Barcelona també va ser capital de l'alta costura
Els anys cinquanta, Barcelona va ser una referència al mapa de la moda i la costura. Dues exposicions recuperen els millors vestits de dissenyadors com Pedro Rodríguez, Pertegaz i Asunción Bastida
Barcelona.Dos noms propis i una dècada marquen l'inici d'una època excepcional per a la moda a Barcelona: Pedro Rodríguez i Cristóbal Balenciaga van coincidir a la ciutat els anys trenta. El basc es plantejava d'obrir una casa a Barcelona i "va demanar consell a Rodríguez, el gran modista d'aquí", com explica l'historiador Josep Casamartina.
L'interès per la costura de luxe havia començat a mitjans del segle XIX, a partir de la indústria i la burgesia adinerada. A principis del XX, van destacar cases especialitzades com Santa Eulàlia i La Física, i les modistes Carolina Montagne i Maria de Mataró; però no va ser fins als anys vint -i amb la mirada posada a París- que va establir-se una moda barcelonina. El sector va organitzar les primeres desfilades, que se celebraven a Montjuïc i a l'Hotel Ritz, i el Salón de Moda de l'Exposició Universal del 1929, que van suposar la consolidació de modistes com Rodríguez.
A més dels noms locals, és significatiu que Jeanne Lanvin tingués casa a Barcelona i que modistes com Coco Chanel presentessin les col·leccions a la ciutat. "Les senyores no només anaven a vestir-se a París, sinó que anaven al carrer de Santa Teresa per fer-se vestits amb Balenciaga", assenyala Casamartina.
'Made in' Catalunya
La Coopertiva d'Alta Costura (1940) era l'equivalent a la Cambra Sindical de l'Alta Costura de París i s'encarregava de distingir els modistes que la practicaven. Van designar Pedro Rodríguez, Pertegaz, Asunción Bastida, El Dique Flotante i Santa Eulàlia com els "cinco grandes", els escollits. "Balenciaga es va mantenir al marge -diu Casamartina-, ja tenia una clientela i no en necessitava més".
El moment d'auge van ser els cinquanta, coincidint amb la bonança d'Occident. Es va exportar als Estats Units i ciutats com Nova York , Chicago i Dallas van acollir desfilades. Per al modista Miguel Elola, Barcelona era la porta d'Europa: "Qui venia a Barcelona s'obria. Era on arribaven les tendències, era des d'on s'importava i s'exportava". La dècada dels seixanta va marcar el declivi: alguns modistes van intentar de fer el salt al prêt-à-porter, però no els va convèncer. "Estàvem acostumats a fer un moulage, a muntar sobre el cos de la dona", il·lustra Elola.
Al costat dels modistes que sobreviuen, exposicions com Barcelona Alta Costura al Palau Robert i Què em poso? El guarda-roba de Maria Brillas per Pedro Rodriguez al DHUB Montcada recuperen una època daurada de la moda a Barcelona.
