Barcelona: batalla a tres a un any de les eleccions

La confirmació de Colau com a candidata intensifica la lluita per marcar perfil de comuns, PSC i ERC

3 min

El ple d'aquest divendres a Barcelonas — El ple d'aquest divendres a Barcelona PERE TORDERA

BarcelonaBarcelona ha viscut aquest divendres el seu primer ple des que l'alcaldessa Ada Colau va donar el tret de sortida no oficial de la –llarguíssima– precampanya per a les municipals del 2023. Ho va fer confirmant el que tothom donava per fet: que serà de nou la candidata de Barcelona en Comú. I, per tant, la rival a batre en el que tot indica que serà una batalla aferrissada entres les tres forces d'esquerres de la ciutat: BComú, ERC i PSC. Un combat que les enquestes situen fins i tot més ajustat que el que ja es va viure el 2019, amb els dos primers partits empatats a 10 regidors i separats només per la photo finish (5.000 vots), i els socialistes com a tercera força, amb 8 regidors; i que quan falta només un any per a la cita electoral enrareix ara la relació entre els dos socis de govern i qui els ha permès aprovar els projectes més importants. Toca marcar perfil propi i fer més evidents les discrepàncies.

ERC ho ha fet en el ple exigint actuacions concretes contra el soroll nocturn –els republicans han plantejat, fins i tot, reduir una hora l'horari de les terrasses– i han acusat el govern de no passar de les paraules als fets. I el PSC, suavitzant les declaracions dels comuns contra el model turístic i la necessitat de límits a activitats com els creuers i liderant el front contra els bici-taxi, amb una proposta per demanar al Govern que prohibeixi aquesta activitat. "Barcelona no és Bombai", ha defensat el primer tinent d'alcaldia.

Els socialistes ja no amaguen que no creuen que sigui "oportú" parlar ara ni de peatge urbà ni de límits als creuers, com demana Colau, i que veuen massa "rígid" el model de superilla de l'Eixample com si fos un aperitiu suau del que vindrà en campanya. I els republicans han deixat clar que atacaran els comuns per les renúncies que consideren que han fet per mantenir aquesta entesa amb el PSC.

Els candidats de les tres forces, a l'espera de possibles girs, serien els mateixos que fa tres anys: amb Colau ja confirmada, Maragall proclamat demà com a alcaldable –avui es tanca la votació de les primàries amb ell com a únic aspirant– i Collboni convençut que serà l'escollit pel seu partit.

La dreta, per definir

El que encara no està gens definit és com es configuraran la resta de partits. JxCat ha obert la cerca de candidat després de la renúncia d'Elsa Artadi per motius personals (el d'avui era el primer ple sense ella) i ara mateix hi ha un autèntic ball de noms com a possibles alcaldables. El procés no s'encararà fins passat el congrés del partit, el cap de setmana que ve, per escollir la nova direcció.

Eva Parera, que era la número dos de Manuel Valls, ja ha fet el pas aquesta setmana per ser la candidata de Valents i intentar bastir un front del constitucionalisme (sense tancar la porta a Vox), i Luz Guilarte voldria ser l'alcaldable de Cs i concórrer, aquest cop sí, amb el nom de la formació taronja als comicis.

No queda clar encara què farà el PP, tot i que Josep Bou ja ha dit que si d'ell depengués repetiria, ni tampoc en què es traduirà el desig de l'expresident del Barça Sandro Rosell de liderar un nou projecte apartat de sigles polítiques, ni si acabarà convergint amb Centrem, que també ha contactat amb l'exconseller Santi Vila (pendent del judici per les obres de Sixena de quan era conseller de Cultura) i que no oficialitzarà candidat fins després de l'estiu. I s'espera, també, la proposta de la CUP per tornar al consistori i la de Vox per irrompre-hi per primer cop.

