Barcelona obliga la UB a retornar una subvenció pel trasllat del fons de Paul Preston
L’Ajuntament posa el focus en la justificació d’ajudes municipals per evitar males praxis
BarcelonaEra l’abril del 2015 i el llavors alcalde de Barcelona, Xavier Trias, que encarava els seus últims mesos de mandat, presidia un acte al Saló de Cent de la ciutat per celebrar el lliurament a Catalunya -concretament, a l’arxiu de Poblet- del llegat de l’historiador britànic Paul Preston, que ha escrit milers de pàgines sobre la Guerra Civil, la Segona República i la Transició. Qui llavors era tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà, Antoni Vives, també va assistir a l’acte, i, de fet, Preston, amb qui manté una amistat, va agrair-li que l’hagués convençut anys abans que un bon lloc per dipositar els seus fons seria el monestir de Poblet, molt a prop dels escenaris de la Batalla de l’Ebre. L’actual govern d’Ada Colau, però, ha ordenat el retorn de la subvenció que l’Ajuntament de Barcelona va concedir per dur a terme el trasllat -per un valor d’uns 60.000 euros- argumentant que no es justifica l’interès municipal.
L’Oficina per la Transparència que va impulsar el govern de Colau va analitzar la subvenció directa que l’àrea de Paisatge Urbà -capitanejada per Vives- va adjudicar a la Universitat de Barcelona, el 2014, per a diferents projectes per un import total d’uns 120.000 euros, i ha determinat que no hi ha res que justifiqui l’interès municipal en una part d’aquesta ajuda, que es va destinar a portar a Poblet els documents que fins llavors eren a Londres. Els 60.000 euros que s’han reclamat -ascendeixen a 66.000 euros un cop sumats els interessos de demora- els va ingressar la London School per fer els protocols i el trasllat al monestir de Poblet. I la Universitat de Barcelona, després de presentar unes al·legacions que van quedar desestimades, ja els ha reintegrat. Aquesta és, de totes les subvencions que s’han analitzat des de l’Oficina per la Transparència, l’única que ha sigut, finalment, reclamada.
Vives, en declaracions a l’ARA, es va mostrar ahir “sorprès” per la situació i va remarcar que la decisió es va prendre un cop constat l’interès que tenia la Universitat de Barcelona -que havia declarat Preston honoris causa - en l’operació i que, tot i que el destí del fons no fos Barcelona, la ciutat va exercir el seu paper de capital. Va remarcar, també, que els treballs compromesos -de documentació- es van fer tal com estaven acordats.
L’arribada a Catalunya del llegat de l’historiador va ser possible, com es va informar en el seu moment, gràcies a la col·laboració del Catalan Observatory de la London School of Economics, l’Ajuntament de Barcelona, el Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona i el monestir de Poblet. I el fons ja apareix com a consultable a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, a Poblet, on continuen arribant remeses de l’obra de l’historiador. A finals de l’any passat va arribar la tercera, i ara ja hi ha uns 3.000 llibres, com concreten des de l’Arxiu.
Millores en el protocol d’actuació
Un dels mantres que més ha repetit l’equip de Colau des que ha arribat a l’alcaldia és la de les “parets de vidre” al consistori. I un dels punts concrets d’aquest objectiu és que les subvencions que es donen des de l’Ajuntament han d’estar justificades. Per això, una de les sis auditories que la nova Oficina per la Transparència va fer durant l’any passat es va centrar en les ajudes que el consistori va atorgar de forma directa -sense passar per cap convocatòria pública- entre els anys 2014 i 2015. El resultat: més de la meitat de les aportacions auditades no estaven justificades correctament. I, per tant, hi va haver estirada d’orelles de l’Oficina als òrgans gestors perquè aportessin les documentacions o signatures pendents.
En total es van auditar 98 subvencions, que sumaven 15,8 milions d’euros, i d’entrada es van trobar 8,1 milions que no estaven ben justificats. Després de fer les reclamacions als responsables del procés, va continuar pendent de justificació una suma d’1,1 milions. Però el procés de revisió es va tancar, finalment, sense que constessin incidències.
La decisió de l’Oficina va ser, llavors, emetre un seguit de recomanacions que ja s’estan aplicant i que s’enfoquen a evitar males praxis. Es remarca, per exemple, la necessitat de fer constar quin òrgan gestor o polític ha pres la decisió de concedir la subvenció, quin és el retorn que n’obtindrà la ciutat i concretar a l’hora de justificar què és el que es finança. També es recomana no fer passar per subvencions el que no ho és. Per exemple, les aportacions que fa el consistori a fundacions de les quals forma part.
Investiguen 126 casos de la bústia ètica
L’Oficina per la Transparència i les Bones Pràctiques investiga 126 comunicacions rebudes a través de la bústia ètica, que es va posar en marxa a principis de l’any passat i que permet fer denuncies de forma anònima. En total, la bústia ha rebut prop de 500 comunicacions, de les quals 204 són anònimes, segons va detallar ahir el tinent d’alcalde Jaume Asens, que va remarcar l’increment de comunicacions que ha permès aquest nou canal. Entre les comunicacions rebudes predominen assumptes vinculats amb la seguretat ciutadana (81), la contractació administrativa (62), la salut (50) i la intervenció administrativa en l’exercici d’activitats (47). La direcció de Control de Gestió, que està adscrita a l’Oficina, ha fet durant aquest any 11 informes -entre els quals el del fons Preston- i sis auditories, com la de les subvencions directes o la de Barcelona Regional.
