MUNICIPAL

L’aigua de Terrassa torna a mans públiques vuit dècades després

Tot i la polèmica, és la primera gran ciutat catalana que municipalitza el servei

L’aigua que raja de les aixetes de Terrassa és, des d’aquesta matinada, de titularitat pública. Gairebé vuitanta anys després que l’empresa privada Mina Aigües de Terrassa comencés a gestionar l’abastament a la ciutat, el procés de municipalització d’aquest servei ja és una realitat a la tercera ciutat més gran de Catalunya. El canvi a mans públiques, que ha de ser imperceptible -“La idea és que el traspàs es faci sense que els veïns notin res”-, és la culminació de dos anys de llargs d’estira-i-arronses amb la companyia, quatre pròrrogues forçoses i diverses topades als tribunals.

Si finalment es va poder signar l’acord, però, va ser perquè aquest estiu la concessionària va afluixar: “Segurament va ser perquè Mina i Agbar [el soci majoritari de la companyia] van apostar pel camí del pacte quan van veure que la justícia no els donava la raó”, s’intenta explicar el regidor municipal de l’aigua, Marc Armengol. El cert és que, a partir de llavors, la taula de mediació -on hi ha membres de l’ajuntament i representants d’aquesta empresa històrica de la ciutat, que va ser creada per industrials locals del sector del tèxtil- va poder anar teixint el pacte que avui ha permès que el subministrament continuï funcionant, però sota titularitat pública.

Ara bé, el retorn a mans públiques no ha estat exempt de polèmica. El motiu és que, per garantir un traspàs sense incidents, l’acord al qual ha arribat l’equip de govern amb Mina passa perquè la companyia segueixi prestant determinats serveis a la ciutat durant un temps, ara ja com a proveïdor de la nova empresa pública que han anomenat Taigua (de Terrassa i aigua ). És el cas del local on treballa la plantilla, el laboratori que fa les analítiques de l’aigua i el manteniment informàtic. I aquí és on n’hi ha que han criticat que aquesta fórmula és, en realitat, el resultat d’una col·laboració público-privada.

Però des del consistori justifiquen la seva decisió per una qüestió de temps: “És una municipalització de cap a peus: sí que és veritat que hem convingut que durant uns anys aquests serveis els seguirà donant Mina, però és perquè anava molt just de temps obrir nous concursos, volíem garantir un aterratge suau i ells eren els que tenien més experiència”, argumenta Armengol. Els pròxims anys, diu, s’han compromès a treure a licitació nous contractes públics. En aquest sentit, fonts del consistori diuen que hi hauria la possibilitat d’encabir les oficines en un edifici municipal, i tampoc descarten que determinats serveis es tornessin a adjudicar a Mina.

Els grups municipals que són partidaris de la gestió pública han celebrat la “victòria” però han recordat que els socialistes, ara al govern, no n’eren partidaris quan van assumir el poder. I estaran atents que la promesa de la “lògica de traspàs” del govern local es compleixi. “Haurem de garantir que el traspàs s’acabi de fer bé i entri en funcionament l’Observatori de l’Aigua”, afirma el regidor de la CUP Marc Medina, en al·lusió a l’òrgan participatiu que ha de fiscalitzar Taigua.

133 treballadors més

Els tres efectes més evidents del canvi de titularitat són que els clients rebran les cartes amb un logotip diferent, que la comptabilitat de la nova empresa estarà penjada a la pàgina web de l’ajuntament i que 133 empleats de l’antiga Mina passaran a tenir un contracte nou a Taigua, que els mantindrà, això sí, les condicions laborals. “Malgrat que partíem de molta incertesa, s’ha aconseguit emprendre un projecte que ha generat més confiança entre els treballadors que no pas Mina”, afegeix Xavi Matilla, de Terrassa en Comú.

Els beneficis que la companyia privada ha obtingut aquests gairebé vuitanta anys també els ingressarà ara la pública. No hi ha cap intenció d’apujar el preu de la factura, però, tenint en compte tots els costos d’assumir la municipalització, des del consistori calculen que, a partir del segon any, la gestió pública comportarà la injecció d’un milió d’euros anuals que encara ningú concreta gaire on aniran a parar. Mina, que amb el traspàs ha vist reduïda la seva plantilla a una vintena de treballadors, seguirà oferint l’abastament a diverses localitats veïnes i prestant els serveis que li ha demanat Terrassa perquè la nova companyia pública encara no els pot assumir. L’empresa també té negocis en el sector immobiliari.

Més continguts de