Així afronten els partits els propers comicis

Barcelona en Comú: Ada Colau A hores d'ara qui té tots els números de ser en la batalla de Barcelona de l'any que ve és l'actual alcaldessa. Ja ha confirmat que vol fer-ho i les bases del partit l'han autoritzat a fer ús del mandat extra que preveu el codi ètic de BComú en casos excepcionals. L'alcaldessa continua sent la millor carta dels comuns i serà el rival a batre i el focus de totes les crítiques de la resta de formacions. Colau ja ha fet aquests dies passos endavant per situar alguns dels que segur que seran temes centrals de la campanya, com el model turístic, amb la proposta de posar un límit als creuers. La candidata dels comuns posarà en valor projectes que ja haurien d'estar en marxa com el de la superilla de l'Eixample o la reforma de la Via Laietana i haurà de defensar la seva gestió en camps com la neteja o el rebuig a projectes com l'Hermitage, que seran els fronts de l'oposició: la idea de la decadència de la ciutat. Els comuns tenen a favor seu el fet de sortir a defensar l'alcaldia i que l'efervescència independentista no és la del 2019 i, en contra, la polarització d'opinions que genera la seva candidata, que ja la porta a suspendre en el baròmetre municipal (un 4,2, en l'última edició).
ERC: Ernest Maragall Ernest Maragall serà proclamat aquest dissabte oficialment com a candidat d'ERC a l'alcaldia de Barcelona després de ser l'únic aspirant a les primàries. Tot i això, i després del precedent del relleu que ell mateix va fer a l'anterior guanyador de les primàries, Alfred Bosch, ningú no dona encara res per segur. Maragall, amb tot, assegura que està convençut que tornarà a ser el candidat i que els seus 79 anys no seran un impediment perquè, ara mateix, és la millor aposta dels republicans i l'únic dels actuals caps de grup que aprova al baròmetre municipal. Maragall va entomar amb elegància l'entesa comuns-PSC-Valls que el va deixar sense l'alcaldia i aquests tres anys ha fet una oposició constructiva que ha permès al govern tirar endavant grans projectes i pressupostos (els últims per disgust del mateix Maragall, que ja havia anunciat que hi votaria en contra). ERC ja ha deixat clar que dispararà contra l'entesa entre comuns i socialistes per acusar els de Colau d'haver diluït el seu model.
PSC: Jaume Collboni Les enquestes situen ara el PSC en disposició de batallar per l'alcaldia. I, fins ara, la direcció del partit ha fet pinya amb l'actual primer tinent d'alcaldia de la ciutat, Jaume Collboni, que dona per fet que serà el candidat. La decisió, però, no es prendrà fins d'aquí uns mesos i valorarà els resultats de les enquestes internes. Collboni té a favor seu un alt coneixement entre la ciutadania (al voltant del 70%) i el fet de poder lluir la feina feta des del govern, com els acords per als nous horaris comercials o per a la Copa Amèrica de Vela, però al mateix temps li pesa el fet d'haver compartit govern amb Colau. Els socialistes estan fent més evidents aquests dies les diferències de criteris amb temes com la gestió del turisme o els dubtes sobre com s'ha tramitat la superilla de l'Eixample. Arguments que, segur, s'amplificaran en campanya. També se li valora en positiu la capacitat de poder pescar vots dels votants decebuts de Ciutadans. L'únic candidat que al partit consideren que aconseguiria un millor resultat que Collboni és el primer secretari socialista, Salvador Illa, però això podria debilitar el seu projecte d'alternativa a la Generalitat amb què aspira a ser president.
Junts per Catalunya La baixa inesperada d'Elsa Artadi com a candidata de JxCat, després que anunciés que deixava la política per motius personals, ha deixat un forat al capdavant del partit que havia definit abans qui seria el seu candidat. El grup municipal s'ha reconfigurat per substituir l'absència d'Artadi amb Neus Munté com a nova presidenta però deixant clar que això no té res a veure amb el que passarà el 2023 i qui seran els possibles candidats a les primàries. Des de la marxa d'Artadi, les travesses s'han omplert de molts noms. Des de Gerard Esteva, president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i pròxim a l'òrbita postconvergent, que es va implicar en la plataforma anti-Colau Barcelona és Imparable, fins al retorn de Xavier Trias (desmentit per ell mateix) o els possibles fitxatges de l'actual conseller de Salut, Josep Maria Argimon, o l'advocat Jaume Alonso Cuevillas. De moment, només travesses perquè el procés no començarà fins passat el congrés per escollir la nova direcció del partit.
Ciutadans: Luz Guilarte El grup de Ciutadans va abandonar el projecte de Barcelona pel Canvi després de la decisió de Manuel Valls de votar a favor de Colau per evitar la investidura d'Ernest Maragall com a alcalde. Actualment, té tres regidors i ha vist com una de les seves regidores, Marilén Barceló, abandonava la formació per quedar en l'òrbita del projecte de Valents (la reinvenció de Barcelona pel Canvi). L'actual cap de files del grup, Luz Guilarte, que és una de les veus més dures contra la gestió de Colau, ja ha deixat clar que té intenció de concórrer a les primàries per ser la candidata de la formació taronja. Es presenta com "l'antídot del colauisme".
Valents: Eva Parera Qui va ser la número dos de Manuel Valls a l'Ajuntament abans que ell decidís fer el camí de tornada a França, Eva Parera, ja va fer aquest dijous el pas endavant per confirmar que serà la candidata de Valents a l'alcaldia de Barcelona. El grup té ara dos regidors i compta també amb el suport de Marilén Barceló com a regidora no adscrita i, de cara al 2023, es presenta com l'alternativa al que veu com un tripartit 'de facto' (BComú, PSC i ERC) i fa una crida a la unió del constitucionalisme, una crida que no tanca a Vox.
PP El PP té ara dos regidors a l'Ajuntament i el seu cap de files, l'empresari Josep Bou, ha deixat clar que, si d'ell depengués, tornaria a ser l'alcaldable el 2023 però que ho faria només si compta amb el suport de la direcció. El partit, de moment, no es pronuncia i assegura que la decisió de qui encapçalarà la llista no es prendrà fins a la tardor.