Allargar el confinament durant un any a Barcelona hauria augmentat un 10% els ictus i infarts
Un estudi conclou que la millora de la qualitat de l'aire i el soroll no van compensar l'impacte en la salut de la caiguda de l'activitat física
BarcelonaEntre les (poques) conseqüències positives que va deixar el confinament estricte del 2020 hi ha el descens dels nivells de contaminació i de soroll, però aquests beneficis no van ser suficients per compensar l'impacte en la salut de la baixada de l'activitat física. Aquesta és una de les conclusions d'un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i publicat a Environmental Pollution, que ha comparat les conseqüències del confinament en tres ciutats que el van aplicar amb diferents nivells de rigidesa: Barcelona (confinament estricte), Estocolm (mesures més laxes) i Viena (mesures intermèdies).
Per a cadascuna de les tres ciutats, els investigadors van recopilar o estimar dades relatives a contaminació, soroll i activitat física de tres moments diferents: abans de la pandèmia, durant el confinament i durant el període de desconfinament. Barcelona, amb les mesures més estrictes, va ser la ciutat on els canvis van ser més pronunciats: durant el primer confinament, les concentracions de diòxid de nitrogen van caure de mitjana un 50%, els nivells de soroll es van reduir en uns 5 decibels i l'activitat física es va enfonsar un 95%.
Aquest últim element és, segons l'estudi, el que més impacta sobre la salut. Es determina, de fet, que si el tancament estricte s'hagués allargat un any a Barcelona hi hauria hagut un increment del 10% dels casos d'ictus i d'infart de miocardi. També haurien crescut un 8% i un 12% els diagnòstics de depressió i ansietat. L'informe destaca que prolongar un any el confinament també generaria un impacte negatiu en la salut mental pel fet de no poder gaudir d'àrees verdes.
El costat més positiu de les dades, el de la contaminació i el soroll, permet determinar que si s'hagués sostingut durant tot un any la reducció en les concentracions de NO2 registrades durant el primer confinament, s'haurien previngut un 5% dels infarts de miocardi, un 6% dels ictus i un 11% dels diagnòstics de depressió. L'impacte que les millores en els nivells de soroll haurien tingut a llarg termini a Barcelona s'estima en la prevenció d'un 4% dels infarts anuals de miocardi, un 7% dels ictus i un 4% de les depressions diagnosticades.
Les altres ciutats
En el cas d'Estocolm, on les mesures van ser molt més laxes i subjectes, en últim terme, a la responsabilitat i el "sentit comú" individuals, els nivells de NO2 van caure un 9%, la mitjana diària de soroll es va reduir en 2 dB (A) i l'activitat física va caure un 42%. L'estudi calcula que, tot i ser la ciutat analitzada amb el descens més lleu en els nivells d'activitat física, allargar-hi la situació de confinament durant un any hauria produït increments del 3% en les incidències respectives d'ictus i infart de miocardi, d'un 2% en els diagnòstics de depressió i d'un 3% dels casos d'ansietat.
A Viena, que va comptar amb unes mesures intermèdies entre Barcelona i Estocolm, la contaminació per NO2 va caure un 22% i la mitjana diària de soroll es va reduir únicament en 1 dB (A), mentre que l'activitat física va decréixer un 76%. La reducció de l'activitat física a Viena durant tot un any, al seu torn, hauria pogut conduir a un augment del 5% de la incidència anual d'ictus i infart de miocardi, així com repunts del 4% i del 7% en els diagnòstics de depressió i ansietat, respectivament, segons aquesta anàlisi.
"Malgrat les diferències observades en les tres ciutats, hi ha un patró que es repeteix, i és que els beneficis de salut que derivarien de la millora de la qualitat de l'aire i del soroll no aconseguirien compensar els efectes profundament negatius de la caiguda en els nivells d'activitat física", resumeix Sarah Koch, investigadora d'ISGlobal i primera autora de l'estudi.
