Ajudar les famílies a gestionar el drama de les desaparicions

BarcelonaSet dies i sis nits d’angoixa. La família del Jesús, l’avi de 91 anys que va desaparèixer a Òrrius, al Maresme, a principis de setembre, havia començat a perdre l’esperança. “Hi havia una part de la família que era molt negativa i una altra que estava molt esperançada. Uns volien obrir els ulls als altres”, explica Pilar Macho, agent dels Mossos d’Esquadra. Les intenses pluges d’aquella setmana, rebudes amb preocupació pels familiars, li van salvar la vida. Faltaven 45 minuts perquè els Bombers donessin per tancada la macrobatuda organitzada al poble quan l’avi Jesús va ser localitzat.

A Catalunya desapareixen unes 3.000 persones cada any, vuit cada dia. La majoria de casos (al voltant del 97%) es resolen, però la incertesa que viuen les famílies és angoixant i dolorosa. “Des dels Mossos vam decidir fer un pas endavant en aquest fenomen: a banda d’investigar, volíem donar un tracte d’estima i atenció a les famílies que pateixen aquesta situació”, explica l’inspector Albert Oliva, cap de l’àrea tècnica de proximitat i seguretat ciutadana de la policia catalana. D’aquesta àrea penja l’oficina d’atenció a les famílies de persones desaparegudes dels Mossos d’Esquadra, pionera a l’Estat i que es va posar en marxa l’abril passat. En aquests mesos de funcionament, l’agent Pilar Macho i el caporal Daniel Cejas s’han encarregat d’atendre les famílies que passen per aquesta difícil situació. En dos mossos han tingut contacte amb 213 familiars i han rebut 102 trucades. Darrere de la fredor de les xifres, però, hi ha persones i, sobretot, molt de patiment.

“Durant els primers dies després d’una desaparició, tota la comissaria on s’ha denunciat el cas, els veïns, etc., hi estan implicats i truquen a la família constantment”, explica Cejas. A vegades, però, les investigacions són lentes i la falta de notícies crea desconcert i desconfiança en les famílies. Un cop desmuntats els dispositius de recerca inicials -i malgrat que els Mossos continuïn investigant- els familiars se senten sols. “És just en aquell moment que apareixem nosaltres”, explica l’inspector Oliva.

Normalment l’agent Macho i el caporal Cejas contacten amb els familiars quan ha passat la frenesia dels primers dies. Tot i així, no hi ha una norma. “És un tema d’intel·ligència policial”, assegura el caporal. “Tractem amb persones, no amb diligències policials”, afegeix Macho. La valoració del risc depèn de nombrosos factors i, per exemple, en el cas de l’avi Jesús l’oficina va actuar des del primer moment per l’edat de la víctima, l’impacte mediàtic i la mobilització veïnal.

Sense causa aparent

L’agent i el caporal dediquen les primeres hores del matí a analitzar els casos nous que arriben i detectar els desapareguts sense causa aparent. “Llegim les diligències per veure si la persona havia agafat objectes de valor o si es creu que podria ser en algun lloc en concret”, diu Cejas.

Fins ara, el tracte amb els familiars es duia a terme des de la mateixa unitat d’investigació. De fet, l’oficina va néixer per millorar el contacte amb les famílies i, alhora, descarregar d’aquesta tasca les unitats d’investigació perquè es puguin centrar a trobar la persona. L’objectiu principal és atendre les famílies però, a més, s’està realitzant una tasca d’anàlisi dels 214 casos de desaparicions no resoltes a Catalunya, que s’han anat acumulant any rere any. “L’oficina neix l’1 d’abril del 2014 però no s’oblida dels altres casos. Neix mirant endavant però recordant el passat”, avisa l’inspector Oliva. Els agents encarregats han començat a analitzar els casos més recents, però ja avisen que la xifra de causes sense resoldre es reduirà perquè ja s’ha detectat que algunes persones han aparegut però no s’ha comunicat. “Anem de mica en mica perquè la prioritat són els casos que van sortint”, diu Cejas. “Un dels primers mites que s’ha de trencar és el que s’ha d’esperar 24 hores abans de presentar una denúncia. No és cert: les primeres hores són fonamentals. També és molt important que, en el moment de l’aparició -que afortunadament és el percentatge més elevat- es comuniqui a la comissaria”, recorda l’inspector.

