EDUCACIÓ

900 aspirants a fer el màster per ser professors es queden sense plaça

Ensenyament i Universitats ampliaran l’oferta els pròxims anys davant la falta de docents als instituts

Quatre de cada deu aspirants a fer el màster de formació del professorat d’ESO, batxillerat, formació professional i ensenyament d’idiomes s’han quedat sense plaça, almenys de manera provisional. Treure’s el màster -hi ha 19 especialitats i totes consten de 60 crèdits que es cursen en un any- és un tràmit obligatori per a tots els llicenciats i graduats que no tenen l’antic certificat d’aptitud pedagògica (CAP) i volen ser docents en instituts públics, escoles d’idiomes o centres privats i concertats. Però tot i que fa temps que s’avisa que falten docents a l’ESO, no tots aquells que volen fer carrera docent podran fer-ho: les 1.350 places disponibles que ofereixen les nou universitats catalanes -públiques i privades- per estudiar el màster obligatori han resultat del tot insuficients. Segons dades d’Unportaldesprés de la primera adjudicació de places -els pròxims dies hi haurà la segona i tercera assignació i també caldrà veure quins estudiants s’hi acaben matriculant al final-, s’han presentat prop de 2.400 peticions. En total, unes 900 persones n’han quedat fora, un 38% del total.

Aquesta és una situació paradoxal tenint en compte la falta de professorat a l’ESO, on se situa la pressió demogràfica ara. CCOO va denunciar a principis de curs un dèficit de gairebé 6.000 docents, una xifra que el sindicat de mestres USTEC-STEs va elevar a 7.200. De fet, la situació límit en algunes matèries -com català, castellà i matemàtiques- va dur el departament d’Ensenyament a prendre dues decisions inèdites. La conselleria de Josep Bargalló va decidir a la primavera que aquest curs 2018-19 contractaria llicenciats sense el màster que es comprometin a cursar-lo abans de l’inici del curs 2021-2022 i deixaria que mestres de primària facin classes a 1r i 2n d’ESO. L’ARA va publicar fa unes setmanes que ja s’havien nomenat cent mestres per fer classes als instituts.

En totes menys en francès

Segons les dades recollides per Unportal, hi ha més demanda que oferta en totes les especialitats excepte francès. Per exemple, per a matemàtiques -el màster s’ofereix en cinc universitats (UAB, UB, UPC, UPF i UOC)- s’oferien 90 places i l’han escollit 138 persones. La gran demanda en aquesta especialitat contrasta amb el fet que és de les matèries amb més falta de docents als instituts. És el mateix que ha passat a llengua i literatura catalana i castellana, en què s’han presentat 304 peticions per un total de 210 places, o en FP, on també falten professors en algunes modalitats. Però fins i tot en casos en què ja hi ha prou docents hi ha hagut molta demanda per fer el màster. És el cas de geografia i història, en què més de 300 persones es van presentar per ocupar les 180 places que s’ofereixen.

Si les dades se separen per universitats també s’evidencia que l’oferta és deficitària, perquè set dels nou centres que imparteixen el màster han fet curt i tenen més sol·licituds que places. A la UB s’han rebut 783 peticions en primera opció per un total de 360 places i a l’Autònoma 293 candidats han optat als 180 llocs, per posar només dos exemples.

Davant d’aquesta situació, al departament d’Ensenyament i a la secretaria d’Universitats i Recerca són conscients que la solució passa per obrir noves places per cursar el màster de professorat. Els dos departaments estan treballant de manera coordinada per planificar l’oferta de places per als pròxims tres anys (es planifica en triennis) i donar “estabilitat i qualitat” als màsters de professorat. Així ho apunta Lluís Baulenas, secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), que explica que aquest pla s’elaborarà a partir de diversos factors, com el nombre de professors que hi ha a la borsa de la Generalitat, les jubilacions que es produiran els pròxims tres anys i que caldrà cobrir, els increments vegetatius de població i altres elements demogràfics o l’ampliació de plantilles. “En aquests moments ja veiem que hi haurà d’haver un increment de les places, sobretot en especialitats com català, castellà, matemàtiques i potser anglès”, apunta. A més, explica que una altra via per ampliar places és replicar el projecte pilot que s’ha començat a fer en matemàtiques i en la modalitat industrial de FP i fer més màsters semipresencials, que també ajudin a compatibilitzar la formació i l’horari laboral que sovint tenen moltes persones que s’hi apunten.

Pensant en les sortides

En tot cas, aquesta ampliació de places es farà ordenada i pensant en quines matèries falten (i faltaran) més docents. “Obrim borses on falten professors, però no en aquelles on ja hi ha molta gent. Hem de treballar molt amb les dades perquè hi hagi un atractiu en ocupabilitat i reequilibrar l’oferta i crear places on hi hagi expectatives de poder treballar”, afirma Ignasi Garcia Plata, director general de Professorat d’Ensenyament.

Segons Garcia Plata, l’alta demanda als màsters pot ser un “efecte” de la moratòria de tres anys que es va donar als llicenciats i graduats que volen ser professors per treure’s aquest títol habilitant. La clau, doncs, no serà crear noves places del màster de professorat sinó crear-les per a les especialitats en què faltin més professors.