Barcelona deixa enrere els últims vestigis de les casernes militars de la Ciutadella

BarcelonaEl 13 de febrer de 1992, en una tenda de campanya al mig del pati d'armes de la caserna militar de Jaume I, es va signar un acord històric pel qual el ministeri de Defensa va cedir definitivament a la Generalitat –i aquesta a la Universitat Pompeu Fabra (UPF)– les casernes i els pavellons militars pròxims al parc de la Ciutadella. Més de 33 anys després, el paisatge ha canviat completament. Aquell pati d'armes és ara la plaça central del campus universitari, i els darrers vestigis militars que quedaven a la zona –les cases per a militars del carrer Wellington– començaran a enderrocar-se aquest dimecres.

Es tracta dels cinc blocs d'habitatges de l'encreuament entre els carrers Wellington i Villena. Tot i el seu estat precari de conservació –es van aixecar el 1888–, fins fa tres anys encara hi havia alguns pisos habitats. Ara la UPF comença els treballs per enderrocar aquests immobles i guanyar espai per ampliar les instal·lacions de la universitat i també per al projecte de l'Antic Mercat del Peix, un dels complexos de recerca que s'estan aixecant a la zona de la mà de la Ciutadella del Coneixement.

Amb l'enderrocament d'aquestes cases s'acaba un procediment que va començar des del moment que la universitat va obtenir-ne la propietat, i que ha implicat diferents processos de negociació amb els familiars de militars que encara hi vivien. “Amb l’enderroc dels habitatges de Wellington estem construint el futur de la UPF”, ha celebrat la rectora de la universitat, Laia de Nadal. En un comunicat, ha destacat que el nou espai permetrà dissenyar una universitat "més ambiciosa, interdisciplinària i amb espais innovadors per impulsar el coneixement".

Durant l'enderroc s'extrauran de la part inferior de l'edifici aproximadament uns 320 blocs de pedra de carreu d'un pes d'una tona cadascun. Ara la UPF donarà íntegrament aquestes pedres –que provenen de les històriques pedreres de Montjuïc– a l'Ajuntament, que les emmagatzemarà en dos solars municipals mentre estudia què fer-ne. Sobre la taula hi ha la possibilitat que s'utilitzin en algun dels projectes vinculats a la reurbanització de la muntanya de Montjuïc.

Els últims de Filipines

Les cases que ara es comencen a enderrocar –aquest dimarts ja s'hi podien veure operaris retirant peces amb amiant– formaven part de l'acord que l'any 1868 va assolir Barcelona amb el ministeri de Guerra de l'època. En compensació per haver cedit la Ciutadella –que hauria d'acollir l'Exposició Universal de 1888–, el ministeri va exigir la construcció de dues casernes militars –Jaume I i Roger de Llúria– i uns pavellons annexos i les cases per acollir-hi els familiars.

Tal com va explicar en un article en aquest mateix diari l'escriptor i antropòleg Xavier Theros, l'any 1899 van residir en aquestes casernes els famosos herois de Baler, els últims de Filipines, que van aparèixer retratats al pati amb els seus uniformes colonials. Durant la Guerra Civil va ser la caserna Carl Marx, on es van entrenar els homes del POUM, entre els quals l’escriptor anglès George Orwell. I en la postguerra s’hi van instal·lar els Jutjats Militars i va funcionar com a Caixa de Reclutes, per la qual van passar diverses generacions de barcelonins obligats a fer el servei militar.

Aquesta zona va ser, de fet, una de les més castigades pels bombardejos de l'aviació feixista durant la Guerra Civil i, de fet, encara ara s'hi podien veure a la façana impactes de trets i de metralla provinents d'aquelles bombes.