Cap a una vacuna per al VIH, la gran pandèmia del segle XX

La Fundació Lluita contra la Sida busca voluntaris per a un assaig internacional promogut per la farmacèutica Janssen

Imatge d'arxiu d'un laboratori català

La ciència ha avançat molt en el desenvolupament de les estratègies de prevenció i tractament del virus de la immunodeficiència humana (VIH). Quaranta anys després dels primers casos descrits, s'han aconseguit antiretrovirals que cronifiquen el virus i el fan indetectable i intransmissible, alhora que hi ha fàrmacs que es prenen diàriament que prevenen el risc d'infecció, com la profilaxi preexposició (PrEP), o que es poden administrar en les primeres 72 hores de l'exposició per bloquejar la infecció (profilaxi postexposició). Però l'estratègia més eficaç i la que obsessiona investigadors d'arreu del món és la consecució d'una vacuna preventiva que eviti noves infeccions i ensenyi el sistema immunitari a reconèixer i defensar-se del virus sense medicació. 

Les estratègies per arraconar el virus de la sida

Encara no s'ha aconseguit una vacuna després de quatre dècades de recerca. S'han fet diversos intents però tots els prototips han fallat en termes d'eficàcia: si bé són segures, no són capaces d'impedir la proliferació de noves infeccions. No obstant això, la investigació no s'atura i ara, amb motiu del Dia Mundial de la Lluita contra la Sida, la Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioses ha iniciat el reclutament de participants per a l'assaig clínic Mosaico, un estudi internacional per avaluar l'eficàcia d'una nova candidata a ser la vacuna contra el VIH. En aquest cas, el vaccí està promogut per la farmacèutica belga Janssen, ja està en fase 3 –hi ha dades de seguretat– i aviat es verificarà la seva eficàcia en humans, després que els assajos –com molts d'altres– s'interrompessin al març a causa del coronavirus. 

El Germans Trias i Pujol i la Vall Hebron seran dos dels set hospitals a l'Estat que participaran en l'estudi, que serà aleatoritzat, es controlarà amb placebo i es farà amb doble cec –ni els investigadors ni els participants sabran qui rep la vacuna i qui pertany al grup de control–. L'objectiu és reclutar fins a 3.800 voluntaris a Europa, els Estats Units i l'Amèrica Llatina, 250 dels quals a Espanya, i els principals requisits per participar-hi són ser un home o una persona transsexual d'entre 18 i 60 anys, practicar el sexe amb altres homes o altres persones transsexuals, no tenir el VIH i no estar prenent la PrEP ni tenir pensat fer-ho properament.

Una vacuna "mosaic"

"Les expectatives amb aquest assaig són grans, encara que cal ser prudents: caldrà esperar dos anys i mig per començar a tenir resultats", explica la investigadora del servei de Malalties Infeccioses de la Vall d'Hebron María Jesús Barberá. El seguiment de l'evolució dels participants serà llarg, ja que l'objectiu és veure si el vaccí redueix la xifra de noves infeccions i immunitza els voluntaris durant, almenys, 18 mesos. 

"Un dels problemes del VIH és la variabilitat i diversitat de subtipus que n'hi ha, i aquesta vacuna pretén ser capaç d'atacar-los tots"

María Jesús Barberá investigadora del servei de Malalties Infeccioses de la Vall d'Hebron

La vacuna que es testarà és totalment artificial i es basa en l'administració d'un "mosaic" o barreja d'immunògens (proteïnes) del mateix VIH que estimulen les respostes immunitàries del cos contra molts subtipus del virus. És a dir, que la vacuna es dirigirà contra diverses proteïnes del virus i no només contra una. Aquesta és la principal novetat de la vacuna, ja que hi ha moltes soques de VIH al món i totes són diferents en funció de la regió. "Un dels problemes del VIH és la variabilitat i diversitat de subtipus i aquesta vacuna pretén ser capaç d'atacar-los tots, inclosos els que es donen més freqüentment al món occidental", explica Barberá. 

Però, com és que hi ha una desena de vacunes contra el coronavirus quan fa només vuit mesos que existeix i, en canvi, per al VIH no se n'ha assolit cap encara? "El VIH té molta plasticitat i canvia la seva forma quan se sent amenaçat, i es protegeix fàcilment de la vacuna", explica el metge de la unitat de VIH de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona i investigador de la Fundació Lluita contra la Sida, José Moltó.

