Barcelona vol una brigada de neteja exprés de grafitis sobre el patrimoni

L'Ajuntament encara en l'últim sospir del mandat el nou contracte contra les pintades i millores en la il·luminació

2 min

Una pintada a Santa Maria del Mar. MANOLO GARCÍA

BarcelonaLes crítiques a la neteja en general i a la proliferació de pintades per tot arreu, però especialment sobre edificis patrimonials com les basíliques de Santa Maria del Mar o Santa Maria del Pi, han sigut una constant durant el mandat que ara acaba a Barcelona. Pel que fa a la lluita contra els grafitis, l'Ajuntament ha defensat fins ara que havia reforçat amb 800.000 euros els 4,5 milions anuals que ja es destinen a aquests serveis i que els límits d'aquesta brigada eren els edificis catalogats, com és el cas de les basíliques, que requereixen una actuació de Patrimoni. En l'últim sospir del mandat, però, l'Ajuntament ha aprovat avui inicialment el nou contracte de neteja de pintades, que s'haurà d'aplicar entre el 2024 i el 2026, i que preveu, ara sí, un nou equip que permeti netejar ràpidament els grafitis en edificis protegits. Fins ara, els equips municipals s'havien de limitar a treure grafitis de murs, voreres i calçada. I amb la nova contracta es vol que també treballin sobre mobiliari, infraestructures i elements patrimonials.

Això es fa amb un reforç del 30% dels efectius, fins a arribar a les 131 persones, i també un augment del pressupost: surt a licitació per un import de 16 milions d'euros. El nou contracte hauria d'entrar en vigor a finals de gener de l'any que ve i, per això, tot i les reticències dels grups de l'oposició a donar llum verda a plans d'aquest tipus en temps de descompte, l'aprovació ha tirat endavant. Ho ha fet amb els vots del govern municipal i ERC, que ha avisat que en revisaria la lletra petita abans del sí definitiu perquè fins ara els reforços "no han donat resultats".

Però aquest no és l'únic nou contracte relacionat amb el manteniment de la ciutat que ha quedat aprovat en la comissió escombra de final de mandat, la que recull tots els temes que quedaven pendents abans de les eleccions. L'Ajuntament també ha fet avui el primer tràmit per al contracte de manteniment de voreres i espai públic dels anys 2024-2026 (amb una anualitat de 9,6 milions d'euros) i millores en l'enllumenat públic. En aquest últim cas, el que es preveu és un reforç d'un milió d'euros per millorar punts que, en passejades nocturnes, s'han identificat com a foscos, com la plaça Ana Frank, a Gràcia, o el Parc de la Ciutadella. En total, 24 punts foscos.

Meridiana i Via Laietana

Amb tot, qui ha tornat a portar el pes de l'obra de govern en aquesta última comissió ha sigut la responsable d'Urbanisme, Janet Sanz, perquè l'Ajuntament ha deixat aprovats els projectes per continuar endavant amb les obres que ja s'estan fent a la Via Laietana (entre la plaça d'Antoni Maura i Correus, amb un pressupost de 12,5 milions) i la nova fase de la Meridiana (fins a Fabra i Puig, i amb un pressupost d'uns 25 milions d'euros). La comissió també ha aprovat el pla per transformar l'estació de Sants i la plaça dels Països Catalans.

Continua la tensió al Turó de la Rovira: els veïns demanen desallotjaments nocturns

El tema més calent d'aquestes últimes setmanes, la difícil convivència amb el turisme desbordat al Turó de la Rovira, també ha tingut un lloc en l'últim debat polític del mandat. ERC hi portava una proposició per constatar el "fracàs" de les mesures que s'hi han aplicat fins ara i tirar endavant un pla de xoc, amb mesures com controls d'accés fins entrada la matinada. Però la proposta ha topat amb crítiques d'altres grups de l'oposició, que han acusat els republicans de sumar-se tard a la petició de més control, i també amb el rebuig del govern municipal i, finalment, ha quedat rebutjada per la mínima. La regidora del districte, Rosa Alarcón (PSC), ha considerat que el diagnòstic que es feia de la problemàtica ja no era acurat perquè des de fa un parell de setmanes s'està impedint la celebració de festes (amb equips de so i llums) al cim i perquè es confia que el mes que ve ja estigui a punt el tancament nocturn. Els veïns, organitzats en el Consell Veïnal del Turó de la Rovira, però, diuen que tot i que no hi hagi festes, l'afluència de gent continua sent desbordada i que continuen els crits i el consum d'alcohol al carrer. Per això, mantenen la convocatòria a manifestar-se cada divendres. A més, posen en dubte que la tanca que s'està construint sigui una solució a la problemàtica i demanen mesures com desallotjar cada nit l'espai com es fa en altres espais de la ciutat i que no s'hi pugui beure alcohol. Segons la regidora, el que ja s'ha resolt és el tema de les convocatòries de festes a través de les xarxes, però queda pendent treballar per canviat la cultura del visitant i que sigui més respectuós amb un espai que forma part del Museu d'Història de Barcelona (tant la bateria antiaèria com les restes del barraquisme). I ha demanat també un reforç dels Mossos a Barcelona per poder mantenir una major presència de Guàrdia Urbana en aquest espai. Segons les dades de l'Ajuntament, la policia ha fet 107 intervencions a la zona i hi ha desallotjat 19.914 persones entre el gener del 2021 i el 15 d’abril d'aquest any, gairebé 7.000 de les quals aquestes últimes setmanes.

PSC i comuns discrepen sobre els límits de l'humor a TV3

L'última comissió del mandat també ha servit un d'aquells debats que superen de molt l'àmbit municipal. L'ha servit el grup de Ciutadans, que demanava que l'Ajuntament rebutgés la "manca de respecte i l'insult" que considera que es va poder veure a TV3 amb el gag sobre la Verge del Rocío. I demanava, també, que els responsables de la cadena i del programa es disculpessin i que l'Ajuntament no destinés recursos a productores que "utilitzen l'insult i la denigració de diferents col·lectius". El text ha quedat rebutjat perquè hi han votat en contra ERC, Junts i també els comuns. Però sí que ha rebut el suport del PSC, que tot i acusar Ciutadans de fer "oportunisme polític", ha considerat que els límits de la llibertat d'expressió són difícils de determinar. "Creiem en la necessitat de servei públic de l'audiovisual de Catalunya i reconeixem el paper de la societat andalusa en la construcció de Catalunya".