Aleksei Sokolov: "El cas de les Pussy Riot és la punta de l'iceberg de la repressió russa"

La història de Sokolov és la de molts activistes russos que no van despertar a la crueltat del seu règim fins que el van patir en persona. Ara coneix bé la realitat d'un sistema penitenciari al servei del poder.

Per què va començar a denunciar la situació a les presons russes?

Jo era un home de negocis que mai s'havia interessat per la política. Tenia una empresa i ens van acusar de vendre productes robats. Encara no sé d'on va sortir aquella acusació, però ens va caure una multa milionària i a mi set anys de presó.

I com va ser la reclusió?

Em van enviar a una presó de Krasnoiarsk, a 2.000 quilòmetres d'on visc, Ekaterinburg. Ho fan molt sovint, de manera que els familiars no puguin visitar-nos. Vaig patir tortures de tot tipus, però el més cruel va ser passar-me dies tancat en una cel·la sense vidres a les finestres i que anaven omplint d'aigua freda.

L'experiència el va canviar.

Quan vaig sortir de la presó, havia vist de tot. Són una eina per arrencar la humanitat dels presos, els converteixen en esclaus fàcilment controlables. Vaig trobar-me amb una persona condemnada a cinc anys de presó acusada d'haver robat un sac de patates. Era una persona innocent que va sortir feta un monstre, agressiva i amb ganes de venjança.

Més que fer un servei a la societat, l'empitjora, doncs.

Sí, he vist gent culpable que se n'ha penedit, que volia canviar, però no se li ha donat l'oportunitat de fer-ho. Es converteix en un animal, empitjora. No hi ha cap oportunitat de reinserció. Només conec un cas d'un grup de presos que després de ser alliberats no tenien on anar i van oferir ajuda a un poblet petit on vivien només avis a canvi que els acollissin. Són iniciatives ciutadanes, en cap cas hi entra el govern.

El cas del grup punk Pussy Riot s'ha convertit en emblema de la repressió estatal aquest 2012.

El que ha passat a les Pussy Riot és només la punta de l'iceberg de la repressió que s'amaga a Rússia. Va ser molt vistós i ha tingut molta repercussió mediàtica a escala internacional, però si et pares a mirar altres casos menys coneguts no té punt de comparació. Sí, és escandalós i desproporcionat que condemnin a dos anys de presó unes noietes que van fer el brètol en una església contra Putin, però Rússia és plena de casos molt més inhumans.

Com ara?

Un cas que ha tingut repercussió política però molt poca de mediàtica. L'advocat Serguei Magnitski va morir el 2009 a la presó, on esperava ser jutjat per un crim que els seus advocats i altres defensors dels drets humans asseguraven que no havia comès. El que va fer aquest noi va ser anar molt a fons amb una investigació sobre corrupció en altes esferes del govern rus. Li demanaven que retirés les acusacions que havia fet arran del que va descobrir i ell s'hi negava. La seva salut es va deteriorar i el van deixar morir. Ara els Estats Units han batejat amb el seu nom una llista de funcionaris russos implicats en violacions dels drets humans als quals prohibeixen viatjar i tenir propietats i comptes bancaris al país. Com en tants altres casos, no s'han depurat responsabilitats. Al contrari, alguns dels funcionaris implicats han ascendit.

Vostè també va iniciar una investigació que li va portar problemes.

Vaig decidir documentar casos d'abusos a les presons. Els guardes de la presó es graven apallissant els reclusos i vaig poder aconseguir alguns d'aquests vídeos en què es veu com nois joves moren després d'una hora rebent cops. Quan les autoritats van detectar el material (que ara es pot trobar a internet) van anar a casa meva i em van requisar ordinadors i càmeres. També les joguines de la meva filla de cinc anys, i van dir que si em portava bé ens ho tornarien. Finalment, em van tornar a tancar a la presó.

Quan era a la presó, Espanya presidia el Consell de la UE. ¿El van ajudar d'alguna manera?

Sé que seguien el meu cas, però l'ajuda no me la va donar cap govern en concret, va ser tot cosa d'Amnistia Internacional, que va aconseguir una reducció de sentència. Em van fer d'altaveu. A la presó rebia moltíssimes cartes de suport i els guàrdies em miraven sorpresos, em preguntaven qui era i si era famós.

El president Putin ha aprovat lleis contra ONGs com la seva. ¿Pot seguir treballant com sempre?

M'afecta perquè, com que rebo finançament de ciutadans estrangers, la nova llei m'obliga a registrar-me com a agent exterior . Això comporta que he d'informar les autoritats dels meus comptes i activitats, i així tenen llibertat per aturar-me quan vulguin.

Agent exterior és per a molts russos sinònim d'espia . Quina resposta rep de la gent?

Els russos no són estúpids, saben què passa a les presons i la majoria entenen la nostra feina. Però tenen por de denunciar-ho. Mira tot el que passa als que ho fan. Per sort, la gent és intel·ligent i no es conforma només amb un tros de pa. Molts ja no en tenen prou amb el pacte virtual amb un govern que promet menjar i seguretat a canvi del silenci. La contestació a Rússia ha començat i espero que no s'aturi.