Explicar la investigació

Les entrevistes amb les famílies acostumen a centrar-se en la investigació. “Seiem tranquil·lament i els expliquem què s’ha fet i què no. L’investigador ho té mecanitzat però nosaltres ho expliquem perquè puguin entendre’n els motius”, diu Cejas. L’altra tasca és detectar les necessitats de la família, veure si hi ha una persona forta i algú que actuï com a portaveu. “No som psicòlegs, però oferim la nostra experiència. Hi ha famílies que, passat un temps, continuen pensant les 24 hores en la desaparició i no viuen. Hem arribat a dir-los: «Vostè ha dinat avui?»”, recorda Cejas, que afegeix que intenten ajudar, fer que les famílies continuïn amb la seva vida, sense, evidentment, oblidar. Els agents deriven les consultes a altres especialistes en cas que no puguin resoldre-les. “Ens trobem situacions molt diferents: des de famílies que reben els agents amb estima, fins a rebudes dures, reticents i fredes que acaben amb acceptació. A vegades el que senten no els agrada”, diu Oliva. Els agents expliquen a les famílies les opcions que tenen, sense dir que no a res però explicant les conseqüències dels seus actes. Recomanen, per exemple, que els primers dies s’expliqui a tothom però que no es distribueixin fotografies, ja que després és difícil fer-les desaparèixer. En cas de voler posar un número de telèfon de contacte, el millor és comprar una targeta de prepagament que després es pugui eliminar. També són consultats sobre la conveniència d’anar als mitjans de comunicació o no. “La família vol sentir-se útil, però hem d’explicar les conseqüències d’anar a un determinat canal de televisió o contractar determinades persones”, explica Cejas. “Entenem que dins l’angoixa els familiars vulguin intentar qualsevol via, però el primer missatge sempre ha de ser que tenen una policia de referència i han de confiar-hi. Que reflexionin cinc minuts i no es deixin endur”, afegeix Oliva.

Sobre la possibilitat de crear un llistat oficial de persones desaparegudes -algunes associacions, com Inter-SOS, tenen les seves pròpies llistes- Oliva explica que, tot i que en un principi es va valorar, de moment s’ha descartat. “Penjar una fotografia és molt fàcil, però despenjar-la és molt més difícil”, insisteix. Explica que s’hauria de mantenir molt actualitzat i molt controlada perquè en el 97% dels casos en què es resol la desaparició les imatges no continuessin corrent per les xarxes. En un futur es podria fer, però enfocat a casos de persones desaparegudes durant un determinat temps. Oliva recorda també els casos de majors d’edat que desapareixen per voluntat pròpia però que no volen comunicar on són. Tot i que en un primer moment aquestes persones figuren com a desaparegudes, un cop es localitzen hi ha tot “un entramat jurídic” que ha de permetre que no es comuniqui on són. “Tot i així, els casos més comuns continuen sent desaparició-aparició”, insisteix.

Desaparicions de cap de setmana

Només hi ha una pauta detectada que és molt recurrent: noies adolescents que desapareixen el cap de setmana i tornen la setmana següent. De fet, dels 2.200 desapareguts a Catalunya des de l’abril fins a l’octubre, un 42% són menors d’entre 13 i 17 anys i un 49% adults entre 18 i 64 anys. En la primera franja, 626 són noies i 302 nois, mentre que entre els adults, 720 són homes i 362 dones. Qualsevol família pot trucar en qualsevol moment. “Encara que no puguem dir res, per a la família és molt important tenir un telèfon on poder trucar”, diu Cejas. Tot i així, Oliva reconeix que estan sorpresos pel baix nombre de trucades entrants. “Esperàvem més trucades i estem analitzant què passa”, diu i afegeix que, precisament, una de les tasques d’aquesta nova oficina és “anar més enllà de les estadístiques” i resoldre molts perquès d’aquest fenomen. “És una feina de futur”, conclou.