Aïda Llauradó: “Hi ha qui per ser dona i jove m’ha valorat per sota del que em corresponia”

Les dones pateixen més atur, cobren un 18% menys que els homes a l’estat espanyol i només un 3% de les grans empreses europees tenen una dona al capdavant. Són tres exemples de les desigualtats de gènere que, tot i l’intent de corregir-les en els últims anys, s’han cronificat. Aïda Llauradó, presidenta de l’Associació Catalana de Professionals de la Igualtat de Gènere i també presidenta d’ICV a Badalona, lluita activament per superar una problemàtica agreujada per la crisi.

¿No hi ha avenços en la lluita contra la desigualtat entre homes i dones en ple segle XXI?

En el nostre país estem anant a pitjor en molts aspectes. La crisi econòmica i de valors que patim ha afectat en negatiu molts aspectes sobre la igualtat.

¿La crisi té nom de dona, com reflecteixen les enquestes?

Totalment. Tal com està estructurada la societat, en el moment que hi ha una crisi són les dones les que carreguen tot el pes a nivell familiar. Tenen més atur, més precarietat laboral i la violència masclista segueix sent un problema. Val a dir que ja patien tot això quan hi havia creixement econòmic, però ara, en plena recessió, encara més.

¿Aquestes problemàtiques disminueixen en funció de la capacitat adquisitiva i el nivell de formació?

Les desigualtats de gènere són transversals, però sí que és cert que a les dones amb carrera universitària hi ha alguns factors que no els afecten tant com a les que no tenen recursos ni formació. Com més elements de precarietat té una dona en la seva vida, més empitjora a nivell de gènere la situació respecte als homes.

Per què és tan difícil de combatre aquesta desigualtat?

La manera de funcionar de la nostra societat gira al voltant dels valors i els rols masculins. El mercat laboral està pensat perquè hi dediquis moltes hores, moltes més de les que pots dedicar a la teva vida personal i a les tasques reproductives. Està tot pensat des dels valors masculins i totes les tasques que tradicionalment han fet les dones estan menys valorades.

Com es pot capgirar aquest esquema? L’educació hi deu tenir molt a veure en aquesta aspecte.

Sí. Tot i que sembli que ens estiguem modernitzant, en realitat estem transmetent valors sexistes i masclistes. Tot sembla que sigui neutre, i no ho és perquè s’atorga un determinat paper als homes i un altre a les dones. Una cosa és tenir escoles mixtes, que no totes ho són, i una altra ser educats des dels valors de la igualtat.

En pot posar un exemple?

Educació física. Si només es fa bàsquet o futbol s’afavoreix la participació dels nois. S’han de fer altres esports que permetin valorar tot tipus d’habilitats. També a història s’han d’explicar els personatges femenins i explicar, per exemple, l’origen i la lluita del moviment feminista.

Justament hi ha qui posa en dubte, també des de les esquerres, el paper positiu del feminisme.

Hi ha una estigmatització del feminisme que és fruit del mateix masclisme. Pretenen confondre acusant el feminisme de fer el mateix que el masclisme però a la inversa. És totalment fals i ho atribueixo a la falta d’aquesta educació en igualtat. És de justícia que un moviment que ha tingut un paper fonamental per a la nostra civilització tingui el reconeixement que li correspon.A més de l’educació, ¿què es pot fer a curt termini per afavorir la igualtat en l’àmbit laboral? A més del gran repte d’aconseguir que homes i dones cobrin el mateix i tinguin les mateixes condicions laborals, el permís de paternitat s’ha d’equiparar al de maternitat, i per ara sembla impensable. En el moment que tinguem els mateixos drets de maternitat i paternitat, els empresaris no tindran motiu objectiu per discriminar les dones en aquest sentit. I encara és més difícil aconseguir la conciliació de la vida familiar i laboral apropant-nos als horaris europeus.

Tot això s’ha d’impulsar des de les institucions. ¿Catalunya és un referent en polítiques d’igualtat?

No hem estat pioners en aquestes polítiques en la major part de la democràcia i tampoc ho som ara. Sí que vam fer avenços amb la llei contra la violència masclista, però no hem estat capaços d’invertir els recursos necessaris per garantir que es compleixi tal com està redactada. Tampoc hem estat capaços d’aprovar una llei d’igualtat catalana que tingui un rang prou alt i sigui prou transversal perquè afecti totes les polítiques del país. Ara s’està tornant a tramitar, a veure si ens en sortim. ¿Està a favor de les quotes als partits i de les llistes cremallera?

Sí, cal establir mecanismes concrets que a curt termini ens permetin garantir la partitat sense haver d’esperar que les nostres formacions siguin més feministes.

¿Ha viscut discriminació en pròpia pell pel simple fet de ser dona?

He patit, en diferents àmbits, prejudicis per part de gent que m’ha valorat per sota del que em correspondria pel fet de ser dona i de ser jove. He de dir, d’altra banda, que dintre del meu partit sempre m’he sentit molt còmoda.