Els coronavirus canvien molt poc i si s'aconsegueix actuar contra una proteïna del virus es pot neutralitzar. "Imaginem que els virus tenen claus i els organismes són els panys. El covid només té una clau: quan li trenques una de les dents amb la vacuna, no pot obrir el pany. En canvi, el VIH és molt mutable, es camufla, i té una gran capacitat per escapar-se dels atacs; en comptes de tenir una clau en té set i, per tant, si una falla, en tindrà sis més per obrir el pany", exposa Moltó. 

39 milions de defuncions

El VIH és l'agent causal de la síndrome d'immunodeficiència adquirida (sida), una patologia que compromet greument el sistema immunitari i que pot posar en perill la vida humana. Es calcula que hi ha 38 milions de persones que viuen actualment amb el VIH. Durant l'any 2019 almenys 1,7 milions de persones van contreure el VIH i 690.000 van morir per malalties relacionades amb la sida. Si el coronavirus, amb 1,5 milions de defuncions, és el principal repte sanitari d'aquest segle, la del VIH va ser la gran pandèmia del segle XX: la sida ha llevat la vida de 39 milions de persones. 

39 milions de defuncions per la sida

Si el coronavirus, amb 1,5 milions de defuncions, és el principal repte sanitari d'aquest segle, la del VIH va ser la gran pandèmia del segle XX

Ara bé, en 40 anys la investigació i l'abordatge del VIH han canviat d'una manera dràstica: abans la infecció s'entenia com una sentència de mort, però al llarg d'aquestes dècades s'han anat desenvolupant diferents estratègies i nous tractaments, que han millorat la qualitat de vida dels afectats, segons Moltó. "A mitjans dels 90, amb antivírics com els inhibidors de la proteasa, els pacients havien de prendre 20 comprimits al dia, tres o quatre vegades, que causaven greus efectes secundaris", diu. A partir del nou segle s'obtenen fàrmacs més eficaços i segurs –tot i que no innocus– i els pacients només s'han de prendre un comprimit al dia. Aviat, afegeix Moltó, s'espera que arribin els tractaments injectables de llarga durada (dos mesos). 

La primera generació del VIH arriba a la jubilació

"Tot i que no tenim cap tractament curatiu, hem avançat molt en el control del virus i en la cronificació de la malaltia com ja es feia amb la hipertensió o la diabetis, de manera que el VIH té un impacte mínim en la qualitat de vida del pacient i en la seva esperança de vida", resumeix Moltó. De fet, a Catalunya fa anys que el VIH no mata si es tracta en les etapes més primerenques de la infecció. Amb tot, encara es diagnostiquen 470 casos nous cada any, i a l'Estat en són uns 3.500 anuals.

Barberá assenyala que al llarg d'aquestes quatre dècades s'han aconseguit moltes millores, com ara uns diagnòstics molt més accessibles i la supressió de la càrrega viral amb tractaments antiretrovirals, que ha fet que els pacients amb el virus no el puguin transmetre. "A més, amb la PrEP s'han reduït els casos que atenem al CAP Drassanes, centre de referència de malalties transmissibles a Barcelona: si fa dos anys n’arribaven una desena de casos anuals, ara en són la meitat", explica. 

La pastilla preventiva del VIH ja es pot demanar a la sanitat pública

Tot i això, algunes persones desenvolupen resistències als fàrmacs, i molts antiretrovirals són molt costosos i difícils d'aconseguir en alguns països, alerten des de la Fundació Lluita contra la Sida. Es calcula que aproximadament un 34% de les persones que viuen amb el VIH al món continuen sense tenir accés al tractament antiretroviral. A Espanya, en canvi, els antiretrovirals són accessibles per al 93% de la població amb el virus.

Participació en l'assaig Mosaico

Per facilitar la participació en l'estudi i el reclutament de participants, la Fundació ha preparat la web Socrecerca.com, on les persones interessades poden inscriure's omplint un senzill formulari. A partir d'aquí, serà el personal de la Fundació qui contactarà amb elles per informar detalladament sobre les particularitats de l'estudi i oferir la possibilitat de participar-hi si compleixen els requisits.

L'entitat demana que els voluntaris s'hi comprometin seriosament i que tinguin disponibilitat per acudir a les visites segons marca el protocol de l'estudi, que durarà entre 24 i 30 mesos.