La ciutat que encara pot créixer: els futurs barris de Barcelona

BarcelonaDijous, l’Ajuntament de Barcelona anunciava el nou calendari per a la creació d’un nou minibarri amb més de 500 habitatges i nous equipaments a tocar del Poble-sec, en terrenys que actualment ocupa la Fira de Montjuïc. Un exemple de com la capital catalana encara té marge per créixer. I això que observada a vista d’ocell –o plasmada sobre un mapa–, sembla difícil. Limitada com està per Collserola, el mar, el riu Besòs i l’Hospitalet de Llobregat, la capital catalana no pot expandir els seus límits. Això l’obliga a un exercici d’imaginació cada vegada que vol trobar espai, una necessitat recurrent tenint en compte la profunda crisi d’habitatge que pateix. I, tanmateix, la ciutat té en marxa projectes per aixecar nous barris que, en total, sumen més de 25.000 habitatges, amb capacitat per a més de 60.000 nous veïns.

L’urbanisme fa temps que intenta detectar espais ara infrautilitzats als quals es pugui donar una nova vida. Ho acostuma a resumir de manera gràfica l’arquitecta en cap de l’Ajuntament, Maria Buhigas. Fent servir una metàfora domèstica, convida a pensar en la casa particular de cadascú: “Difícilment la podem ampliar, però un dia arriba algú i aquell espai que sempre havia sigut un estudi passa a ser una habitació”. Una cosa semblant passa amb les ciutats consolidades com Barcelona. La diferència és que, en aquest cas, l’estudi que es transforma en habitació acostumen a ser zones industrials en trama urbana o la construcció de noves infraestructures que reconfiguren el terreny.

És el cas d’algunes de les principals transformacions que la ciutat té en marxa ara mateix. Són exemples de reaprofitament d’antic sòl industrial que avui han perdut vigor la metamorfosi de la Marina del Prat Vermell –avui ja amb més de 2.000 veïns nous i amb edificis en obres avançades per rebre'n més– o el futur ecodistricte de la Mercedes al Bon Pastor. Pel que fa a les transformacions urbanes motivades per alguna gran infraestructura, destaca evidentment el cas de la Sagrera, amb diversos projectes de nou habitatge al llarg dels més de 4 kilòmetres de ciutat que canviarà de pell. I, tot i que encara en una fase molt inicial, el que pugui passar al voltant de la part alta de la Diagonal aprofitant el trasllat de l’Hospital Clínic.

La Sagrera

13.500 nous habitatges per tancar una cicatriu

Quan es parla de La Sagrera, l’atenció s’acostuma a centrar en l’impacte que aquesta macroestació tindrà per a les connexions ferroviàries i la mobilitat de Barcelona. Però al seu voltant s’hi està duent a terme també una de les principals transformacions urbanístiques de la ciutat. La cobertura de les vies del tren ha de tancar una de les cicatrius de la capital catalana i donar peu a una operació que –en total– ha de sumar més de 13.500 habitatges –el 43% dels quals protegits– que acullin 30.000 nous veïns i que ajudin a relligar els districtes de Sant Martí i Sant Andreu.

La transformació es divideix en diferents àmbits que van des del pont de Bac de Roda fins a la Maquinista seguint el recorregut de les vies del tren. Tota la zona, que es connectarà amb un gran parc lineal de 4 kilòmetres de llarg, està esquitxada de plans que en molts casos impliquen també la construcció d’habitatge. Entre ells, hi ha el de la part superior de la rambla Prim, on la previsió de l’Ajuntament és poder començar a erigir 3.360 habitatges –2.089 dels quals públics– a partir del 2029. Només en aquesta zona, que acollirà 21.656 metres quadrats d’equipaments com ara una escola bressol, un centre de salut, un centre cívic i cultural i un pavelló poliesportiu, s’hi esperen aproximadament 8.800 nous veïns en els pròxims anys.

També són peces destacades de la mutació de la zona l’entorn més proper a la futura estació de La Sagrera –2.230 habitatges nous–; la zona de les antigues Casernes de Sant Andreu, on ja s’ha començat a edificar i on es preveuen 2.020 pisos (el 60% dels quals protegits), i les àrees de la Maquinista i de Colorantes –amb més de 1.000 habitatges previstos a cadascuna. No gaire lluny d’aquesta zona està en marxa un altre de les transformacions previstes a Barcelona. Es tracta del nou ecodistricte de la Mercedes, al Bon Pastor, on es preveu fer 1.500 habitatges nous, el 40% assequibles.

