar fons: la mort era molt a prop i ella no es volia morir. “Vaig veure que per viure cal menjar. Fer-ho em provocava un fort dolor i molta culpabilitat, però era l’única opció. Des de llavors vaig trigar anys a tornar a menjar per plaer i no, simplement, per sobreviure”.

stats