Urbanisme
Societat  /  Barcelona 01/05/2022

Jordi Sánchez: "Tenim uns barris metropolitans degradats que podrien acollir creixement de població"

Vicepresident de desenvolupament de polítiques urbanístiques de l’AMB

4 min
Jordi Sanchez, vicepresident de polítiques urbanístiques d'AMB i regidor de Montcada i Reixac

Montcada i ReixacJordi Sánchez és vicepresident de desenvolupament de polítiques urbanístiques de l’AMB. Entre els reptes que ha de governar hi ha l'elaboració del nou Pla Director Urbanístic (PDU) metropolità, el primer que inclourà els 36 municipis metropolitans actuals i que ha de suposar una actualització i revisió del document vigent des del 1976, apedaçat i "obsolet", segons reconeix l'entrevistat.

¿El PDU que s'està redactant ha de ser el full de ruta per saber on i com pot créixer la gran metròpoli de Barcelona?

— Del que es tracta és de posar el territori a disposició del que es vol fer amb el futur metropolità, repensar les ciutats. Crec que la paraula creixement està estigmatitzada, però la realitat és que sí, que caldrà créixer, i en això serà crucial la planificació estratègica del PDU. Montcada o el Vallès són avui exemples d'un creixement no planificat durant dècades, molt propi del desarrollismo franquista. Amb l'arribada de l'onada migratòria als anys 60, per exemple, es van construir cases, barraques, a les lleres del riu, i després va venir la riuada del 62 i hi va haver més de 500 morts al Vallès. Per què? Doncs perquè la gent havia construït a llocs on no es podia segons es veu clarament avui als mapes de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Amb un planejament urbanístic correcte, això no hauria passat.

Què ha de canviar el PDU que s'està negociant?   

— El PGM del 76 ha sofert més de 1.200 modificacions i està obsolet. Ha fet una gran feina però cal renovar-lo i endreçar tot el planejament en un sol document. El vigent es va fer per ordenar un creixement expansiu i depredador del territori i ara no ens trobem en aquesta circumstància.

Quin és el punt de partida actual?

—  Estem en un context de crisi climàtica greu i el PGM ha de tenir en compte aquest repte. El sòl no urbanitzable ja no pot ser el pati del darrere per seguir creixent quan hi hagi necessitats, el concepte de depredació del territori s’ha de canviar. Hem de considerar el sòl no urbanitzable i els espais lliures com a estructura metropolitana a protegir.

Però reconeix que el futur pla preveurà un creixement. En quins termes s'ha plantejat? Quants habitants tindrà la gran Barcelona de les pròximes dècades?

— Treballem amb diversos escenaris de creixement, però el que és important és veure com créixer de manera diferent: garantir que la gent pugui viure i treballar amb qualitat. Per cobrir les necessitats que tindrem hi ha diversos models: l'anterior, depredador de territori no és el que volem; no volem consumir més territori. Una alternativa seria aprofitar el sòl industrial i tornar-lo residencial, però això tampoc ho desitgem perquè volem una metròpoli competitiva també econòmicament. El PDU plantejarà un pla d'oferta i no de demanda, mirarà què podem oferir i com es pot créixer i això és el que ara mateix treballen des de tots els ajuntaments.

M'ha explicat tot el que no pot ser. Però llavors, on seran els focus de creixement urbanístic?

— Hem de pensar en noves centralitats vinculades a bones connexions de transport públic. Tenim uns barris degradats que, amb millores de transport públic, podrien acollir creixement de població a l'àrea metropolitana. Hi ha ciutats com Montcada i Reixac, per exemple, amb connexions de transport properes que, millorades, tenen un potencial enorme que el país hauria d'aprofitar molt més. Ara mateix, seguint amb aquest exemple, Montcada i Reixac està desaprofitada amb una platja de vies o una cimentera que actua com una incineradora urbana.

Per tant, ¿ens hem d'imaginar un futur amb grans barris rehabilitats en aquestes ciutats, que emergiran atraient nova població?

— Sí, futurs centres d'una AMB policèntrica. El concepte actual de centre-perifèria també el volem trencar, no volem ser el pati del darrere de Barcelona i és el que sentim que som a vegades. Aquí ve tot: l'ecoparc, la cimentera, les infraestructures que trinxen en lloc de cohesionar i que generen espais de marginalitat com el barraquisme enquistat que es pot veure aquí mateix, a Montcada, i a moltes altres ciutats de l'entorn. A vegades, les administracions miren cap a una altra banda i recordem amb nostàlgia el Somorrostro i la Carmen Amaya, i ho veiem en blanc i negre, però això està passant avui i ho tenim amagat.

Malgrat que cal no trinxar el territori, com diu, actualment s'estan aixecant barris molt grans en zones ja molt denses i on els veïns demanden més espais verds. Penso, per exemple, en el cas de Cosme Toda a l'Hospitalet.

—  Cal trobar l’equilibri entre garantir el dret a l’accés a l’habitatge, el d’una feina digna i l’espai verd i de lleure que dona qualitat de vida. El resultat del PDU que volem portar a aprovació inicial va per aquí i ja avanço que preveu que creixin les zones verdes. Es passarà d'un 48% a un 52% d’espais lliures, de sòl no urbanitzable, a l'AMB. Es vol desqualificar 18 zones on es preveia construir-hi i que ara quedaran com a zones lliures.

¿Hi ha consens de totes les ciutats per fer aquests canvis amb mentalitat metropolitana i no local a un any de les eleccions municipals?

—  Vull posar en valor tota la feina que s'ha fet per avançar en el PDU: des del procés participatiu, en què es va comptar amb les aportacions expertes d'universitats o col·legis professionals en la diagnosi, fins a la redacció, que estan fent tècnics designats per cada municipi. Ens hem compromès a tenir aviat un esborrany de tot el que han de ser punts d’aprovació inicial a cada ajuntament i està clar que tots s'han de veure reflectits en el redactat. Aquest any l'objectiu és acabar amb una aprovació inicial del text i, per això, cal consens tècnic i polític, és obvi, però també prou ambició perquè hi hagi consens social.

stats