La Marina del Prat Vermell

Una metamorfosi equivalent a 72 illes de l’Eixample

Quan es parla del creixement de Barcelona, és impossible no aturar-se a la Marina del Prat Vermell. Es tracta d’un espai imponent, de 75 hectàrees. L’equivalent a 72 illes de l’Eixample traslladades a la falda de Montjuïc. El projecte, que va iniciar el seu camí el 2006, és el més avançat dins de les cinc àrees que analitza aquest article. Avui ja és possible passejar enmig d’alguns dels nous edificis que ja s’han aixecat i que acullen part dels 28.000 nous veïns que espera en total la zona, que en total acabarà acollint 11.500 habitatges nous –la meitat dels quals protegits–, a més 11,15 hectàrees d’equipaments –com ara un nou CAP, una escola bressol i un nou mercat– i 13,5 de zones verdes.

Com en el cas del Clínic, el perllongament del metro –en aquest cas de la Línia 2, que haurà de perforar la muntanya de Montjuïc per arribar des del centre de la ciutat fins al Port– ha de ser clau en el desenvolupament d’una zona que ja compta amb la Fira i el districte administratiu de la Generalitat per deixar de ser el patí del darrere de la muntanya i esdevenir un dels barris més actius de Barcelona.

MONTJUÏC

Un minibarri aprofitant la transformació de la Fira

La transformació del recinte de la Fira de Montjuïc és una altra de les oportunitats que la capital catalana ha aprofitat per créixer en habitatge i equipaments. Dijous, l’Ajuntament de Barcelona va anunciar que preveu començar el 2029 les obres del nou minibarri que es farà a tocar del Poble-sec amb l’objectiu que estigui llest el 2033. En total, s’hi faran 500 habitatges assequibles i 48 allotjaments dotacionals, a més de nous equipaments com ara un CAP i un pavelló poliesportiu que permeti enderrocar l’actual Pavelló Italià. També s’ampliarà l’Espai Bombers i el pati de l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer. La reurbanització de la zona –que suposarà obrir un camí entre el carrer Lleida i el carrer Mèxic passant per una avinguda Maria Cristina pacificada– ha d’ajudar a eliminar la frontera entre el Poble-sec i la Font de la Guatlla que ara suposa la Fira.

Porta Diagonal

L’oportunitat del trasllat del Clínic

Entre els diferents àmbits de creixement de Barcelona, el de Porta Diagonal és el que està en una fase més embrionària. Però el trasllat del Clínic a la part alta de la Diagonal és una de les transformacions urbanístiques en marxa més importants de la capital catalana i la seva àrea metropolitana. Més enllà del nou hospital, l’operació ha de servir per redefinir una àrea ara condicionada per les grans infraestructures viàries.

Tal com va avançar l’ARA, el document de criteris per a la definició d’una estratègia urbana per a aquest àmbit que ha elaborat Barcelona Regional –i que és l’embrió del Pla Director que ja s’està treballant– aposta per desfer l’escalèxtric que ara connecta la B-23 amb la ronda de Dalt. Aquestes anelles viàries ara a la vista podrien, a l’estil de com es va fer amb la Gran Via a les Glòries, resoldre’s amb túnels que permetessin un enllaç ràpid entre la B-23 i la ronda de Dalt tant per entrar com per sortir de Barcelona. Una mena de soterrament que permetria guanyar 60.000 m² de sòl urbanitzable entre Barcelona, Esplugues i l’Hospitalet de Llobregat.

Seria una pastilla de terreny gens menyspreable que, en la part que correspon a la capital catalana, és vista com una oportunitat per acollir una xifra important d’habitatges a prop del nou Campus. Això, unit al disseny d’un tram final de la Diagonal i de la ronda de Dalt més amables, la prolongació de la línia 3 del metro, i l’impuls d’un espai públic que relligui tres ciutats fins ara dividides, ha de capgirar la zona fins a convertir-la en un dels nous barris de la Barcelona del futur.

El 22@ Nord

Més habitatge en el districte tecnològic de la ciutat

També està en plena transformació la part nord del 22@, on ja s’ha aprovat l’aprovació del pla de millora urbana de la zona entre els carrers de Pere IV, de la Selva de Mar, de Veneçuela i de Provençals. Un pla que permetrà construir 238 habitatges protegits: 119 de lloguer i 119 de venda.