SALUT

L’angoixa de sentir-se obligat a ser feliç durant les festes

El Nadal és una època de risc per a persones que tenen depressió

La Clàudia voldria fer petar els dits, ometre les dates de Nadal i començar, directament, el mes de febrer. Els retrobaments amb familiars que fa mesos que no se sent amb ànims de veure, les reunions copioses de menjar i alcohol i la pressió social per mostrar-se feliç en tot moment l’ofeguen com una soga. Moltes persones com la Clàudia, que pateixen una depressió o s’enfronten a una situació d’inestabilitat emocional, es veuen forçades a rebre la celebració nadalenca amb un somriure als llavis i aguantar el tipus davant de familiars i amics malgrat saber que, en realitat, aquest sobreesforç els jugarà en contra. “El Nadal pot ser un factor de risc ambiental que agreugi o faci aflorar la simptomatologia d’un trastorn d’una manera encara més vívida”, explica la professora de sicologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Sílvia Sumell.

Els retrobaments, els regals, els preparatius o les circumstàncies vitals, com ara enfrontar-se a un procés de dol i enyorar persones estimades, provoquen situacions amb molta càrrega emocional que algunes persones, especialment les que pateixen un trastorn d’ansietat i depressió, no sempre són capaces de gestionar. Poden sentir-se perdudes, angoixades o fins i tot atemorides en una època que, socialment, s’associa amb felicitat i harmonia. El psicòleg i president del Fòrum de Salut Mental, Enric Arqués, descriu el Nadal com una construcció “molt ritualitzada” que legitima un sentiment de resignació entre els que no se senten amb ganes, no els agrada o els incomoda la celebració.

Arqués remarca que la idea de Nadal que esdevé un risc per a l’estabilitat emocional d’algunes persones és l’associació a una època de felicitat inqüestionable. Una concepció que -assegura- es basa en gran part en el sentiment de nostàlgia de les festes viscudes durant la infància. Aquests records, però, poden generar una expectativa que no sempre es pot satisfer i que posa en una tessitura injusta els que no poden encomanar-se de l’esperit nadalenc. “Si per qualsevol motiu algú no se sent feliç, igualment està forçat a mostrar-s’hi”, puntualitza.

Evidentment, no tothom viu igual el Nadal. El 26% dels espanyols afirmen que els agrada molt aquesta festivitat, un 41% diuen que els agrada força i un 33% asseguren que no els agrada, segons dades d’un estudi anomenat L’observatori del Nadal a Espanya,de la consultora Ipsos. Els que reten culte a aquesta festivitat ho fan basant-se en la felicitat que genera reunir-se amb la família, menjar tots plegats i fer i rebre regals. I els que no la suporten esgrimeixen els mateixos arguments, tot i que amb una connotació oposada.

El Nadal pot fer augmentar els nivells d’estrès i ansietat de qualsevol persona, que no necessàriament pateix una malaltia de salut mental. L’excés de compromisos socials, la falta de conciliació laboral i familiar i la pressió social, així com el consumisme creixent, desencadenen sentiments de tristesa, ràbia, apatia i irritabilitat, si bé els experts precisen que en cap cas causen depressió.

Permís per negar-s’hi

Malgrat que tothom té dret a negar-se a assistir a una reunió, la por que els familiars puguin prendre-s’ho com una ofensa els frena, segons l’expert. “Però l’entorn ha d’adonar-se que l’absència d’una persona que no se sent amb cor de celebrar el Nadal no implica menys afecte o un menyspreu cap a ells”, assegura Arqués. Com a president del Fòrum de Salut Mental, que aglutina una vintena de centres per combatre l’estigma de les persones amb trastorns, defensa que si la persona no sap com declinar la invitació pot escriure una carta o demanar a un familiar de confiança que faci de portaveu i ho comuniqui a la resta.

La psicòloga Sílvia Sumell explica que tothom ha de poder-se donar permís per no ser feliç durant el Nadal. Amb tot, admet que no sempre és fàcil: sovint es fan sobreesforços per la parella o els fills per no aixafar-los la guitarra. Els infants, precisament, empenyen els pares, ja sigui perquè volen generar-los bons records per a quan siguin grans o perquè els nens volen disfrutar amb els cosins o la resta de la família. En aquest escenari, Arqués recomana deixar-los anar i delegar la responsabilitat en un familiar de confiança: “Això és el que es faria si un dels pares patís una febrada de sobte i no pogués sortir del llit. Per què -qüestiona Arqués- una persona amb un trastorn depressiu s’hi ha de poden sobreposar de cop?”